"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 19 de setembre de 2011

No emprenyem, per Tutatis

Amb certa sorpresa m'assabente, per la premsa, que la NASA preveu que el pròxim divendres (dia més, dia menys) caiguen a la Terra les restes del satèl·lit UARS, un enginy llançat amb finalitats científiques el 1991 i que va deixar d'estar operatiu l'any 2005. Des d'aleshores el satèl·lit, que fa aproximadament la mida d'un autobús, ha anat girant en òrbites cada vegada més pròximes fins que finalment acabarà precipitant-se d'ací uns dies sobre la superfície terrestre. Segons diuen els especialistes, les restes de l'aparell --si fa no fa, unes sis tones de ferralla-- es desintegraran en la seua majoria quan travessen l'atmosfera; però es calcula també que almenys vint-i-sis "grans peces" de l'aparell podrien suportar sense destruir-se les grans temperatures que es produiran en la reentrada, i acabar impactant en algun lloc indeterminat. I és ací on, amb la notícia a la mà, es donen algunes dades que poden ser si més no inquietants: tot i que s'espera poder ser molt més precís a mesura que s'aproxime el moment de l'impacte, ara com ara la situació d'aquest s'ubica en algun lloc entre els paral·lels situats a 57 graus a nord i sud de l'equador; és a dir, més o menys des del sud de Groenlàndia fins a la Patagònia. I, d'acord amb això, la NASA estima que la probabilitat de què algun fragment afecte a persones és molt remota: 1 entre 3.200, diuen.

Mai m'ha preocupat especialment que el cel em caiguera sobre el cap, tot i que des que vaig llegir "Maleït karma" que no les tinc totes amb mi. Però no he pogut deixar de recordar, en llegir la tranquilitzadora probabilitat que fa servir la NASA, algunes altres xifres d'aquelles que de tant en tant se citen com a curiositat per tal d'il·lustrar com de difícil resulta que et passen certes coses. I clar, tenint en compte que la probabilitat que et toque la grossa de Nadal és d'1entre 14.500.000; d'encertar una travessa de quinze, d'1 entre quasi 5.000.000; de que et caiga un llamp a sobre en algun moment de la vida, 1 entre 3.000.000; o la de trobar a la dona perfecta --segons el matemàtic Peter Backus-- d'1 entre 285.000, no sembla que una entre tres-mil dues-centes resulte tan improbable com diuen... en apariència. Tampoc se m'han donat mai massa bé les matemàtiques, però si no ho he entés malament, la xifra en qüestió ve a representar la probabilitat que una peça del UARS caiga sobre una persona en general. Per tal de d'esbrinar la probabilitat que aquesta persona siga una en particular --jo mateix, posem per cas-- caldria multiplicar-la per la població total estimada en el rang geogràfic en què pot produir-se la caiguda del satèl·lit: a hores d'ara, posem uns cinc-mil milions d'ànimes. La qual cosa vindria a ser, aproximadament, una entre setze bilions (o, si ho preferiu, un 0,0000000000000625 %). Diga el que diga la notícia, molt millor, sense cap dubte.

De totes formes, tenint en compte que això del càlcul de probabilitats no ha estat mai una de les meues especialitats, i a l'espera que alguna ànima bondadosa m'aclarisca si vaig molt errat amb les meues estimacions, he decidit prendre mesures complementàries per evitar sorpreses inesperades. I per això, a banda de seguir amb especial interés les informacions actualitzades que vaja facilitant la NASA sobre el lloc on finalment es produirà l'impacte, el mateix divendres li faré un generós sacrifici a Taranis, Tutatis i Belenos; probablement --i a falta d'un senglar-- una bona torrada de xulles. I, per a més seguretat, vigilaré de no estar a prop de Carlos Sainz. Només per si de cas.


14 comentaris:

  1. Segons els càlculs que acabe de fer em complau dir-te que amb la torrada de xulles hi haurà prou. Si vols estar més tranquil afegeix-hi unes llonganisses i uns botifarrons.

    ResponElimina
  2. T'ho agraisc molt, Jpmerch, i em quede més tranquil. Però com que tota precaució és poca, crec que si que miraré també allò de les llonganisses i les botifarres. I encara afegiré un parell de botelletes de vi, tot siga per tindre als déus de cara... ;)

    ResponElimina
  3. Espero que no em caigui cap tros al cap!

    ResponElimina
  4. Doncs ja veus el que diuen, Elfreelang: xulles, llonganisses i botifarrons, per si de cas...

    ResponElimina
  5. Jo no crec que hi haja prou amb els sacrificis a Tutatis i demés. Potser peque d'impietat per no confiar en els deus, però què en dieu de les altres 25 grans peces? Cauran totes a prop o s'escamparan arreu del globus? Això augmentaria les probalilitats d'impacte sobre un crani particular o sobre una central nuclear, posem per cas.Ai, dona de poca fe! Hauria de creure més en Santa Probabilitat? En eixe cas, hauria de deixar de jugar a la loteria?

    ResponElimina
  6. Jo, modestament, faig vots per tal que acabi al cap de segons qui...

    ResponElimina
  7. Per si de cas que vigilin els romans que tradicionalment les entomen totes! Potser si fem cantar el bard allunyarem la malastrugança!

    ResponElimina
  8. A veuràs com em cau a i i encara em surt un xixó! (chichon en castellà XD)

    ResponElimina
  9. Home, ser previsor no està de més, i si cal fer sacrificis als deus es fan i ja està, que sembla que a Astèrix i als seus els funcionava...les matemàtiques se me donen fatal, però tinc una pregunta: si la probabilitat de trobar a la dona perfecta és d'1 entre 285.000, quina és la probabilitat de trobar l´home perfecte?

    ResponElimina
  10. Loles, hauràs llegit que parlen que els fragments caurien en una franja de 800 km; o siga, que entenc que --relativament-- agrupats. No sabria dir-te com afecta això a la probabilitat d'un impacte individual sobre persones o instal·lacions sensibles, però una vegada més --i bromes a banda-- es tracta d'un d'aquells fenòmens que ens haurien de fer plantejar-nos fins a quin punt estem disposats a seguir en mans de la --com tu dius-- Santa Probabilitat.

    Ja veurem en que acaba tot. Però ja et dic que jo, amb Tutatis, no jugaria. Per si de cas.

    ResponElimina
  11. Mira, zel, no ho havia vist jo així, quasi que m'apunte. El problema és que, si fem una llista, amb vint-i-sis trossos no en tenim ni per a començar...

    ResponElimina
  12. Porquet, que diu Esautomàtix que s'estima més que li caiga el satèl·lit que sentir al bard. Que hi farem.

    Per cert, els del Vaticà comptarien com a romans? com que ells entenen de les coses del cel...

    ResponElimina
  13. Espere que no, Cinderella, per si les mosques. Però molaria: "xe, com t'has fet eixe trinxo?" "res, que em va caure un satèl·lit..." ;)

    ResponElimina
  14. A mi tampoc se'm donen molt bé les matemàtiques, Monique, però imagine que la probabilitat ha de ser si fa no fa la mateixa per a homes que per a dones... Ara, sembla que el tal Backus s'ho va currar bastant: no ho he llegit amb detall, però sembla que va fer servir una adaptació un poc peculiar de la mateixa equació --la de Drake-- que s'utilitza per calcular la probabilitat de trobar intel·ligència extraterrestre. La qual cosa no deixa de ser, com a mínim, irònic ;)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...