"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 12 de febrer de 2013

Saber llatí

Imatge de la xarxa

La veritat és que, més enllà d'un interès genèric per les coses que passen al món (i, si voleu, d'una innegable curiositat pels ritus i tradicions que envolten aquests esdeveniments), no puc dir que la inesperada renúncia de Benet XVI forme part de les meues preocupacions actuals. Malgrat això, l'excepcional desplegament informatiu amb que la majoria dels mitjans de comunicació estan cobrint la notícia, fa pràcticament impossible no estar al corrent de tots els detalls del cas, fins i tot els més pintorescos i anecdòtics. Ha estat precisament escoltant la ràdio, aquest migdia, que he sabut d'un d'aquests detalls curiosos, que probablement també coneixereu, però que no em puc resistir a comentar: segons he sentit --i he pogut confirmar ara en la premsa escrita--, la periodista italiana Giovanna Chirri, de l'agència Ansa, va poder donar la primícia de la renúncia perquè era l'única entre els periodistes presents que entenia llatí, llengua en la què el Papa va fer la seua declaració. Segons conta, i davant la impossibilitat de contactar amb el portaveu del Vaticà per a confirmar-ho, va demanar el seu redactor en cap que confiara en el seu coneixement del llatí. Aquest ho va fer, i a les 11:46 del matí d'ahir, l'agència llançava la notícia en exclusiva per a tot el món.

Diuen que Luigi Contu, director d'Ansa, ha qualificat el succeït com "la venjança de la cultura davant la preparació dels futurs periodistes". Però a banda d'aquesta reivindicació general, que també subscric, d'una formació cultural àmplia per a qualsevol camp, el que m'ha agradat especialment del cas és que, per una volta, algú que comptava amb una formació més adequada --i trobe que saber llatí, una de les dues llengües oficials del Vaticà, ho és-- ha pogut fer la seua faena millor que la resta, tot i que és molt probable que, en condicions normals, amb parlar més o menys bé l'italià --l'altra llengua oficial vaticana-- i confiar en les notes de premsa oficials, deu ser suficient per anar fent. I he pensat també en tanta gent que, sense comptar amb la formació necessària i sovint sense gens ni mica de vergonya, està ocupant llocs de treball --o exercint càrrecs públics-- tot confiant que, amb sort i un poc d'astúcia (saben llatí, es diu), no es notarà massa la seua incapacitat; però és molt probable que, tard o d'hora, algú o alguna cosa farà evident (potser contra tot pronòstic) la seua incompetència, i llavors serà qui realment en sabia, de llatí, qui se'n sortirà. Espere. O millor dit: amén.



10 comentaris:

  1. Respostes
    1. I si pot ser, que no tarde molt, novesflors: pensava, mentre ho escrivia, en tot el que està passant a Canal 9 --i a altres llocs--, amb tanta gent professional, capacitada i amb experiència que ha estat acomiadada, i molta altra que es quedarà dins per motius que no tenen res a veure amb això...

      Elimina
  2. Saber llati és important , estem perden allò que anomenaven Humanitats i de pas també humanitat....subscric del tot el teu darrer paràgraf!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho veig així, Elfree, i això que sóc de ciències... Aquest fals "utilitarisme" --que veig sovint en les meues pròpies filles: només val la pena saber allò que és, o sembla, útil a curt termini-- ens pot costar molt car. I no solament perquè la cultura és útil en si mateixa: de vegades, un d'aquells "coneixements inútils" que tenies quasi oblidats, van i et treuen d'un compromís. Quan vaig començar a estudiar noms científics de plantes i animals, em vaig alegrar molt d'haver tingut una bona professora de llatí en l'institut.

      Elimina
  3. Respostes
    1. I si fa falta, que baixe la verge i que els pegue una bona puntada al cul (i a nosaltres, ja de passada, que ens revele que ens en sortirem).

      Elimina
  4. Ets innocent. Arriba un punt quan ets tan amunt d'una gran empresa / govern que tothom sap perfectament que ets un incompotent i que no serveixes pel lloc, però continuen allà aferrats a la poltrona parasitant el sistema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement tens raó, pons (i Peter i el seu principi també). Però no vull perdre del tot l'esperança que, si més no de tant en tant i molt més tard del que caldria, cadascú acaba rebent allò que mereix. Ja veus, sóc --salta a la vista-- un home de fe ;)

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...