"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 10 de març de 2013

Il·luminant, enterc




Hi haurà opinions al gust, com hi ha qui porta un metre per saber el tamany escaient del taüt. I és cert que, amb aquestes coses, sempre hi ha un cert perill de passar del silenci ignominiós als excessos hagiogràfics, i fins i tot de donar recer a  algun que altre oportunisme --o inoportunisme-- més o menys evident. Per a mi, però, hi ha una qüestió essencial, que va molt més enllà dels matisos i els detalls, de les formes i fins i tot dels fons: som molts els qui recordem l'Ovidi --divuit anys, ja, de vacances-- i el trobem a faltar. I m'agradarà veure'l, a partir d'ara, retallant-se contra el cel alcoià cada volta que enfile el pont del Viaducte, camí del passeig que ara porta el seu nom: tot ben senzill, malgrat tot. I ben alegre.










23 comentaris:

  1. Segur que hi ha gustos per tot, però jo el trobo ben maco aquest monument a l'Ovidi. Perquè és ell i com que és ell, és adequat per ell.

    Mentre segueix de vacances, és bo que el recordem i l'escoltem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També a mi m'agrada molt el monument, Carme. En l'estil d'Antoni Miró --bon amic de l'Ovidi--, molt encertat per la seua senzillesa: veure els diferents aspectes de l'escultura a mesura que anava canviant la llum o els núvols, em va encisar.

      Recordar-lo i escoltar-lo, en efecte, que encara dura la vida dura... Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, Jp. Ja fa vuit anys que aquella regidora del PP d'Alcoi --elevada després a consellera de Cultura-- va considerar que deu anys de la mort d'Ovidi li semblaven pocs per fer-li un homenatge...

      Elimina
  3. Jo també me n'alegre i, potser, me n'alegraré més quan hi passe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha motius per a alegrar-se, Jesús. I quant a l'escultura, paga la pena passar-hi a veure-la, i seure una estona al costat per veure com va canviant. És ben trist encara avui parlar, i posar al seu lloc una història... Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Tot i que només l'he vist en fotos m'agrada aquesta transparència de ferro. Té tota la contundència i la tendresa de l'Ovidi. Ja era hora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la imatge que dius, Vicicle: contundència i tendresa alhora, en efecte. Toni Miró sap el que fa. Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  5. M'agrada aquesta escultura i m'agrada que un poble reta homenatge als seus fills que han portat el seu nom per tot arreu. La Miró, ja sabem qui és i qué és

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Ovidi segueix sent incòmode per a molta gent, Carles; només cal mirar alguns comentaris en els digitals locals per adonar-se'n, i la Miró --i tots i totes els que són de la seua corda-- només és un reflex d'això. Però en la meua opinió, l'homenatge és més que merescut. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. A veure si aquesta setmana santa hi puc acostar-me i veure-la, aquesta escultura.
    Inoblidable, l'Ovidi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em diràs que et sembla, novesflors. Però crec que t'agradarà.

      Elimina
  7. han trigat molt però ha valgut la pena...jo el trobo maco el monument ! i fins i tot la placa del passeig!!!! rumiant durant divuit anys.....val més tard que mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal reconéixer que no és el primer homenatge que se li fa a Alcoi, Elfree, i fins i tot en els temps en que la dreta va voler negar-l'ho, van haver grups i entitats que el van recordar. Però m'agrada que tinga un carrer al seu poble, pel simbolisme del fet. I l'escultura és, per al meu gust, preciosa.

      Elimina
  8. Quina immensa il·lusió veure aquestes fotos!!! Per fi, a la seva terra, a casa seva, i de manera ben oficial i visible, el nostre Ovidi té i tindrà memòria i presència eterna. Potser, d'aquesta manera, ja no estarà tan lluny de nosaltres i semblarà que, cada cop que enfilis el pont del Viaducte, et faci arribar una postaleta des d'allà on s'estigui en les seves vacances.

    Quina il·lusió, de veritat.

    ResponElimina
  9. Per cert, veig que a l'escultura han fet servir la mateixa imatge que tinc penjada a la barra lateral del meu blog, des de pràcticament els seus inicis. Encara més il·lusió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'ençà que la van posar en febrer, et devia la imatge de la placa a la casa on va nàixer, porquet. Ara, la complete amb les del passeig i l'escultura ;)

      Trobe que el monument té una força simbòlica molt gran, deixant veure al seu través el cel i les muntanyes: com tu dius, cada dia i a cada hora del dia, ens enviarà una postal diferent... Tens raó, és un homenatge ben visible, i indubtablement merescut.

      No havia caigut en això de la imatge! Personalment, és una de les que més m'agraden d'ell (i si el seu amic Toni Miró l'ha escollida per a l'escultura, ha de ser per alguna cosa) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  10. Passava tots els dies per davant per anar a treballar al carrer de sant Joan de Ribera. Per cert on acaba i on comença el passeig? perquè aleshores ja no sé si sant Joan de Ribera existeix o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissabte només estava posada la placa al cantó de l'Escola Industrial, Mercè (la qual cosa va ser molt comentada la concurrència). Però imagine que el Passeig acabarà on la zona ajardinada, tot just abans d'on comença la costera de Sant Joan de Ribera. Per cert, en el 15 d'aquest carrer és on va nàixer Ovidi, i on hi ha la placa amb el fragment de la "Cançó del cansat". Gràcies, salut!

      Elimina
  11. 18 anys ja? ostres! m'estic fent gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passen ràpids, pons: tu et fas gran, jo provecte...

      Elimina
  12. És una bonic esculptur, tinc ganes de passar per allà i veure-la. Malgrat tot el meu escepticisme no m'abandona aquestos dies: açò, a banda del deute amb ell, ajudarà a que se'l conega millor o només és una forma d'autopromoció oportunista d'alguns?

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil saber-ho, Cinderella: compartisc en part el teu escepticisme --no per aquesta qüestió en particular; més aviat, per sistema-- però voldria creure que si que contribuirà a que es reconega més la seua figura. Ara, també és possible que tinga més efecte fora d'Alcoi que dins, que aquestes coses també ens passen sovint. En tot cas, crec que ell se'n fotria bastant, de tot plegat...

      Gràcies, ànims i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...