"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 3 d’agost del 2012

Oïda


No és perquè haja caigut en divendres, que un poc també. Ni perquè no hi hagen molts altres sons no organitzats –incloent-hi els del silenci-- que, com li suceeix a la majoria de les persones, em resulten agradables, evocadors, encorajadors o relaxants: la cadència de les ones, la pluja sobre la teulada i el vent entre les fulles, la dolçor d’una veu amiga o (potser el meu preferit) la remor de l’aigua en un rierol de muntanya. Fins i tot --sóc valencià-- arribaria a considerar, dins aquesta categoria, l’estrèpit del tro o de la pòlvora en determinats moments i circumstàncies. Però si més no en el meu cas, quan es tracta de plaer i d’oïda, no hi ha cap dubte: hi ha d’haver, necessàriament, la música. O potser caldria dir, amb més propietat, les músiques. Bon cap de setmana!







        "Tenía la costumbre de descansar de sus esfuerzos y sus éxtasis escuchando otra pieza de música que era breve, pero que tenía una magia concentrada, un contenido mucho más pálido. Era un idilio, pero un idilio refinado, pintado y formado con medios, a la vez discretos y complicados, de un arte más moderno: era un fragmento de orquesta sin canto, un preludio sinfònico de origen francés, realizado con un aparato orquestal relativamente sencillo con relación a los recursos de la época, pero bañado por todos los lados de una sabia y moderna técnica sonora y sublimemente hecho para capturar el alma y envolverla en una red de sonidos.
        Lo que soñaba Hans Castorp al oir aquella pieza musical era lo siguiente: se hallaba tendido de espaldas en un prado soleado y sembrado de flores, en forma de estrellas, de todos los colores. Tenía las piernas cruzadas (hay que advertir que eran patas de macho cabrío). Sus dedos tocaban para su propio placer, pues la soledad del prado era completa, una pequeña flauta de madera, una especie de caramillo del cual salían sonidos apacibles y nasales, uno después de otro, al azar, y, sin embargo, en una armonía perfecta, y aquellos sonidos se elevaban hacia el cielo azul, bajo el cual los finos follajes ligeramente agitados por el viento brillaban al sol."

Thomas Mann, "La montaña mágica"

10 comentaris:

  1. La muntanya màgica és un dels llibres que sé tornaré a llegir. La referència que Mann fa a L'après-midi d'un faune de Debussy, a la teua cita, em sembla més que encertada per al teu escrit. Perquè es parla sovint de la sensualitat de l'esguard, del gust, del tacte, fins i tot de l'olfacte… però i la oïda?... El plaer auditiu, més enllà de les emocions musicals, només està a la bellesa intrínseca del propi so: ones, pluja, rierol (sempre l'aigua) també el vent; el so d'un violí, no de qualsevol violí, d'un piano... i d'això en saben, i molt, els músics francesos. M'agrada aquesta mena de Declaració de principis sensitius que n'estàs fent. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mann és també un dels meus autors preferits, i les referències musicals són constants en els seus llibres... No gosaria afegir res al que tu expliques tan bé --ni la meua limitadíssima cultura musical m'ho permetria--, però crec que com tu dius hi ha un plaer musical bàsic, que subjau a la 'tècnica' de la composició o la interpretació, i que pocs autors han sabut incorporar a la seua obra. Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Este blog és un dels blogs amb els quals em sent més identificat, cada vegada que llig alguna de les teues entrades pense: "açò també em passa a mi".
    El que passa és que jo no sé expressar les idees que em passen pel cap tan bé com tu.
    Fa poc vaig llegir una entrada teua que em va recordar a una altra que vaig escriure fa temps:

    http://unciutadaqualsevol.blogspot.com.es/2012/01/maniatic.html

    Al menys el principi és semblant a esta entrada teua:

    http://laliniadewallace.blogspot.com.es/2012/07/manios-o-no.html
    Enhorabona i endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, David! Ja saps que el teu blog és dels que seguisc habitualment, encara que darrerament ens tens un poc abandonats... I veig que a banda d'aquesta mania de fer blogs, també en compartim algunes altres (de fet, crec que quasi totes les que contes me les apuntaria jo també, sobretot això de l'aparcament... ;) Bones vacances i fins prompte!

      Elimina
  3. La meva vida no té sentit sense música. Sempre que puc en tinc, m´acompanya als moments de reflexió, quan estic trista i quan estic contenta, moltes vegades és el silenci que vull escoltar.

    Una aferrada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que podria dir el mateix, lluna. De sempre --i crec que li ho dec especialment a ma mare-- la música ha estat molt present en la meua vida. Hi ha qui se sorprén un poc que puga gaudir igual amb un bon solo de Knopfler o amb una opera de Wagner, però jo no ho veig tan estrany... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
    2. Doncs jo cada cop tinc més avorrida la música. Música omnipresent al metro, el dentista, les botigues i els restaurants. En canvi m'agraden molt els sons de la natura que has anomenat.

      Elimina
    3. Supose que ha d'haver un moment per a tot, Helena. És cert que la música "de consum" ho ompli tot, ara, però em fa l'efecte també que, en aquestes circumstàncies, actua més com a "soroll de fons" que com a autèntica música. En tot cas, jo sóc també de quedar-me embadalit escoltant el degoteig de l'aigua en una font...

      Elimina
  4. Uoooh! Tinc molt pendent de llegir la Muntanya Màgica des que un amic (i company d'aventures muntanyenques) me l'ha recomanat àvidament. Així que un més a la llista! Espero que les vacances estiguin anant bé i que puguis gaudir de tots aquells sons que la ciutat massa sovint ens furta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que t'agradarà, porquet. A mi em va semblar un llibre fascinant, i tot el que he llegit després de Mann --en especial, "Els Buddenbrook"-- ho he gaudit moltíssim. Jo estic tractant d'aprofitar les vacances, també, per reduir un poc una llista que se m'havia fet massa llarga: en el pati, a la fresqueta, mentre escolte la música de les fulles del lledoner... ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina