"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 3 de juliol de 2018

Sóc qui torna



En principi, de veres vos ho dic, només he entrat a fer una ullada per veure quan va ser l'última volta que vaig estar a Columbrets, perque jo, llavors, aquestes coses les posava sempre al blog, i sabia que havia estat feia uns quants anys però em costava concretar-ho i tenia curiositat per saber-ho. I mira, entre unes coses i altres, m'he posat a repassar entrades antigues, a rellegir comentaris i a revisitar blogs amics, i sense saber molt bé com ni per què, ací estic cara a la pantalla escrivint, dos-cents noranta-set dies després de la darrera vegada que ho vaig fer, que l'altre dia vaig tornar a Columbrets, que feia mil huit-cents huitanta-huit dies que no hi anava. I que me n'alegre, molt, d'haver tornat. A tots dos llocs.




Se'm fa un poc estrany, després d'un grapat de mesos de silenci i algunes temptatives --poc decidides i evidentment frustrades-- de reviscolar la Línia, estar ara ací de nou, sense saber si encara esteu ahi ni si seré capaç de recuperar un ritme mínimament decorós d'entrades perquè, francament, tampoc és que em passen --ni pel cap ni per la vida-- moltes coses dignes de ressenyar; en tot cas, m'ha abellit molt tornar a provar-ho, i tampoc no es perd molt si al final la cosa no acaba d'anar com m'agradaria. Valga, doncs, com a intent, aquesta vegada si, decidit. I vosaltres, com esteu? Va tot bé? 



14 comentaris:

  1. Una sorpresa. Bentornat. Que passes un bon estiu de Natura i d'escrits, si t'abelleix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, novesflors! M'has encertat tots dos propòsits per a l'estiu: natura i escrits (i llegits), amb permís de la calor...

      Elimina
  2. Aquí al Principat, atents també a les coses que passen al País Valencià.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirades creuades, i compartides, i còmplices, xavier. Passen coses, allà i ací, i algunes fins i tot de bones... Endavant i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Hola "El Qui Torna"! Content de llegir-te! Les teves entrades m'arriben per e-mail i avui ha estat una agradable sorpresa. Per aquí, hi ha molt blocaire que s'està plantejant tancar barraca... però al cap i a la fi, ja és el que bé dius, entrem, escrivim i si al final no surt prou bé, o com pensàvem, tampoc hem perdut res, no? Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, ignasi, content també de retrobar-te! Ja veus, ja fa algun temps que la Línia es va posar en mode intermitent i va anant i tornant, quasi sempre en funció de temps (i cap) disponible... Però em costa deixar-ho, i tan bon punt trobe un buidet, acabe tornant... fins a la pròxima intermitència. Pel moment, anirem fent; i trobar-vos, de nou, bé que ho paga. Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Encantada que tornes. Tota una alegria poder tornar a llegir les teues reflexions i poder asserenar l'ànima amb les imatges que ens regales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Anna! Content també de retrobar-vos, encara que siga en aquesta finestreta virtual... Se'ns menja el dia a dia, i crec que tens raó: parar(-me) un moment, per pensar o mirar, és una necessitat. Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Ah!, però que havies marxat...? Jo diria que no. El temps és una trampa i una il·lusió. L'important sempre roman. Com tu i les teues paraules i els teus propòsits tan honestos i la teua Línia, que sou tot el mateix.
    Una abraçada i ànims, que ja tenim l'estiu quasi passat! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria Josep, quina alegria! Diguem que, més que marxar, m'he pres el meu temps per pensar la següent entrada al blog... En tot cas, les teues paraules segueixen tan encertades i evocadores com sempre: una trampa, una il·lusió, cert; m'has fet pensar en Raimon, "només / aquest moment / -la tarda, el cel- / potser siga la vida"

      Estiu? No sé a què et refereixes... ;) Abraçada gran i endavant sempre!

      Elimina
  6. Ostres, ara he vist la darrera entrada del teu blog i no havia vist aquesta tornada tan illenca i tan bonica...

    Per aquí seguim... una alegria veure't!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'alegria és meua, Carme! Moltes gràcies per estar ahi, en les teues cases.

      Elimina
  7. Aquí seguim, tu! Tu passa per aquí, que sempre hi quedarà algú. Jo arribo tard perquè estava de vacances, però no falto a la cita. I també fa poc que feia una reflexió semblant a la teva, en el sentit que de vegades em costa trobar temes per parlar que no siguin repetits, perquè no em passen tantes coses ni pel cap ni per la vida. Però aquí seguim, fins que ja no puguem més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que he vist, vacances amb majúscules, XeXu, me n'alegre molt de veure't de nou per ací. Potser, al remat, només es tracta simplement d'això, d'anar fent; pel moment, seguim. Salut i una abraçada!

      Elimina