"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 4 de febrer de 2013

Tàctiques


Hui, a la feina, he tingut un dia especialment desafortunat. Res massa greu, no aneu a pensar: un parell de coses que m'han eixit al revés del que preveia, males notícies d'aquelles que t'esperes però que sempre tens l'esperança d'evitar, la confirmació d'alguna relliscada amb més efectes sobre l'amor propi que conseqüències pràctiques... La qüestió és que, entre unes coses i altres, el dia m'ha deixat molt mal cos, i he acabat la jornada més aviat fotut. I fotut seguisc encara, per més que només arribar a casa haja provat d'assajar algunes tècniques que, pel que he estat veient aquests dies, sembla que donen bons resultats: primer, i contra tota evidència, m'he entestat a negar-m'ho tot (bé, tot tret d'alguna cosa), sense cap efecte visible. He tractat, després, de fingir indiferència, com si la cosa no anara amb mi, i tampoc. Fins i tot he bastit un parell de subtils però imaginatives teories conspiratòries, i al remat he volgut consolar-me pensant que sí, que potser jo he patinat, però hi ha qui patina tant o més que jo, i a més és molt menys transparent. Però res: alguna cosa estic fent malament, perquè a mi no em funciona. Així que ací em teniu, pegant-li voltes al cap, paint el mal humor, i pensant que demà tractaré d'apanyar-ho i que a la pròxima volta ho faré millor. El que pitjor em sap és no poder preguntar-li a Mariano com s'ho fa ell: per a un mestre que tenim, o no contesta preguntes, o contesta el que li rota...


Imatge de directe.cat






Allà on siga que fa vacances --acompanyat, segurament, pel seu amic Alejandro Soler-- hui l'Ovidi compleix setanta-un anys. I enguany, a més, a Alcoi se li ha fet un homenatge i se li ha dedicat un carrer: jo no hi vaig poder anar --mal costum, aquest de caure malalt els caps de setmana-- però tan bon punt puga m'hi passaré a veure la placa. No ha estat un bon dia, però escoltar Ovidi sempre ajuda.


La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant
Llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit.









16 comentaris:

  1. ja m'agradaria que avui l'Ovidi li dediqués una cançó al tal Mariano ...¿però què es pot demanar a un tipus que quan el gran desastre del Prestige va dir allò de solo son unos hilillos como de pastelina.....? o quan el tràgic i malaurat atemptat dels trens a Madrid va sortir per la tele dient allò de soy Mariano Rajoy.....un tipus amb aquests antecedents mentiders....espero que alguna cosa li passi entre tanta negació

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'Ovidi se'n faria un fart amb aquesta colla de cínics, lladres i pocavergones, Elfree... Mariano i els seus acòlits --per a González Pons ja no em queden qualificatius-- compten amb abundants antecedents, però l'espectacle que estan donant aquests dies supera tota lògica. I el mal és que no em puc traure del cap la sensació que, al remat, no passarà res; o que, si passa, no serà per culpa de les seues mentides i els seus abusos, sinó perquè algú, en algun despatx de ves a saber quina troika, ha decidit buscar algú que els resulte més útil. En tot cas, ací seguirem, fins que puguem dir: va com vull, com volem. Salut i gràcies!

      Elimina
  2. Bona nit company.
    Fa dies que escolte alló de que alcoi comença a fer justicia amb ovidi.I pensaba que en els anys que van desde la seva tragica mort a alcoi se li han fet nombrosos homenatges, se li ha fet fill predilecte de la ciutat, se li ha dedicat un centre cultural i un col·legi major.De debó creus que ara amb un carrer i una estatua del toni miro encara li deguem mes coses al ilustre cantant i actor ovidi montllor? No veus que a vegades exagerem una miqueta? No es algo exagerat que el alcalde toni frances diga que el fet de donar un carrer a ovidi es un "clamor popular? En quin poble viu aquest senyor que veu clamor per donar un carrer a un cantant molt digne i admirable com ovidi?
    Perdona'm pero estic molt ences amb aquesta historia i sobre tot amb els politics locals que son una meravella quant volen despistar a la gent sobre els problemes de tots i totes.
    I que conste que soc admiradador de la obra de ovidi montllor pero ja estic fart de processons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que no et falta raó, dimoni: no vaig estar a l'acte de dissabte --he llegit, però, el que has escrit sobre ell i em faig una idea-- però és cert que no és, en absolut, el primer reconeixement que se li fa a Ovidi al seu poble. De fet, em fa l'efecte que el més important que s'ha fet al respecte (i conste que no em sembla mal que li posen el seu nom a carrers i equipaments, ans al contrari) ha estat la participació de l'Ajuntament d'aleshores en la reedició de la seua discografia: la resta, al cap i a la fi, no deixen de ser "honors" difusos, però ajudar a divulgar la seua obra (la seua faena) és, o hauria de ser, el més important de tot. Rectifique, doncs: a Ovidi, enguany, li han dedicat un carrer. I les processons, les deixarem per als santets ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  3. No oblidem que el Rajoy va fer la mili a València, i això marca. Ànims, que de relliscades tenim tots. Salut. Ah!, i visca l'Ovidi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A València la mili i a Santa Pola registrant propietats: si que deu haver quedat ben marcat, Vicicle... Salut i moltes gràcies! (i visca, és clar)

      Elimina
  4. Crec que ja era hora que se li dedicara un carrer a l'Ovidi. N'hi ha carrers per ahí dedicats a gent que... déu meu! Ací, a la meua ciutat, fins i tot, encara hi ha una plaça de "Calvo Sotelo". I, per què a una deportista, amiga d'alguns polítics (és un exemple que em ve al cap perquè el tinc a prop) li dediquen una avinguda (esplèndida, per cert) i a un "cantant" com l'Ovidi no se li pot dedicar un carrer? La veritat, crec que l'Ovidi és molt més que "un cantant molt digne i admirable". Que els polítics s'hagen de preocupar pels problemes de tots i totes (tant de bo ho feren d'una vegada) no lleva que puguen dedicar un carrer a l'Ovidi, no hi ha incompatibilitat entre totes dues coses. Si nosaltres mateixos no valorem el que tenim, com esperem que ho valoren els altres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment, m'alegra que l'Ovidi tinga un carrer dedicat a Alcoi, novesflors: qualsevol reconeixement a la seua figura i la seua tasca està més que justificat, fins i tot sense comparar-ho amb els dubtosos "mèrits" d'alguns personatges que compten amb carrers, avingudes i places als notes pobles. Altra cosa és --i crec que aquest és el sentit del comentari anterior del dimoni-- considerar que aquest homenatge és més o menys important que altres que se li han fet abans, o que és precisament ara i amb aquest acte que "es fa finalment justícia" amb ell. En tot cas, no deixa de ser qüestió oberta a matisos i opinions.

      Més enllà d'això, la bona notícia és que Ovidi ja té també --o tindrà en breu-- un carrer a Alcoi, homenatge se suma a d'altres reconeixements anteriors i que, en última instància i fugint de "sacralitzacions" --que ell mateix rebutjaria, estic segur--, ha de servir per seguir divulgant la seua figura, la seua tasca i el seu compromís, més actual que mai: "Va com va" o "Tot explota..." podrien haver estat escrites ahir mateix... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. JO TAMBE EL TROBO A FALTAR¡¡¡¡¡.
    HA DE SER FOTUT,SER "GALLEC" AMB SENTIT POLITIC ESCLAR,LIQUIDAR "ELS SOBRES",INTENTAR PROTEGUIR A TOTS EL MANEFLAS",DEL TEU PARTIT,AMAGAR LA "BOLETA"DE LA MERDA,SENSA FER REMOR, I ACABAR APUNYALAT PER LA TEVA PROPIA "GENTETA"......ARA NOMES LI QUEDA,PER SALVARSE L'ESPANTALL DE CATALUNYA.....I EL FARA SERVIR,SEGUR.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comptem amb la seua obra --ja ho he dit abans: fa fins i tot una mica de por veure com són d'actuals moltes de les seues cançons-- però ja ens aniria bé una veu lúcida i coherent com la seua en aquests temps.

      Reconec que, de vegades, Rajoy em desconcerta: hi ha voltes que em sembla simplement un gran borinot, i d'altres que sospite que només vol fer-se passar per fava... En tot cas, com tu dius, té un bon merder muntat, i se li veu mala sortida: no crec que llançar balons fora li servisca durant molt de temps, i haver exhumat el cadàver polític de Gonzàlez Pons tampoc té molt de recorregut. És segur que voldrà fer servir Catalunya per guanyar temps, però caldrà veure si Merkel (i companyia) li deixen seguir jugant al "despiste" o decideixen finalment buscar-li algun substitut que els vinga millor... Salut i moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  6. No cal que t'hi esforcis, per aquest camí no ho aconseguiràs. Et falta l'ingredient imprescindible: la manca absoluta de moral i ètica.
    És el que té ser honest, has de carregar amb les teves culpes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull creure que és així, Joan. I que allò normal és la gent honesta, que assumeix les errades i tracta d'aprendre i de corregir-les. El que de vegades em costa entendre és per què aquesta gent (suposadament) normal decideix confiar, contra tota evidència, en elements com alguns dels què ens governen... salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. Espero que, tan bon punt puguis, t'acostis a la placa del carrer de n'Ovidi i li facis una foto. Llavors ja saps el què has de fer, penjar-la al blog, que la pugui veure, i em faci l'efecte d'estar allà amb ell i tots vosaltres. I amanir-ho amb unes bones lletres i una bona història (que d'això ja en saps prou, lladre). I no passis pena per les males històries de la feina, que pel que sembla tampoc han estat tan greus. Més ànsia em fa passar on van a parar els diners, els sobres i els confetis d'aquesta colla malpar....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faré, porquet; si més no, posar la imatge ;)

      De tant és tant és inevitable ensopegar amb un d'aquells dies en què tot sembla sortir malament, però no queda altra opció que passar-los dignament, aprendre tot el que es puga i fer propòsit ferm de no tornar a caure en les mateixes errades. Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  8. es cosa meva que estic baix de comprensió lectora o t'ha quedat un post molt caotic...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que és cosa meua, pons: ja et dic que va ser un mal dia, i el post havia d'estar al nivell... Salut i gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...