"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 22 de juny de 2011

Menú del dia

Hui tenim, de primer, la satisfacció immensa que proporciona viure i treballar a la vora d'un circuit urbà de Fòrmula 1 mentre es prepara el pròxim gran premi, anomenat d'Europa ves a saber per què. És un plat de temporada que només ve a estar disponible si fa no fa una setmana. Però diguen el que diguen els xafaguitarres de sempre, any rere any resulta una font inesgotable no solament de riquesa material, sinó també i sobretot d'emocions sensorials i alegries espirituals. I de tranquil·litat, també, perquè a canvi de la lleu molèstia que representa no poder accedir a la meitat dels carrers --i que, en els altres, deixar el cotxe siga una autèntica aventura-- mai estem els veïns i veïnes del barri tan ben protegits com ara, a raó de tres municipals per cantó. Supose que per donar servei a la resta de la ciutat hauran mobilitzat els reservistes, o igual és que la plantilla de policia local de València és molt més àmplia i versàtil del que imaginava.

De segon, indiscutiblement, hi ha què em dius dels nous consellers. Respecte del nomenament dels quals, cal dir-ho, l'únic que no ha estat una sorpresa és que quasi tot ha estat una sorpresa. Igual són figuracions meues, però m'ha semblat que la nova composició del Consell ha estat rebuda amb certa fredor per la premsa afecta al règim, mentre que els mitjans no tan afins semblen un poc desconcertats, sobretot per la desaparició (des del meu punt de vista, enganyosa) d'alguns dels puntals tradicionals dels anteriors governs populars. A mi em fa l'efecte, en una primera impressió, que el perfil polític aparentment baix que sembla caracteritzar el govern obeeix sobretot a estratègies de partit, vinculades a les imminents eleccions generals, però probablement també a apostes futures sobre la seua estructura interna i el repartiment de poder orgànic. I també que el segon esglaó (les deu conselleries sumen un total de divuit secretaries autonòmiques) va a resultar un element molt més important del què ha estat fins ara. En tot cas, ja ens convé a tots els valencians i valencianes que els nous responsables atinen amb la seua feina, que en tenen molta per davant. Per cert, i pel que fa al que em queda més a prop, no tinc cap referència directa respecte a la nova titular del departament; i, quant a les referències indirectes, me les prenc amb extrema cautela perquè resulta difícilment homologable el que passa en un ajuntament i en una conselleria. Però convé recordar, perquè ho han omès (simptomàticament?) quasi tots els diaris que he fullejat hui, que el nom de la Conselleria no es solament d'Infraestructures, sinó que s'hi afegeix Territori i Medi Ambient.

Afortunadament, de postres tenim un dolcet d'aquells que sempre ve de gust paladejar: la meua filla Teresa compleix hui deu anys. Tot i que hem acordat posposar per al cap de setmana les celebracions formals, hui és el dia, i es nota clarament perquè els seus ulls vivíssims resplendeixen encara un poc més. Mai deixa de sorprendre'm la seua mirada inquieta, ni el seu ingeni desbordant (ni tampoc, tot s'ha de dir, el seu geni esmolat, que no sé de qui haurà heretat). Segurament, d'ací poc, seurem junts a veure --només una estoneta-- Phineas i Ferb: a ella li agrada que ho fem, i a mi m'agrada que li agrade. I ho reconec: Perry l'ornitorinc és la canya.


10 comentaris:

  1. Com sempre, els postres són el millor moment!

    ResponElimina
  2. De veres que si, porquet. De fet, si no fóra pels postres, tot seria molt més indigest...

    Per cert, vaig deixant-me pendent gaudir de la ruta pel Capcir per allò de què vull mirar-ho amb temps per assaborir-ho. Però d'aquesta nit no passa ;) Salut!

    ResponElimina
  3. I què penses de la tal Isabel Bonig? I no em referisc a que estiga imputada per prevaricació en l'àmbit urbanístic, no... sinó, com es pronunciarà el seu cognom? O millor, com pensa ella que es pronuncia? "Bonx"? "Bonitx"? "Bonijjj"? "Bonic"?
    ;)

    ResponElimina
  4. El primer de tot, i amb el teu permís, moltes felicitats a Teresa i que siga per molts anys. El millor, sens dubtes. Com deia en un altre bolg, el hábito sí hace al monje, ¿tu estàs segur que tots els municipals, per l'única raó de portar l'uniforme, ho són de veres, de veres com les pedres que te'ls menges i les ca… perdó? I prepara't, ens esperen quatre dies guapos, guapos: dijous, nit de revetlla; divendres, entrenaments; dissabte, classificacions i diumenge, la gran hòstia que es pegarà l'Alonso només eixir. I tot passarà davant de ma casa.

    ResponElimina
  5. Ja et dic, Muntaner: molt poques referències --aquest matí qui més qui menys anava preguntant per la casa-- i, les poques que he sentit, de colors diversos... Pel que deien, la imputació sembla per una cosa menor que també s'estén a Tur i Aparici, però no sé molt més. Pel moment, paciència (hem vist ja tantes coses...)i ja veurem per on ix la cosa. I jo havia pensat que sonaria "bonitx", però hui ja he sentit a un parell de persones pronunciar-ho directament amb la "g" castellana... Salut!

    ResponElimina
  6. Que diu Teresa que només faltava i que moltíssimes gràcies, Vicicle! Mira, no havia pensat jo en això que dius dels municipals d'atrezzo, però igual és cert: fent voltes aquest matí per aparcar per la conselleria, n'he arribat a comptar més de trenta en tres o quatre illes, i no m'acaba de quadrar...
    I tens raó, açò no ha fet més que començar: a banda del que ens espera demà a la nit, encara no s'ha sentit el dolç soroll dels motors (que a mi em queda un poc més apartat, però que des de ta casa ha de ser música celestial). L'únic consol, a banda de l'hòstia imprescindible d'Alonso, és que qui ho va canviar a juny per no passar calor s'ha lluït enguany. Ànims i salut!

    ResponElimina
  7. Si al finals resulta q les pelis d'animació us agraden més als pares q als fills...
    ja ho sabia jo!
    La Fada

    ResponElimina
  8. Ah, veig que tu també podrás gaudir este cap de setmana d´eixe sorroll ndescriptible i meravellós que inunda els poblats marítims...què seria de nosaltres sense la Fòrmula Uno i totes les coses bones que benen associades...i què importa si no pots dormir i sembles extranger en ta casa? I no parle del municipals i la seua manera d´estorbar el trànsit perquè....Jo es que no puc, no puc....
    Moltes felicitats a la teua filla i paciència, veí!

    ResponElimina
  9. Tens raó, Fada. I amb els trenets elèctrics ja ni et conte ;)
    Però el pitjor no és això, sino que sóc jo l'únic que plore quan maten a la mamà de Bambi... Salut! (i espere que tot vaja molt bé)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies, Monique! I, com tu dius, paciència però també amb tota la ràbia. Almenys, enguany, el cap de setmana podré posar terra pel mig i m'estalviaré una part substancial de sorolls, gentades i mala bava. Ànims, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...