"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 22 de març del 2013

En síntesi






Deixar-se caure sobre l'herba a la vora d'un rierol de muntanya, amb un llibre de poemes de, posem per cas, Espriu; i, almenys per una estona, ser --o sentir-se-- raonablement feliç... D'acord, potser podria haver-ho treballat un poc més; però ja veieu que les Nacions Unides, probablement a falta d'altres ocupacions de més trellat, han decidit que en aquests primers dies de la primavera (mira, m'havia descuidat l'equinocci: feu el favor, al pradell del principi, afegiu-li vosaltres mateixos unes fetgeres i unes prímules...) es concentren una quantitat inusitada de dies mundials i internacionals. I a més, ja se sap que aquestes setmanes curtes solen ser també setmanes-trampa, en les que s'amuntona la faena i manca temps per a quasi tot... Així que, per aquesta vegada, m'haureu de perdonar l'intent de síntesi, i la setmana que ve més. Feliç primavera i bon cap de setmana!


Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d’arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg 
de tres continents.

Salvador Espriu



Hui era precís que fóren ells. Gràcies, Obrint Pas, i --tan de bo-- fins prompte.










14 comentaris:

  1. Espriu s'ho val... i qualsevol rierol, per humil que siga, també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Jesús. Seran manies meues, però sempre m'ha semblat que llegir a prop de l'aigua --d'un rierol, d'un llac, de la mateixa mar-- és un plaer especial... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Quin post més bonic!!! De seguida he posat les fetgeres i les prímules i he pogut llegir Espriu entre la senzilla bellesa de les flors.

    Gràcies Alfred!

    Gràcies també a Espriu i a Obrint pas, i jo també espero que fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) Encara que siga a tall d'aquest invent dels dies internacionals, tractar d'ajuntar aigua, poesia i felicitat --i primavera!-- sembla una bona cosa...

      Esperem que siga només una aturada temporal, també. Però com passa amb Al Tall, ens queda la seua música, i tot el camí que han obert --i mai millor dit.

      Elimina
  3. Lo del 20 de març com a dia internacional de la felicitat no ho diran per les falles, no? Tot i que més que felicitat, deuria ser el dia internacional del silenci. Bona primavera. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segons com es mire --és a dir, per aquells que més que passar les falles les pateixen, que em sembla n'hi ha uns quants-- ja podria ser així, Vicicle. 20 de març, el dia de la felicitat que provoca que callen els petards i desapareguen els envelats... Bona primavera també per tu i una abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies i igualment, Elfree: pel moment, l'astènia encara es manté sota control ;)

      Elimina
  5. Caldria fer una diada dels rierols o dels "rius-no-de-debó" per promoure les seues qualitats i els seus efectes benèfics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Olivier. Als "rius-de-debó" ja els tractem en general prou malament, però als que només porten aigua de tant en tant (la majoria dels que hi ha a la meua comarca: som terra de barrancs i rambles...) simplement els ignorem. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. A mi, amb la foto que has posat encapçalant el post, ja m'has fet embogir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aigüestortes sol provocar aquest efecte, porquet ;)

      (Per cert: mentre jo mostrava les falles a les meues filles, uns amics van fer la travessa del parc amb raquetes. No cal que et diga que veig les fotos i se'm posen unes dents llarguíssimes. Però no es pot tindre tot...)

      Elimina
  7. Encara que qualsevol riuet, per amagat que sigui, vagi a parar davant de casa meva, o sigui, al mar, on s'acaben totes les histories perquè aquí començaven...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Olga. Tard o d'hora tots els rius acaben lliurant a la mar aigua i històries; i segons siguen aquestes --d'arena, de còdols, de vegades de revinguda-- fan un tipus de costa o un altre... Salut i moltes gràcies!

      Elimina