"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 4 de setembre de 2011

Un entre tants, en un lloc de la Terra (retorn i homenatge a Estellés)

Demà torne a la faena, i amb ella a la vida diguem-ne normal. Està molt bé fer vacances, i millor encara tindre un treball al qual tornar quan s'acaben, cosa que --tristament-- no tots els meus amics i amigues poden dir. Però això no lleva que hi torne amb les ganes justes, i amb el temps també just per espolsar-me dels peus l'arena de Formentera, on acabe de tancar aquestes setmanes de descans que han donat, com sovint passa, per a més del que semblava. Ja hi haurà temps, si fóra el cas, per fer-ne cinc cèntims de sols, llunes, muntanyes i mars. I també, probablement, d'aquestes mateixes planes, perquè reconec que no han estat poques les estones, durant aquesta voluntària desconnexió, que m'he sorprés pensant en (i per) el blog. I potser direu que és cosa de l'inevitable reblaniment que acompanya el final de les vacances, però he de reconéixer-ho i no se m'acut cap altra forma de dir-ho: vos he trobat a faltar.

No m'encante: a poc a poc anirem recuperant ritmes i seguides, farem endreça i ho deixarem tot a punt, que hui només tocava obrir finestres per airejar, començar a alçar trastos i treure la pols un poc per damunt. Però m'ha semblat que valia la pena aprofitar la segona convocatòria de la Diada Estellés --com l'any passat, al blog de Víctor Pàmies podeu trobar la crida de Josep Lozano i tots els detalls de l'homenatge-- per sumar-nos a la proposta, perquè no deixa de ser una bona manera de tornar a començar. Si l'any passat em vaig decidir per les Horacianes, enguany he volgut recordar el que probablement va ser el primer poema de Vicent Andrés Estellés que vaig sentir en viu recitat per l'Ovidi, i potser és per això que li tinc una estima especial. Heu dormit mai brutalment?




Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill
i xiques, al cinema, amb les cames obertes
i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,
i hi ha el peó que es mata caent des d’un andami
i l’home que fa el pa i hi ha qui porta un metre
per saber el tamany escaient del taüt
i com hi ha els tramviaires que treballen la nit
de cap d’any i els forats de les piques i hi ha
l’ascensor amb un llum brut groguenc esperant
mentrestant la portera s’emborratxa de vi
i pixa per l’escala i la filla té por
i el marit està fent-ho amb la dona del metge
i els tramvies terribles amb l’enrenou dels ferros
i el metge que es dedica a trencar les anous
mentrestant la portera va pixant per l’escala
i trucant a les portes amb un colp de mamella
i el fill de la de l’arpa que s’ha mort fa tres dies
plora i plora i encén un ciri i posa el ciri
a l’ampolla de vi i contempla la Loren
i llavors la suïssa crida pel passadís
i el cosí la segueix brandant el canelobre
i la xica que es gita més aviat que mai
i un fred com una mà li puja per les cuixes
i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit
i els veïns que s’han mort els dos intoxicats
l’altre dia i la mare i la filla no tenen
ganes de menjar res i ploren com les rates
i el cosí i la suïssa que dormen brutalment
i el canelobre encès i el cobertor encès
les cortines enceses i tot el pis encès
els nobles cavallers enterrats en els claustres
mentrestant la portera pixa pels escalons
i el marit no pot més i la dona del metge
se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta
i se’l fica entre cames i tot es pega foc
i la nena que plora sola a la porteria
i les inscripcions obscenes dels comuns
i el crani rebotant per tots els escalons.

Vicent Andrés Estellés, "L’Hotel París"



16 comentaris:

  1. també fou el primer poema recitat per Ovidi que vaig sentir, aleshores no sabia qui era Ovidi, però crec que sí que sabia qui era Estellés. La bona mestra de llengua que vaig tindre, li done les gràcies.
    M'eriçoní i pensí, "ostres, ostres, açò què és?"

    Ben tornat, també t'hem trobat a faltar

    coralet

    ResponElimina
  2. Benvingut al món virtual!
    Has triat molt bé, és magnífic el poema i la interpretació de l¡Ovidi. A mi em va marcar l'adolescència

    ResponElimina
  3. Quina millor manera de reprendre el blog que amb un homenatge a Estellés! :-)

    ResponElimina
  4. Magnífica manera de tornar. Gran Ovidi, grandíssim Estellés. Salut.

    ResponElimina
  5. Un goig, avui, saltar de blog en blog i recordar el poeta amb la seua poesia. Ben tornat! :)

    ResponElimina
  6. tornada ben aprofitada doncs i reeixida... bon homenatge al mestre Estellés!

    ResponElimina
  7. Bon homenatge a Estellés
    Tu, ‘Un entre tants’, un home arrelat a la Terra, has fet un bon homenatge a l’enyora’t Estellés.
    Et volia dir que la teva prosa recorda una mica la poètica de l’Estellés i que aquest poema que has triat és d’aquells que sempre commou i que fa aflorar un munt de records.
    Salut i per molts anys!

    ResponElimina
  8. Crec, coralet, que jo vaig tindre una sensació molt semblant en sentir-lo per primera vegada: de fet, quasi diria que fins i tot amb el mateix "açò que és?" que tu dius... I m'has fet pensar, també, en alguns dels meus mestres --retors i tot--, i en tot el què he d'agrair-los.

    M'alegre molt de veure't de nou, gràcies, salut!

    ResponElimina
  9. Gràcies, Enric! I la tardor promet estar animada, així que torne ja amb un ull posat en el teu blog, com sempre.

    També és dels poemes/cançons que van marcar una època de la meua vida. I l'últim vers, amb el crani rebotant per tots els escalons (i el colpet que fa el Toti a la guitarra), final imprescindible per a moltes converses esbojarrades...

    ResponElimina
  10. Trobe que si que és una bona manera, Víctor; no podiem deixar-la passar ;) I moltes gràcies, una volta més, per la feina i l'entusiasme que hi poses també en aquestes coses. Salut i endavant!

    ResponElimina
  11. Gràcies també a tu, Vicicle. Estellés és immens i no li cal res més, però sentir-lo en la veu de l'Ovidi me'l fa, no sé com dir-ho, més meu, més pròxim... I la teua proposta per a la diada, simplement antològica :) Salut!

    ResponElimina
  12. Tens raó, Clidice. Un goig passejar per la xarxa, i un plaer veure tantes formes d'acostar-se al poeta i els poemes... Gràcies!

    ResponElimina
  13. Gràcies, Elfreelang. Tornar amb Estellés --i amb l'Ovidi-- sempre ho fa tot més senzill. Salut!

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies també a tu, Francesc. Un plaer, com sempre, veure't per ací... Pensava, llegint el teu comentari, com som d'afortunats de poder associar alguns dels nostres records a Estellés, i a l'Ovidi... Salut i endavant!

    ResponElimina
  15. Estellés, Ovidi, Fuster, Ausiàs March... es pot cantar a la Vida, a l'Amor i a moltes coses més sense anar massa lluny... O es pot anar lluny i apreciar igualment la 'peculiaritat' del que tenim ací!
    Benvingut i bona tornada al dia a dia!
    Cinderella

    ResponElimina
  16. Totes dues opcions són bones, Cinderella, i per a totes dues hauria d'haver temps. Moltes gràcies i bentornada tu també, viatgera!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...