Posats a il·lustrar açò amb algun animal, els millors candidats haurien estat, sense dubte, els lleons. Però fa uns dies, mentre repassava referències per a l’entrada anterior, vaig conèixer el "pit-roig de l’eusquera" (Euskararen Txantxangorria), símbol d’una iniciativa per promoure l’ús de la llengua recolzada per nombroses institucions i entitats basques, entre elles i per cert, els principals equips de futbol; d'acord, ve un poc agafat pels pèls, però el txantxangorri em va fer gràcia i no m’he pogut resistir a posar-lo. I com que hui és divendres, i fa uns dies que no em trec del cap --ves a saber per què-- aquesta pel·lícula ni la seua banda sonora, no em resistisc tampoc a recuperar el vell costum de desitjar-vos, amb música, un bon cap de setmana. Bon cap de setmana, doncs, cuideu-vos molt, i alerta --una altra volta-- amb el vent.
divendres, 29 de gener del 2021
Hurrengoan
dimarts, 26 de gener del 2021
Simbolismes
![]() |
| Detall del "Jardí de les delícies" i targeta nadaleca anglesa. De la xarxa |
diumenge, 24 de gener del 2021
Pedres
Algunes, la majoria, sàviament disposades per la mà humana per conformar els bancals, camins, corrals i despoblats que caracteritzen des de fa segles aquests paisatges de la muntanya. Però també d'altres que, sense perdre la seua disposició original, van ser treballades per a serveis i finalitats que hui només podem aventurar. I encara algunes més que no han estat mai arrencades ni domesticades però que se'ns mostren hui, per atzar i caprici de la geologia, com elements singulars i d'una bellesa estranya i salvatge... Moltes pedres, i de tota classe, en la passejada de hui per la Vall d'Alcalà: no era, cal dir-ho, la primera opció, però la ventada ha aconsellat deixar de banda els cims per buscar recer en clotades, barrancs i fondals, i els d'Alcalà, ja ho veieu, reuneixen com pocs, a mà i amb abundància, natura, història i paisatge. I uns bons minxos, també, que aquesta volta no ha pogut ser perquè es feia tard però a la pròxima sense falta.
dijous, 21 de gener del 2021
Més moral, encara
dilluns, 18 de gener del 2021
La negacionista (relats conjunts)
--Pe... però... Açò és increïble, no ho puc entendre! Què no em veus? Mira'm: les dents, les orelles, la cua... Toca'm, vinga! Ho veus? Un llop de dalt a baix, com ha de ser! Com pots tindre la barra de dir que no existisc?
--No, si reconec que, com a semblar-ho, si que sembla que sigues real, però això encara em convenç més; simplement, t'ho torne a repetir, jo no crec en els llops. Crec que sou un invent del govern, els mitjans corruptes i les multinacionals farmacèutiques per a manipular-nos i fer de nosaltres el que vulguen. Però no ho aconseguiran, perquè alguns hem despertat i ja no ens xuplem el dit... I mira, no sé com ho hauran fet per a que fins i tot a mi em parega que realment hi eres ara ací: segur que ens posen alguna cosa en el menjar, o serà per tot el que ens llancen damunt amb això dels chemtrails; potser és el 5G aquell, o qualsevol altra cosa que no volen que se sàpiga. Ara, siga el que siga, la veritat és que és efectiu; fins i tot m'ha fet l'efecte, tal qual, que m'acabes de fotre un mos...
La meua proposta, totalment fictícia, per als relats conjunts. I si, jo també crec que la cosa no acabarà bé per a la Caputxeta conspiranoica; almenys, aquesta, no posa en perill a ningú més.







