"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 20 de juny de 2011

Afluixar

S’acaba, diria que per fi, aquesta llarga, intensa, àrdua primavera. I m’adone que, si he de fer cas a les meues cervicals --potser la segona part més sensible del meu cos—és molt probable que aquestes últimes setmanes haja estirat més el braç que la màniga. La concurrència, només parcialment inesperada, de fluctuacions emocionals, acumulacions professionals, canvis residencials i una difusa però indubtable sobrecàrrega político-ideològica, m’ha acabat provocant una incòmoda sensació de cremor. Demà, però, serà ja estiu; i quasi al mateix temps que es produirà el trànsit astronòmic entre estacions, haurà tingut lloc també el trànsit institucional que determinarà la distribució de departaments i càrrecs en el nou govern valencià, assumpte que com és sabut no deixa de tindre un cert interés directe per a les meues particulars circumstàncies i pel resultat del qual sent, per això, una innegable curiositat.

Segurament, ni un trànsit ni l'altre alteraran dràsticament el meu actual desassossec perquè, en el fons, em fa l'efecte que les seues causes són profundes i les seues vores poc nítides. Però mai està de més tractar d'aprofitar qualsevol ocasió i, encara que només siga per mitigar els simptomes, he decidit començar l'estiu amb un poc més de calma i sense prendre'm sempre les coses tan a pit. A més, i a poc que ho pense, les coses bones segueixen pesant més que les dolentes i tinc per davant horitzons relativament amables vistos els temps que corren. Així és que, en la mesura possible i si més no pel moment, he decidit atendre el prec desesperat de la meua esquena i faig propòsit ferm de relaxar-me una mica, també pel que fa a aquestes planes. Tornaré a dedicar un poc més de temps a plantes, muntanyes i lectures, que les tinc un poc abandonades darrerament. Però no descuidaré tampoc les polèmiques, sempre que paguen la pena. Per exemple, sobre quina de les cerveses Lluna m'agrada més. O quin color de bikini resulta més afavoridor. Serà per discutir...


PS: la primera són les plantes dels peus. Només que les mireu un poc fixament, ja em fa unes cuscanelles insuportables...

14 comentaris:

  1. Crec que teniu una bona idea de com passar l'estiu.

    La "Lluna" té preu de ser bona, si més no, 2 € / ampolla, i, doncs, res a veure amb la Xibeca que, si fas una compra de +30 € al Karrefú, te'n regalen dotze llaunes.

    Pel que fa al biquini, vistes les vistes i els modelets, jo em decideixo per la núm. 1 i per la 13, encara que ben mirat, de ben a prop, l'única part interessant és la noia. Que a totes les fotos és la mateixa, tu!

    Bé, a reveure!

    ResponElimina
  2. Són nivells diferents, ja saps... Xibeca no està gens malament quan es tracta, posem pel cas, de partits del Barça; però una Lluna bruna a la voreta de la mar són paraules majors...

    Al País Valencià, les coses van sovint així: sembla que hi haja molt per triar, però quan t'hi fixes bé, és tot el mateix. I quasi mai tan interessant. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  3. Les cervicals s'han de cuidar...i les plantes dels peus sobretot!

    ResponElimina
  4. La cervesa és un dels nutrients essencials del viciclista. No conec aquesta Lluna, però una Lluna a la lluna de València pinta (mai millor dit) molt bé. Tocant als bikinis, m'has fet memòria d'una peli -diria que del Richard Quinn- que es deia Operació bikini i on acabaven, si no recorde mal, pintant un submarí de rosa. Salut.

    ResponElimina
  5. T’agraïsc que t’hages interessat pel meu blog. Ah, i que et vaja bé el relax!

    ResponElimina
  6. Anava a preguntar-te sobre quina era la part més sensible, però ja t'has "adelantat"...

    Biquini... esta dona li té igual el color però segur que a les revistes de moda trobes consells sobre quin color triar si tens cul o si tens massa o massa poques mamelles.
    ja sé, ja sé, ja m'ha eixit la part feminista... el negre diuen que és molt elegant ;)

    Bo, que afluixes molt i gaudisques de les coses bones.

    ResponElimina
  7. Hehehe... que l'estiu et siga amable, Pep. I records a la família. Salut!!!

    ResponElimina
  8. Poc amant de cervesa sóc jo, ja em sap greu...i dels biquinis ni en parlo, em surten les "botifarres panxorrones" per tot arreu!

    ResponElimina
  9. Deixa't de bikinis, busca una bona cala nudista, emporta't una cerveseta ben freda i a gaudir de l'estiu.

    Que, al cap i a la fi, tot i que sovint ens n'oblidem, això són quatre dies i cal gaudir de cada xicotet bon moment.

    salut!

    ResponElimina
  10. Bona manera d'encarar aquests mesos de caloreta, que les suades fortes val més estalviar-se-les tan com es pugui.

    Sentir el senyor Camps parlant d'austeritat en la seva investidura (vindrà de vestit?) sembla una conya suprema.

    ResponElimina
  11. Elfreelang, amb les plantes dels peus encara, però les cervicals han estat declarades zona catastròfica... Ja en resulta curiós, que s'hi acumulen tantes coses en tan poc espai

    Vicicle, també en muntanya el paper de la cervesa és certament important ;) Jo la vaig descobrir, curiosament, a Menorca, tot i que la fan a la Vall d'Albaida; és ecològica i, la veritat, a mi m'agrada molt. Ja em diràs...
    Recorde vagament la pel·licula que dius, si és la mateixa: buscaré la referència i la tornaré a veure (amb una cervesa a la mà, clar). Gràcies, salut!

    ResponElimina
  12. Gràcies a tu, Ximo! Vaig decobrir el teu blog a través del de Xavier Aliaga i em sembla molt interessant. I, encara que no arribe pròpiament a relax, a veure si almenys conseguisc prendre-m'ho amb calma, que ja sabem que la processó és llarga... Salut!

    Havia de dir-ho, Coralet; Que després tot són conjectures i especulacions ;)
    No descarte buscar assessorament expert en les revistes del ram, però prenc nota del suggeriment del negre: la veritat és que és un color que m'agrada especialment. I sempre està bé --i jo agraisc especialment-- la visió feminista: mai està de més recordar que el masclisme té arrels molt profundes... Moltíssimes gràcies, com sempre, i que gaudisques molt tu també :)

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, Muntaner! Salut i endavant!

    Zel, trobe que allò més important de la cervesa --i dels biquinis-- és sobretot el context: si és, posem per cas, en una d'aquelles illes que sabem, segurament no cal ni una cosa ni l'altra...

    ResponElimina
  14. Una proposta intel·ligent, desficiosa :) I tens tota la raó: ho oblidem massa sovint, i no està la cosa com per a deixar passar els bons moments... Gràcies, salut!

    Porquet, la capacitat de Camps per al discurs superflu i el cinisme exagerat no deixa de semblar-me realment sorprenent. Tant, que aquesta vegada no he pogut veure la "coronació" més que a bocinets i deixant temps pel mig per a pair-los...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...