"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 12 de juliol de 2011

Rating

La imatge que li retornava l’espill no deixava cap dubte: el sever pla d’ajustament iniciat mesos enrere, i que s’havia plantejat com a objectiu assolir una reducció del 14’5 % respecte al valor previ de l’índex de perímetre corporal (IPC), no havia donat els resultats esperats. Per dir-ho d’alguna forma, la seua bombolla particular no solament no havia esclatat, sinó que, aparentment, cotitzava obstinadament a l’alça. Les mesures aplicades des que van saltar els primers signes de la crisi havien sigut rigoroses i adaptades a les necessitats. Fins i tot, havien posat seriosament en perill el seu estat de benestar en reduir el sostre de cerveses un 8,45 % i incrementar fins un 31’12 % les hores de gimnàs. Però tot i el sacrifici que l’aplicació del pla li havia representat, els resultats havien quedat lluny dels nivells desitjats: l’índex de visibilitat d’abdominals (IVA) s’havia reduït fins a un mínim històric del 0,12 %. Potser havia confiat massa en la cojuncturalitat del problema, però ara s’adonava clarament que el que calien eren reformes estructurals, perquè el model s’havia demostrat com clarament insostenible (i, fins i tot, penjollós).

Cara a l’hivern, sempre cabia la possibilitat de compensar la pèrdua de competitivitat amb altres tipus de mesures, per exemple actuant sobre l'increment de roba per a un perfil falsejat (IRPF). Però amb l’estiu a la vora, atenent a la competència creixent de competidors emergents i amb un diferencial de més de trescents punts bàsics sobre el tipet estàndard, aconseguir col·locar la seua oferta en un mercat cada vegada més saturat i volàtil representaria un problema important. No era la primera crisi profunda que afrontava: hi havia aquella vegada en què els comentaris capciosos i malintencionats d’una insuportable i burda exparella (IBEX) el van posar a la vora d’una humiliant i injusta qualificació de “polvo basura”. Malgrat l'evidència que darrere d'aquesta operació s'hi amagaven interessos espuris i especulatius, van caldre molts esforços per recuperar la confiança dels mercats, que només es van estabilitzar després d'una adequada estratègia de comunicació i d'obtindre reiteradament la màxima qualificació ("aaa") en totes i cadascuna de les operacions efectuades des d'aleshores.

Aquest pensament el va animar. La situació no era òptima, certament; però el seu perfil es trobava encara lluny de les no poques panxes d'imitació barril (PIB) que, tot i trobar-se en clar desavantatge --algunes d'elles, fins i tot, ja havien estat sotmeses a plans de rescat--, no dubtaven en eixir al mercat per tractar de captar el que pogueren. La qüestió era evitar una competència directa amb opcions massa atractives com per a desafiar-les obertament, i evitar oferir un interés excessiu per als beneficis que s'esperava obtenir. A més, encara quedava quasi un mes per a les vacances; temps suficient per insistir amb el gimnàs, tot i que aplicant estrictament les receptes de l'FMI: fes el mínim imprescindible.

15 comentaris:

  1. Crec que cal acció contundent pro velocipedista (ACPV) ja; i deixa't el gimnàs, que el gimnàs augmenta la viscositat (GAV) i la unió dels vàndals (UV) Magnífic post, genial, m'he rist molt. Salut.

    ResponElimina
  2. Un plantejament de la "operació bikini" molt economicista. Però compte amb els economistes, que fallen més que una escopeta de fira...
    M'he divertit molt. Salut!

    ResponElimina
  3. Magnific escrit el teu.
    Per a les persones que estem amb molta panxa i grosos aquesta epoca del any es monstruosa.
    Veus per tot arreu a gent amb uns cosos tan bonicos preparats amb exercicis i dietes estrictes.
    I fa molta rabia.
    Perque a mes sues com una bestia i et dius que el any que be no tornaras a estar aixi.
    I en fi.
    La desgracia del nostre temps.Gent que pateix fam per tot el mon i nosaltres contant calories.
    salut
    dimoni

    ResponElimina
  4. hahahahah...m'has fet riure molt i la resposta d'en Vicicle tb...però escolta, deixa't de rotllos...al cap i a la fi no hi ha res com la dieta del cucurutxo...sí home! eixa que diu "comer poco y..."

    ResponElimina
  5. Vaja, Vicicle, m'has espantat! Amb aquests resultats, cal canviar gimnàs per pedalades ja mateix. Ara, ja saps que jo, sense rebutjar en cap cas ACPV, tire més cap a CAMPS (colla d'amics muntanyers que practiquen senderisme)... ;) Gràcies, salut!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Muntaner. Tens tota la raó: un bon amic economista --i, a pesar d'això, amb trellat-- m'ho diu sempre: que ens tenen enganyats, que si en qualsevol altra professió es fallara tant com ho fan ells ens arrastrarien com a pelletes, i en canvi a ells els fan tot el cas... Almenys, hi ha que reconéixer-los el mèrit: s'ho han muntat d'allò més bé... Salut!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Coralet! Si no ens riem un poc de tant en tant, amb la que està caiguent, malament anem... :)

    ResponElimina
  8. Salutacions des d'Aragó, per un Aragó en català, des del Montcaio a Fraga. ////

    ResponElimina
  9. Molt mal repartit, dimoni: la fam en el món, i els volums en el cos, que no és que ens sobre res, és que ho tenim mal situat... Mon tio en glòria estiga sempre deia que ell no tenia panxa, sinó pit esgolat ;). Gràcies, salut!

    ResponElimina
  10. Catxis, Senyoreta, que a mi això del cucurutxo m'ho havien explicat al revés! Clar, ara ho entenc tot... ;) Salut!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, anònim! Benvingut a ta casa i endavant Aragó!

    ResponElimina
  12. Jejejeje boníssm!! molt molt divetittttt... i que és això del 'polvo basura'?? Quina manera més cruel de minar la moral de l'altre O_O m'he quedat boja amb això XD

    la Fada

    ResponElimina
  13. Per certttt, estic amb el bloc en construcció i he fet la prova d'enllaçar altres blocs amb el teu, no t'importa no? ja et diré quan (a la fi!) estiga presentable
    La Fada (Cinderella aviat)

    ResponElimina
  14. Ja saps, Fada, com poden arribar a ser de cabrons els mercats i les agències de qualificació ;) Per sort, la veritat sempre acaba imposant-se tard o d'hora (o almenys això diuen...).

    No solament no m'importa, sinó que és un plaer. Ja diràs, que t'esperem en candeleta... Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...