"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 16 de gener de 2013

És només una treva


Per als qui ens trobem implicats --professionalment i/o cívicament-- en la conservació mediambiental, una de les poques conseqüències positives de l'actual situació econòmica ha estat la paralització de nombroses actuacions, sobretot urbanístiques, que haurien implicat un notable impacte sobre el territori si s'hagueren executat tal i com estaven projectades. En alguns casos, ha estat el propi esclafit de la "bombolla immobiliària" i tots els efectes directament o indirectament associats a aquest fenomen --com ara l'ensorrament de les caixes d'estalvi que li havien facilitat suport financer-- qui s'ha emportat per davant, sovint de forma estrepitosa, determinades actuacions previstes o en diferent grau d'execució. En altres casos han estat els propis promotors o les administracions, sobre tot els ajuntaments, els qui han optat per alentir, reformular o fins i tot retirar (si més no temporalment) molts d'aquest projectes. Els temps de l'eufòria constructora, en els quals --i deixant de banda no poques corrupcions conegudes o per conéixer-- es van dissenyar, aprovar i executar urbanitzacions i infraestructures sense tindre en compte no ja els els seus costos ambientals i socials, sinó fins i tot la seua rendibilitat econòmica real, semblen ara afortunadament superats; ferrocarrils que no utilitza ningú, autovies sense cotxes o urbanitzacions deshabitades o a mig acabar quedarien com a lamentable testimoni d'una època d'excessos, imprevisió i irracionalitat.


Imatge de El Mundo


Faríem malament, però, en deixar-nos enganyar per aquesta mena de calma relativa; de fet, si atenem als símptomes, abunden les raons per a preocupar-se. En primer lloc, sembla evident que, lluny d'haver aprés de les errades passades, aquells que mouen els fils polítics i econòmics segueixen entestats en defensar que l'eventual sortida de la crisi només serà possible reproduint els mateixos processos que ens van dur a enfonsar-nos de cap en ella. I no es tracta solament de discursos teòrics ni de declaracions d'intencions: la modificació de nombroses normatives de caràcter ambiental sota la premissa d'evitar limitacions que desincentiven l'activitat econòmica --el cas de la llei de costes és només un exemple-- resulta coherent amb aquesta visió limitada de la realitat. A més, ara mateix, comencen ja plantejar-se iniciatives (com algunes de les denominades actuacions territorials estratègiques al País Valencià, el reviscolament de propostes especialment agressives amb el medi ambient, com està passant a les Illes, o la gran ofensiva que envolta el denominat "fracking") que, sota el pretext de la reactivació econòmica i la creació de llocs de treballs, anticipen el que pot ser un panorama habitual tan bon punt els inversors tornen a considerar que ha arribat, de nou, el seu moment.

Però a més, i junt amb una normativa ambiental més permissiva front a certes actuacions, aquesta nova realitat trobarà probablement una administració pública profundament debilitada per les retallades, les privatitzacions i el desmantellament que estan duent-se a terme a hores d'ara, amb la qual cosa la seua capacitat de control (molt major del que sovint es pensa, malgrat tot) pot veure's encara més compromesa. A més, moltes entitats socials estan patint també amb virulència els efectes de la situació socioeconòmica adversa: pràcticament sense accés a vies de finançament alternatives als --limitats-- recursos i subvencions públiques amb els què moltes d'elles havien estat funcionant, i amb la major part de l'opinió pública més preocupada --en el millor dels casos-- per altres aspectes que es perceben com a prioritaris, la capacitat d'actuació de molts grups ecologistes i conservacionistes es troba ara mateix molt minvada, tot i que per sort hi ha també excepcions ben remarcables. Finalment, és poc probable que una població que està patint amb una ferocitat brutal els efectes de la mal anomenada crisi, no es deixe temptar per la perspectiva immediata de “creació de riquesa” i de “llocs de treball” amb que molts d'aquests projectes seran presentats pels seus promotors, per més que ara sapiguem quina "riquesa" i quin "treball" amaguen realment.

Tard o d'hora, el cicle econòmic canviarà, i els mateixos que han conduit el nostre territori a la situació crítica en què es troba, tornaran a posar-hi els seus ulls per al seu propi benefici. I, si no canvien les coses, és raonable pensar que, quan ho facen, trobaran un context normatiu més permissiu, una administració amb menor capacitat de control i supervisió, i una societat civil debilitada –quan no directament disposada a lliurar-se amb entusiasme a qualsevol cosa que represente crear llocs de treball al preu que siga. No es tracta de ser pessimista, però convé estar preparats; i hauriem de començar com més prompte millor.






8 comentaris:

  1. Buuuufff!, quinaaa goniaaa...! I la cosa més greu és que tens la raó i el trellat a cabassos. Això se li diu veure vindre les tronaes. Però la putada és que, aquestes tronaes, les està esperant molta gent refregant-se les mans. En l'últim punt i a part del penúltim paràgraf, crec que hi ha la clau de la qüestió. No pots dir, a la gent que les està passant canutes, que renuncie a aquest model de 'riquesa' que se'ls ha venut. Però sí que estem a temps encara de poder fer viables altres models, i d'explicar a tota aquella gent que tenen més garanties de futur que els anteriors. Vaja, que uns polítics seriosos i decents haurien d'encarregar-se de treballar en aquesta línia. Però, aleshores, el món giraria del revés, i jo seria capaç de creure en el dogma de la Santíssima Trinitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Maria Josep: tot i m'ha quedat un poc pessimista, jo també pense que hi ha alternatives, accions potser petites i locals, però que van construint un model diferent. Cal seguir treballant per enfortir aquestes opcions, i per donar-les a conèixer. I coincidim també en l'escepticisme respecte als polítics, però no ens queda més remei que mantindre --encara que siga molt limitadament-- l'esperança. De fet, aquesta és també una de les claus de la feina que tenim per davant: em preocupa (molt) que, cas que es produisca un canvi de govern al País en els pròxims anys, les urgències i les limitacions ens aboquen a un fracàs; hem de començar a pensar en clau 2015, aprenent d'experiències pròximes --la de les Illes la legislatura anterior, per exemple-- i establint prioritats clares que puguem presentar (i exigir) a qui potser ens haurà de governar d'ací uns anys. Si qualsevol nit pot sortir el sol, no hauriem de descartar que algun dia el món gire del revés (o potser del dret, ves a saber ;). Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Potser els grups ecologistes no puguen fer massa a hores d'ara, donades les circumstàncies, però és imprescndible que donen l'alerta ja. És possible que la societat civil estiga mig desarmada (o desanimada), però no és tan difícil llançar consignes sòlides. Ja ens han venut massa promeses, ja ens han enganyat prou, el nostre patrimoni no es un negoci, menys xantatge més ètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea, Loles: necessitem més que mai veus crítiques, i no podem permetre que una situació conjuntural com la que estem vivim tinga com a conseqüència un major afebliment de la societat civil, sobretot quan els problemes "ecologistes" no es perceben ara mateix com a prioritaris davant altres qüestions com la sanitat o l'educació, per exemple. Però sabem que l'arrel del problema és la mateixa en tots els casos, i és en aquesta línia que cal seguir treballant. I demanant, també, un major compromís de la gent en els moviments socials: potser molta gent no està per a pagar quotes, però hi ha moltes formes de col·laborar (i de fer "voluntariat"). Més ètica, i tant. Salut!

      Elimina
  3. jo deu ser que més que pessimista estic desanimada....ens estan fent malbé la vida mateixa...moltes coses han de canviar...jo em pensava que la crisi podia ser una oportunitats per acabar amb un sistema profundament injust amb les persones, amb la natura, amb el medi, amb tots nosaltres però enlloc d'això tot ha empitjorat....el cicle tant si canvia com si no continua enriquint a gent sense cap escrúpol ...anem ben apanyats.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament hi ha motius per al desànim, Elfreelang, amb tot el que està passant i el que és previsible que passe. Però tot i que probablement la "crisi" no provocarà un canvi radical (un canvi de sistema), si que pot servir per fer emergir els trets més injustos i els culpables que siga així; vull dir, potser no podrem canviar-ho tot i quedarà encara molt gent sense escrúpols que se'n aprofite, però segur que podem canviar algunes coses. I només per això, ja paga la pena. I conste que, més que a tu, m'ho dic a mi mateix ;) Endavant i una abraçada.

      Elimina
  4. Doncs has deixat caure en aquest post tot el que ja fa temps que penso, i que, de tant en tant, treu el caparró en forma de declaració d'algun polític, empresari, o estratègies mal definides, encara, de futur. És com una fera hivernant que, malauradament, estic segur que tornarà. Potser no amb la mateixa virulència, però, com bé dius, el fi justificarà tots els mitjans. Sento ser tan pessimista però he deixat de creure en l'espècie humana com a individus racionals i protectors del seu entorn, del qual viuen. Això és un "marica l'últim" (i que ningú se m'ofengui per l'expressió, si us plau).

    Tornarà, i tant que tornarà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys, porquet, que quan torne no ens agafe desprevinguts. Tampoc jo confie molt en la intel·ligència de la majoria de la gent, però haurem de trobar la manera de minimitzar danys. Pel moment, és important que no se senten impunes amb les seues reformes legals --la crítica els fa mal, i això és significatiu--, no deixar que la societat civil desaparega del tot, i donar a conéixer la feina de molta gent que està construint alternatives reals arreu del País. Tornarà, però ens trobarà en la trinxera ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...