"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 11 de juny del 2022

Esguards


"L'esguard del botànic, més folgat, es vol circumscrit, precís, analític; el guia la raó, l'afany ordenador de la ment racional. L'esguard del caminant és global i divagador, en plaent deriva, i alhora molt detallista; el guia el sentiment de la bellesa i de l'enigma, els batecs del cor, el vol de l'ànima.

Joan Pellicer, Flora pintoresca del País Valencià


Deixant de banda l'escassa i extravagant orquídia pudent, de la qual a penes es coneixen alguns exemplars que creixen ací i allà per aquestes serres, solen ser les modestes epipactis, representades ací per unes poques espècies de flors més aviat petites i no sempre fàcils de distingir entre elles, les que tanquen la temporada de floració d'aquest grup fascinant a les comarques que em queden més a prop. Tot i ser relativament freqüents (Epipactis kleinii creix habitualment, a vegades abundant, a les vores i clarianes de pinedes i bosquines), no és estrany que la seua presència  passe desapercebuda per als caminants apressats o més interessats en altres vistes i belleses, però sempre paga la pena detenir-se un moment per descobrir el detall de les seues flors menudes i efímeres, molt menys cridaneres que les d'altres membres del seu grup, però igualment atractives, en la seua elegant modèstia, per a qui les contempla amb la mirada adequada. Siga aquesta la que siga.





6 comentaris:

  1. Saber mirar és saber veure i sentir.
    Tota la natura, per petita que es mostri, té el seu encant.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'ha agradat una frase que se sol atribuir al botànic francés Bernardin de Saint-Pierre, però que ell mateix diu haver recollit de Plini, i que trobe que és una gran veritat: la natura és gran en les coses grans, però és grandíssima en les coses petites... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. M'ha agradat molt això de els mirades diferents...

    Jo no dubto gens que tinc un únic esguard, el del caminant... m'hi trobo ben identificada, global i divagador i alhora detallista. Ben bé així. Però jo crec que tu tens una traça espectacular a canviar d'un esguard a l'altre, cada cop que et convé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan encara hi afegia un tercer esguard, el del forestal (o el llaurador), pragmàtic i guiat per la necessitat, però defensava que tots ells poden conviure i, de fet, ell n'era un autèntic mestre. Jo em trobe també molt còmode amb el del caminant, deixant-me dur com deia ell pel "sentiment de la bellesa i de l'enigma", però em resulta inevitable mirar les plantes amb mirada de botànic; el que no sóc és gens pragmàtic... tret de quan es tracta de bolets ;) Moltes gràcies, bon esguard i una abraçada!

      Elimina
  3. M'identifico amb la cita d'en Joan Pellicer. O sigui, també amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tu també encaixes bé, com Carme i com jo mateix, en la categoria de caminant, per la teua capacitat extraordinària per passar d'allò global al més petit detall, i viceversa. I a més, amb l'habilitat de deixar-ho plasmat en les teues imatges... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina