"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 20 d’abril del 2012

Antagonismes


És una situació que no sol produir-se, per sort, amb molta freqüència, però tampoc pot dir-se que siga excepcional. En primer lloc, ha de predominar en superfície un ambient de desànim i cansament generalitzat: una d'aquelles setmanes --posem per cas, aquesta mateixa-- en què tot, o quasi tot, sembla haver-se conjurat per anar malament alhora, o bé per empitjorar encara més si és que ja estava espatlat. Però per tal que es desferme el procés, aquest estat d'abatiment i desgana ha de xocar de forma sobtada amb una atmosfera general que reclame o exigisca exactament el contrari. S'ha pogut constatar, en aquestes circumstàncies, que el contrast extrem entre totes dues situacions --decaïment individual i exultació col·lectiva-- pot donar lloc a una autèntica i incontrolable tempesta anímica, una ciclogènesi emocionalment explosiva les conseqüències de la qual poden ser tan imprevisibles com potencialment devastadores.

En altres paraules: que després d'uns dies en què tots els meus indicadors de moral han assolit --per causes diverses però en absolut independents-- mínims certament alarmants, m'encare sense solució de continuïtat amb els moros i cristians alcoians, que tot i que comencen oficialment demà, tenen una prèvia interessant aquesta mateixa nit amb un concert que promet ser tan espectacular com esgotador. Tot plegat, doncs, anuncia un accentuat gradient entre masses d'ànim que fa previsible un esclafit notable, dels efectes i resultats del qual no gosaria aventurar res ara mateix. En tot cas, he decidit que el que haja de ser serà, per Alcoi i per Sant Jordi. I que després de la tempesta, ja vindrà la calma. O no.





Hui, com que m'ha semblat que l'ocasió ho mereixia, en deixe dues pel preu d'una. Poca cosa a veure l'una amb l'altra, tret de la coincidència en el títol, però totes dues capaces d'emocionar-me. De la primera no cal dir molt perquè ja està quasi tot dit; de la segona, si no esteu familiaritzats amb la música de moros i cristians, potser que hauriem de parlar-ne: si vos ve bé, aquest diumenge, mentre fem un plis-plai a la Plaça de Dins, podria ser un bon moment... Bon cap de setmana!






10 comentaris:

  1. Bones festes, i bona diada de Sant Jordi (i bon oratge, si pot ser, l'interior, també).

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, novesflors, i bona diada de Sant Jordi també per tu :) Diuen que pot fer algun arruixonet, però esperem que siga poca cosa; i quant a l'oratge interior, anirem fent per remuntar-lo... Salut i gràcies!

    ResponElimina
  3. Hola! Això és que vens a Alcoi a veure 'La Festa'? I que hi seràs a la Plaça de Dins degustant mentiretes? T'hauré de buscar amb la mirada entre tots els filaeros ni que siga per saludar-te?
    Per Alcoi i els alcoians crítics :)

    ResponElimina
  4. Sí que ha estat una setmana roïna, sí. Ara només faltaria que guanyaren els moros.

    Bones festes!

    ResponElimina
  5. T'acompanyo en la calma, que per a la disbauxa ja no valc. Bon renaixement, Albert, que a tots ens convé ressuscitar de tant en tant.

    ResponElimina
  6. Allí estaré, Cinderella (bé, ací estic, de fet). Imagine que hui estarà la Plaça de Dins com en les grans ocasions, però a veure si hi ha sort i ens veiem per allí; jo ja aniré mirant, però si veus un llacet en una motxila, m'avises ;). La mentireta al DeDins cap al migdia és una de les tradicions més sagrades de les festes i no es pot deixar passar. Bones festes i Visca Sant Jordi (i les alcoianes crítiques, també :)

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Jp! La veritat és que vist el trellat que hem tret amb això de que guanyen sempre els cristians, igual no estaria malament provar amb els moros, encara que fóra només per variar. El dia que Sant Jordi se'n farte no sé jo que passarà... Salut!

    ResponElimina
  8. Gàcies, Jordi. Pel moment, ací estem tractant d'aprofitar tot el potencial catàrtic de les festes --comptant que ja tinc una edat--i no va malament. Com tu dius, és necessari buscar moments i motius per deixar arrere foscors i tractar de renàixer sempre que calga. Encara de vegades les circumstàcies no ens ho possen fàcil... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  9. Vinga nano, que res no espatlli aquestes dates de festes, disbauxa i somriures. Que l'altra pes de la balança perdi força i la disbauxa guanyi per golejada!

    ResponElimina
  10. Gràcies, porquet! Per sort --perquè no sempre passa-- els nervis i les tensions es van quedar a la taula de faena, i no s'han deixat veure molt el cap de setmana. Que tampoc ha estat de grans excessos, tot s'ha de dir, però s'ha mantingut dins de l'esperable en dates tan assenyalades ;) Salut!

    ResponElimina