"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 5 d’agost del 2011

Deus ex machina

És que abans, almenys, s'ho curraven una mica més... Hi havia, no sé com dir-t'ho, un sentit de l'espectacle, un gust pel guió i pels detalls que ara ja no es cuida gens... Túniques vistoses, rics ornaments d'or i porpra, tocats abigarrats de plomes exòtiques... I el cerimonial? On vas a parar. Aquells escenaris grandiosos de temples corprenedors, catedrals tenebroses, volcans a punt d'entrar en erupció i cims de muntanyes amb un eclipse de sol... I la música, que molta o poca mai no en faltava. És que encara que sabies que al final anaven a fotre't igual, fins i tot en la forma de fer-ho hi havia una intenció diferent, molt més original i distingida: els sacrificis humans massius, els actes de fe --quina bona idea, les fogueres, per aquells hiverns tan durs--, no et dic ja això de llançar verges a la lava roent, quina estètica més vigorosa, quina abnegació en el gest... Ara, en canvi, a base d'hipoteques, retalls socials i d'altres eufemismes ridículs i indignants, van xuclant-te la sang tan a poc a poc que quasi no t'adones: res d'immolacions èpiques, només la pitjor humiliació sense glòria de cap classe ni heroismes redemptors. I ni parlar-ne de marcs incomparables, salmòdies enganxadisses ni oficiants ricament vestits: només homes taciturns d'aspecte anodí, mirada esquerpa i corbata fosca, en sales de premsa vulgars i corrents, sense cap grandesa ni solemnitat... Això si, conserven el gust per recitar invocacions i sortilegis només comprensibles per a uns pocs iniciats, i he de reconéixer que els resultats, si fa no fa, també s'assemblen: governs que s'agenollen, succeïts inexplicables que aparentment només ells controlen, les seues butxaques ben plenes i el poble, com sempre, esclau dels seus designis, capricis i arbitrarietats... Ara, el que més em molesta, si t'he de ser franc, és la qüestió dels noms... Iavhè, Thor, Baal, Tangaroa... només amb esmentar-los, ja notes un no sé què de reverencial i místic... Però "Mercat"? Quina classe de déu pot dir-se així? Un poc d'imaginació, per favor... Digueu-li, jo què sé, Cthulhu... "L'evolució del deute sobirà no complau Cthulhu", "el penediment i el copagament vos faran dignes d'entrar en el paradís de Cthulhu" o "Cthulhu està hui especialment volàtil"... Veus quina diferència? Molt millor, no?


Imatge d'El Punt-Avui


5 comentaris:

  1. On va a parar. A veure:
    Cthulhu nuestro que estás por los suelos…
    Cthulhu te salve la prima…
    Cthulhu, Cthulhu, tururú…


    Sí, m'agrada. Ara, les hacs intercalades ballaran més que un mambo. Salhuth.

    ResponElimina
  2. Tot és per la maleïda rendibilitat, s'estalvien uns dinerots en escenificacions i així guanyen més diners. Avars de merda!

    ResponElimina
  3. On són els rituals? Si ens heu de fortre almenys feu-ho solemne i sabrem que valem, almenys, eixa deferència...
    Estic absolutament sopresa en llegir (sense buscar-ho eh? només fent una ullada ràpida a un periòdic electrònic) com els Drets Socials (en qualseol de les seues vessants: 15-M, estudiants a Xile, més retallada econòmica a Itàlia, visista del Papa a Madrid por todo lo alto, eliminacio de referències a l'esquerra als carrers de pobles governats ara pel PP...coses així) s'eliminen i es converteix en quelcom normal....
    Podriem acabar acostumant-nos a les amputacions com a col·lectiu? I sobretot, deixarà de fer mal? Això ens anestesiarà?
    Anem arrere, com els crancs...
    Cinderella

    ResponElimina
  4. Si ens xuclen la sang almenys que sigui una mica més vistós...i el cor d'àngels caiguts del ratings? i Santa Cosina del Risc?

    ResponElimina
  5. Des de la meua absoluta ignorància en assumptes econòmics, al·lucine cada vegada més... Puc entendre que l'objectiu final de tota aquesta moguda siga que determinades persones s'hi facen encara més obscenament riques del que ja són, com també que per aconseguir-ho hagen d'assolar els drets socials de la nostra --encara-- privilegiada part del món (a Somàlia, posem per cas, ho tenen una mica més negre). El que em resulta absolutament incomprensible és que els resorts que fan servir per tal que ens convencem que la cosa està molt malament --i, per tant, que hem d'acceptar sense remugar els seus designis-- siguen coses tan aparentment estúpides com unes declaracions en roda de premsa d'un senyor, o la "nota" que una opaca empresa privada adjudica al deute dels Estats Units perquè li surt dels seus sants collons... Els paral·lelismes amb mitologies i religions són tan grans com esfereïdors: Lovecraft se'n podria haver fet un fart.

    I el cas és que si al remat no ens estan prenent el pèl i el "sistema econòmic" funciona realment així, i el pet d'un poderós pot fer que tot trontolle, encara és molt pitjor...

    Vicicle, Jpmerch, Cinderella. Elfreelang, moltes gràcies pels vostres comentaris (que encara s'agraeixen més aquests dies en que la calor treu les ganes de tot). Salut i fresqueta!

    ResponElimina