"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 14 de desembre del 2011

Cal·lipígia

Fins i tot vista des de la distància, és evident que no és, ni de bon tros, l´única gràcia que l’adorna. Parle del que es veu, naturalment: res no puc saber, ara com ara, d’altres trets –sense dubte remarcables—de la seua persona, perquè tot el que ens uneix és l’instant efímer en què les nostres trajectòries s’encreuen, cada matí, en sortir del metro. Però és evident també que hi ha una part que, per la seua esfèrica excel·lència, destaca poderosament sobre un conjunt indiscutiblement atractiu. Intuïsc que ha de ser-ne ben conscient, atesa la seua admirable habilitat per remarcar sàviament esplendors i turgències sense perdre l’elegància ni caure en la vulgaritat. La tardor que avança ha anat encobrint, sota abrigades capes, altres contorns igualment suggeridors; però no ha aconseguit, encara, amagar la torbadora sinuositat, les rodoneses admirables, la irrebatible perfecció --tant en repòs com en harmònic moviment-- d'un cul insigne. En dies com aquests, en que els cossos s’amaguen però les pitjors vergonyes van surant sense pudor ni mesura, s’agraeix trobar recer, ni que siga només per un segon fugaç i furtiu, en la serena i devota contemplació de tanta i tan generosa bellesa. I poder recordar, mentre s’allunya majestuosament carrer enllà, els versos del poeta...


Mires la mar per la finestra oberta.
Vola una sal per les parets de l'aire.
Jo et mire el cul alíger i tendral.
Galtes de cul com mai n'havia vistes!
Avui comprenc l'encert precís del mot.
Galtes de cul fresquíssimes, lleugeres.



Tot i que si que sembla acceptar-se en llengües com el portugués o l'italià, no he trobat en cap diccionari català "cal·lipígia", així que sabreu perdonar-me la llicència. La paraula és una adaptació lliure del grec "Kallipygos" (Καλλίπυγος), significa "natges boniques", i s'aplica a un tipus específic d'estàtues d'Afrodita que mostren aquesta part de la seua anatomia. Com era esperable, no és l'única referència que relaciona la deesa de l'amor i la bellesa amb aquesta part del cos: els clotets de Venus són dues petites fosses que s'obren en la part inferior de l'esquena i que, tot i no ser exclusives de les dones, tenen fama de despertar grans entusiasmes entre la concurrència masculina. Els clotets representen, així mateix, els vèrtexs laterals del conegut com rombe de Michaelis, una zona amb forma de diamant estudiada en detall pel ginecòleg alemany Gustav Adolf Michaelis, a la qual també s'atribueix una gran càrrega eròtica. És el que té el cul: com a tema de conversa, sempre dóna joc... 

10 comentaris:

  1. Que no em faràs parlar dels cal·lipígia de les ciclistes? Començaria citant al mestre Fellini i les seues documentades refrències d'Amarcord. Ah!, aquesta primavera d'hivern dóna molt de sí. Salut.

    ResponElimina
  2. te llegiré després (des de la pantalla del mòbil) i comentaré si cal, com cal, però és per dir-te que crec qeu demà estaràs al botànic, no?
    te saludaré, aleshoers :)
    espere que hages vist aquest comentari demà, així no em donarà tanta vergonya!
    bona nit!
    coralet

    ResponElimina
  3. Molt il·lustratiu el post! amè i divertit!

    ResponElimina
  4. En la meua opinió, la cal·lipígia dels ciclistes és objectivament més interessant que la de LES ciclistes. Pensaràs que opinió i objectivitat no deuen entrar en la mateixa frase, però sé el que em dic: puc comprovar-ho cada dia. Ah! en honor a la meravellosa estètica del cos masculí hauria de recordar que els seus clotets de Venus també són encisadors!

    ResponElimina
  5. Trobe que seria pertinent que en parlares, Vicicle: l'assumpte és rellevant, la relació evident, i les diferents visions --mai millor dit-- que s'hi poden aportar sempre resultaran edificants ;) Gràcies, salut!

    ResponElimina
  6. Coralet, amb l'avantatge que dóna contestar amb retard: si sempre és un plaer llegir-te, haver pogut saludar-te en persona ho ha estat més encara, de veres :) Com a molt tard, espere que ens tornarem a veure a peus de Benicadell. Pel moment, hui, a la Font Roja, la jornada ha anat molt bé; fins i tot la taula rodona semblava una taula rodona... ;) Salut i moltes gràcies!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Elfreelang! Ja veus que, de trellat, el justet; però no deixa de ser curiós el que, gràcies a Google, pot donar de sí qualsevol tema si es segueix el fil...

    ResponElimina
  8. Jo diria, Loles, que en assumptes com el que ens ocupa allò més objectiu és optar decididament per la subjectivitat... Quant a mi, m'adone que tinc una opinió bastant formada sobre LES ciclistes, però fora d'això dispose d'una informació més aviat limitada. I quant als clotets, quasi et diria el mateix: a triar els que més convinguen al cas, i avant ;) Salut!

    ResponElimina
  9. vicicle i etc: el cul dels ciclistes i les ciclistes tenen un defecte: els sol faltar un poc de greix, al meu entendre ;)

    Pep: a mi també m'ha fet molta il·lusió! Gràcies això que dius sobre llegir-me :) i el mateix dic, i no perquè toque ara dir-ho ;)
    m'alegre que haja anat bé, la trobada del dissabte.
    Pot ser coincidim abans en algun "sarao"! :)

    ResponElimina
  10. Coralet, a falta de l'experta opinió dels al·ludits, he de dir que un poc de raó si que tens: un cul eixut i fibròs en excés resultarà molt saludable, però té també un no sé què d'inquietant; millor amb el greix que toca, que guanyen molt ;)

    Si no és per serres serà per marjals, però segur que ens trobarem prompte en un o altre "event". Pel moment, gràcies de nou, i que passes molt bones festes!

    ResponElimina