Als germans

Era el típic disc de germans majors. Tots el tenien (junt amb molts altres, i una guitarra amb el símbol de la pau, i algun llibre estrany i encara mal vist sobre política) al porxe ple de coixins i secrets que ara, nosaltres, gosàvem disputar-los perquè ens feiem grans i havia de notar-se. Anàvem d'amagat quan ells no estaven, pujàvem en silenci per l'escala vella de pisos de dos claus, perquè l'àvia, que vivia al segon, no ho sapiguera. I sentiem els seus discos sense saber molt bé si ens agradaven o no; crec que ho feiem, sobre tot, perquè sabiem que s'enfadaven molt quan els posàvem, i jo els entenia un poc perquè jo era el major de ma casa. Però no ho deia, i els posàvem. Sentiem la Credence Clearwater Revival, la Steve Miller Band ("Books of Dreams", insuperable) i el "Wish You Where Here" de Pink Floyd, que era una altra cosa però estava molt bé. I mentre, amb cara de milhomens i reballats pels coixins, ens beviem el seu conyac, ens fumàvem maldestrament un parell de cigarrets i els canviàvem els Lib de lloc, més que res per emprenyar i mirar-los una estoneta de passada.

Sense voler, o potser justament per això, ells --els germans majors dels nostres amics--ens van obrir més d'una porta, i això els ho deurem sempre. Alguns d'ells potser conserven encara un LP de "The Last Waltz" on "The Weight" estarà ratllada de tant sentir-la. Feiem bromes sobre el grup i la putada de fer-se coneguts justament en el seu comiat, perquè com nosaltres no els coneixiem abans, ningú devia haver sentit parlar mai de The Band, ni de Robbie Robertson... Amb aquell disc vàrem descobrir a Eric Clapton, Neil Youg o Van Morrison, i a un Bob Dylan diferent del de les adaptacions dels cançoners de missa i que ens agradava més, i ja veus com ha acabat...

"The Weigth" serà sempre una de les meues cançons preferides de tots els temps, per bé que durant molts anys no vaig entendre res del què deia. Ni falta que feia. Bon cap de setmana (i una abraçada als germans majors dels nostres amics de llavors, allí on estiguen)

I pulled in to Nazareth, was feeling 'bout half past dead
I just need some place where I can lay my head
"Hey mister, can you tell me where a man might find a bed?"
He just grinned and shook my hand, "No" was all he said
Take a load off, Fanny
Take a load for free
Take a load off, Fanny
And you put the load right on me
I picked up my bag, I went looking for a place to hide
When I saw Carmen and the Devil walking side by side
I said "Hey Carmen, come on, let's go downtown"
She said "I gotta go but my friend can stick around"
Go down Miss Moses, there's nothing you can say
It's just old Luke, and Luke's waiting on the judgement day
"Well, Luke my friend, what about young Anna-Lee?"
He said "Do me a favour son, won't you stay and keep Anna-Lee company?"
Crazy Chester followed me and he caught me in the fog
He said "I will fix your rat if you'll take Jack my dog"
I said "Wait a minute Chester, you know I'm a peaceful man"
He said "That's okay boy, won't you feed him when you can?''
Catch a cannonball now to take me down the line
My bag is sinking low and I do believe it's time
To get back to Miss Fanny, you know she's the only one
Who sent me here with her regards for everyone.