"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 24 de gener del 2013

En imatges




Aquesta vista des del meu estimat Benicadell va ser la primera i, si no recorde malament, una de les que més temps va durar com encapçalament d'aquestes planes. Perquè crec que no va ser fins ben avançat aquell estiu del 2010, que em vaig decidir finalment a canviar-la per una imatge marina, que vaig trobar més escaient per aquelles dates.




Els motius estacionals van seguir ocupant la capçalera encara durant una bona temporada...




... però a partir d'un cert moment, i sense que recorde exactament per què, va començar una etapa en la què les imatges van anar succeint-se, sense renunciar per complet a una certa lògica --ja fóra temporal o de qualsevol altre tipus-- però seguint sobretot un criteri diguem-ne de preferència estètica: era prou que una foto m'agradarà per qualsevol raó, per a que optara, ni que fóra només durant uns dies, a ocupar aquest lloc.





I ha estat així, amb una roca com a capçalera, que he arribat finalment a tal dia com hui, en què fa just tres anys que aquest blog va començar el seu camí. I és això, simplement, el que volia dir: que la línia de Wallace compleix hui tres anys. Tot i que no és molt el que conec del cicle de vida d'aquesta curiosa espècie que anomenem blogs, intuisc que ve a ser cap a aquesta edat quan podria esperar-se de l'exemplar que teniu entre mans que començara a assentar-se-li el cap i a comportar-se amb un poc de trellat. Però ja avance que, mentre depenga de mi, faré tot el possible per evitar-ho: vist des d'ací, no puc dir que el que va ser el propòsit inicial d'aquestes planes (anar fent i veure què ix) haja donat mals resultats, així que tampoc veig cap raó per abandonar-lo ara. Moltíssimes gràcies, una volta més, a tots els amics i amigues que vos deixeu caure per ací, als qui llegiu, comenteu i compartiu; ja vos dic, amb la solemnitat justa però amb tota la sinceritat, que res de tot açò pagaria la pena sense vosaltres. I anem avant amb el quart, que ja veurem com va presentant-se: en açò, com en quasi tot, el que compta és anar fent...








Una part del meu País va fer ahir un pas que vull creure irreversible cap a una llibertat a la què també aspirem nosaltres i a la qual arribarem tard o d'hora. Ben prompte, i malgrat tots els entrebancs –legals i il·legals-- d'uns poders que s'autoqualifiquen de democràtics, els valencians i valencianes podrem tornar a veure una televisió en la nostra llengua. I un nou i prometedor blog, pilotat per Maria Josep Escrivà, acaba de començar un camí que serà, estic segur, llarg i fructífer. A diferents nivells i amb un abast també diferent, però bones notícies, en tot cas. I no estan els temps com per passar-ne per alt ni una sola.





12 comentaris:

  1. Anava a dir-te que els/les teues fans ens felicitem a mesura que La línia va complint anys, perquè, per cada any que tu i ella acompliu, a nosaltres se'ns eleva la moral i ens procureu, i ens procurem, motius i estones enriquidores. Això fins que he arribat a l'últim paràgraf. Perquè aleshores ja no he sabut què dir-te, ni de quina manera que sonara a convincent i que estiguera a l'altura de la teua generositat. I, en fi, només m'ixen unes pobres, però sentides, gràcies. I que sàpies que La línia de Wallace, i la teua confiança, han sigut un motiu important perquè el Passa la vida (PV) s'animara a eixir de l'ou. Tu i ca Bucomsa, que sempre té disponible un raconet acollidor per a gent de bona voluntat.
    Salut, amic, i per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc jo qui t'ha de donar les gràcies, Maria Josep. I no solament pels teus comentaris, que sempre em fan nàixer un gran somriure i em refresquen els ànims, sinó per tot el que fas per tal que aquelles complicitats que tan sovint --i amb tant de trellat-- invoques, nasquen, s'enfortisquen i s'estenguen. Ens fan molta falta, aquestes complicitats, com a persones i com a col·lectiu (com a "País", si em deixes que ho diga així), i el Passa la vida ha d'esdevindre ben prompte un punt de referència, com ho és també aquell niu de bona gent que és Bucomsa. Gràcies, una volta més, i una abraçada forta!

      Elimina
  2. Moltes felicitats pels 3 anys de blog. Per molts més. Ets un referent, crec.
    Ara visitaré el de M.J.Escrivà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, novesflors! Referent, no: el que sóc és un privilegiat, per poder comptar amb les vostres visites i els vostres comentaris. Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Ep! Ni se t'acudi deixar-lo, n'hi ha que hi estem enganxats.
    Per molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel moment, ací estarem, Màrius. I en gran mesura, gràcies a vosaltres :) Salut, moltes gràcies i endavant!

      Elimina
  4. En el món dels blocs tres anys signifiquen gairebé una garantia d'immortalitat. Si, a més, el bloc m'agrada, estic disposat a desitjar-li tots els aniversaris del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Allau! La quasi-immortalitat sempre és un assumpte de molta responsabilitat i que fa un poc de peresa, però vull creure que encara queda camí per davant. Del que estic segur, en tot cas, és que aquests tres anys han estat una experiència que ha pagat la pena. Salut i gràcies de nou, mestre!

      Elimina
  5. Moltes felicitats, company.
    De blocs interesants amb coses interesants hi ha poquets.Es curiós el tema de la percepció del temps, nomes tres anys i jo que pensava que feia mes.
    endavant.
    dimoni

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, dimoni! Tens raó, la percepció del temps ens fa sovint aquestes passades, per a bé i per a mal: hi ha governs que sembla que fa cent anys que duren... Una abraçada i endavant!

      Elimina
  6. Ep ep ep! Tenia aquest post guardat per comentar-lo quan tingués un momentet (darrerament vaig fatal). Arribo a misses dites, però en tot cas, entono el clàssic PER MOLTS ANYS I PER MOLTS POSTS!

    Tot un plaer seguir-te durant aquests 3 anys (blogairement, jo només sóc una mica més gran que tu, no res, uns mesos!). Així que es pot dir que ens hem vist créixer mútuament. Però almenys per la meva part puc dir que, més que créixer, he anat aprenent d'aquest País Valencià que també existeix, lluny de les corrupteles i dels autoritarismes. Em demostres que és viu i amb ganes de brega. Salut i endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. porquet, moltíssimes gràcies!!! Ja saps --i no ho dic per dir-- que per a la línia eres un autèntic referent, i és tot un plaer tindre't com a amic d'aquestes planes: les teues paraules sempre amables animen, i molt, a seguir avant :)

      M'alegra molt el que dius de País Valencià, i més encara de poder contribuir --amb tota la modèstia del món-- a fer un poc més visible una realitat diferent a la que mostren la majoria dels mitjans i que sovint passa desapercebuda, però que es manté viva i amb força. És evident que el mal ha estat molt i molt profund, i que queda moltíssima feina per fer; però hi ha també molta gent arreu del País --potser més que mai-- entestada a contrariar la foscor. No ens ho posaran fàcil (mai no ho han fet), però de ganes de brega encara ens en queden. Moltes gràcies de nou, i una abraçada!

      Elimina