Hi ha divendres, i divendres!. I aquest és, evidentment, dels segons. El particular i pictòric compte enrere que ha anat apareixent aquests últims dies a la dreta d’aquestes ratlles ha arribat al seu final i, des d’aquest mateix moment, em declare oficialment de vacances. Passaran encara uns quants dies abans que emprenga camí (primer cap al nord, a la muntanya; després, a l'est per cercar mar i illa), però enguany he decidit que aquest blog s'ha guanyat un descans, i vosaltres també. Bé estarà, doncs, que deixem reposar la Línia durant algunes setmanes, amb la idea de carregar piles i tornar, si tot va bé, quan setembre s’haja instal·lat definitivament i el llençol comence a recuperar la seua funció primordial.
Gràcies, ara com sempre, per haver-vos deixat caure per aquestes planes durant aquests mesos; ha estat un autèntic plaer, i espere veure-vos a la tornada. I ja siga que feu vacances com que no, que passeu –o seguiu passant-- el millor dels estius possibles. Salut, i fins prompte!
and after all the violence and double talk
there's just a song in all the trouble and the strife
you do the walk, you do the walk of life
Bones vacances. Que les gaudeixes el més plenament possible. I de tant en tant una volteta en bici. Salut.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Vicicle. I et faré cas també pel que fa a la bici. Salut i bon estiu!
ResponEliminaQue el repòs et sembri de vida!
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
onatge, ha estat un plaer descobrir --una altra cosa que he d'agrair-li a la zel-- el teu magnífic blog. Salut, bon estiu i moltes gràcies!
ResponEliminaBones vacances i bon descans!
ResponEliminaMolt bones vacances! He sentit un punt d'enveja (sana) en veure que marxes... Conec eixa sensació de dir 'ei, ahi us quedeu!'
ResponEliminaGaudeix moltt!
Ooooh quina enveja! Tothom se'n va! Crec que és l'últim any que m'agafo les vacances tan tard (em queden 15 dies encara..).
ResponEliminaBé, que les gaudeixis molt, que t'ho passis molt bé... i facis moltes muntanyetes al nord!
El plaer és nostre!!! a contar-nos què has vist quan tornes, el que vulgues, claro! :P
ResponEliminaBon estiu!
Saps? no se si els blogs somien en platges virtuals, però jo, porte una bona temporada fent-ho.
ResponEliminaCada vegada que vaig a les nostres platges (m'agraden les cales de La Vila) i mire els penyassegats plens de casetes, caletes on tan sols hi havia pedres i ara edificis, cales on hi havia alguna palmera, pins i eucaliptus (plantats per un camping) i ara tot urbanitzat esperant que passe la crisi...
si, Pep, jo si somie en platges virtuals.
Espere que passes bones vacances, carregues piles i descanses.
Tot i que amb retard, moltíssimes gràcies a tots/es pels vostres bons desitjos. La veritat és que he de reconéixer que açò de desconnectar una mica senta d'allò més bé i que, tot plegat, han estat unes bones vacances. A veure si m'anime i vos conte alguna coseta... I tan de bo que les vostres vacances hagen estat també --o estiguen, si és ara que les aneu a fer-- d'allò més bé. Salut!
ResponEliminaPer cert, Àngels, en escriure-ho no havia pensat en aquesta accepció de "platges virtuals", però tens tota la raó: haver conegut la nostra costa no fa tants anys, i veure en que s'ha esdevingut --i per a què, que és quasi el pitjor-- fa mal al cor: fa temps que vull tornar al càmping Hèrcules, que fa moooolts anys que no hi vaig, però reconec que em fa un poc de por el que puga trobar-me... Aquests dies, a Formentera, he recordat el teu comentari: no podem tornar enrere, però potser encara ens queda l'esperança de salvar el poc que no ens han arrabassat...
ResponElimina