"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 3 de febrer de 2013

Manual bàsic de poda (268è joc literari)




Finalment, la denominada poda kamikaze --també coneguda com esporgada banzai-- és un tipus especial d'escapçada severa, l'objectiu de la qual es limita a retallar per on siga, com més millor i de qualsevol manera, sense parar atenció a la supervivència del que es retalla ni a la integritat física de qui la realitza. Tot i que en general és considerada com una estratègia poc eficaç i difícilment justificable, la seua utilització s'ha estès de forma notable entre alguns col·lectius (com certs serveis municipals de jardineria o la majoria dels governs neoliberals) que l'han convertida en pràctica habitual, i ha deixat com a resultat arbres horriblement desfigurats o suposats estats del benestar que a penes mereixen aquesta qualificació. Afortunadament, i com indica el seu nom, les podes kamikazes obliguen a assumir un risc considerable a aquell o aquells que les executen, de forma que no és estrany que acaben sucumbint sota el pes d'una branca mal tallada o aixafats per una revolució social: la natura, malgrat tot, és sàvia, i qui la fa, tard o d'hora, la paga.


(Per al 268è joc literari de Jesús M. Tibau, i a tall --literalment-- de les tisores kamikaze. Sense bromes: prou de podes salvatges, ni als arbres ni als serveis públics)


Imatge de la xarxa





10 comentaris:

  1. Sempre m'han fe t molta pena els arbres podats així com els de la foto...

    Una aportació molt didàctica i aclaridora... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els arbres es fan encara autèntiques barbaritats, Carme: una escapçada com aquestes només té algun sentit en casos extrems, però no --com es veu de vegades-- com a pràctica habitual.

      No dubte de la qualitat de les tisores en qüestió, però el nom que els han posat és ben curiós (tot i que potser es tractava d'això...) Salut i gràcies!

      Elimina
  2. Xè, bones alicates! I bon comentari sobre la natura, i la natura social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És més aïnes una esperança, Jesús: que a qui retalla allà on no deu, se li regiren les tisores i ho acabe pagant tal i com mereix. Sobretot, quan és tracta de podes socials... ;) Salut i endavant!

      Elimina
  3. Molt bon relat crític, Alfred! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia :) Deixem les tisores en segons quines mans, i ja es veu el que passa...

      Elimina
  4. La natura és molt sàvia, tard o d'hora cauran tots...espero que més d'hora que tard!

    Molt bon relat de la nostra realitat!
    Aferrades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho espere, lluna. I que les paguen totes juntes.

      Una abraçada i bona setmana!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...