"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 25 de juny de 2013

Astres




De tots els fenomens còsmics que s'han esdevingut aquests últims dies (ja sabeu: el solstici d'estiu, la lluna plena en perigeu i l'eclipse de Blasco), ha estat aquest últim el que m'ha resultat més interessant i commovedor. És tan poc encara el que coneixem sobre aquesta classe d'esdeveniments --esdeveniments raríssims, si més no en aquest hemisferi-- que el seu estudi representa un repte intel·lectual de primera magnitud. Penseu, per exemple, en el seu caràcter excepcional i pràcticament impredictible: solsticis i perigeus són fenomens cíclics que tenen lloc amb una periodicitat coneguda des de temps immemorials. De l'eclipse de Blasco, en canvi, ho ignorem quasi tot: se sap que no és la primera volta que passa, però ningú pot assegurar, a la vista de la innegable tenacitat de l'astre en qüestió (i de la seua òrbita, més aviat erràtica), que aquesta siga la darrera. I aquest és, només, un dels misteris que envolten un fenomen que, pel que va veient-se, no sembla que vaja a culminar amb un discret i melancòlic enfosquiment del personatge; enfosquiment, per cert, que no ha estat causat per l'espesa ombra projectada sobre l'exconseller pel saqueig dels fons de cooperació, sinó per una mera qüestió de disciplina interna. 

Tot fa pensar, doncs, que l'eclipse va per a llarg, malgrat els desitjos evidents d'aquells que fins fa pocs dies eren els seus fervents coreligionaris. Fins i tot gosaria aventurar que, si tot segueix així, el procés pot acabar provocant, entre els seus antics companys de files, un efecte devastador comparable al de la col·lisió d'un cometa o l'explosió d'una supernova. Caldrà anar seguint-ho, en tot cas, perquè ja se sap que en aquestes coses siderals, la més mínima variació en qualsevol paràmetre fa que calga reformular totes les hipòtesis, i tampoc seria la primera vegada, sobretot quan hi ha jutjats pel mig, que apareix algun forat negre i s'ho acaba engolint tot (responsabilitats penals incloses). Siga com siga, el que resulta inqüestionable és que les condicions que van permetre que Blasco arribara a ser, durant dècades, un astre rutilant en el firmament polític --diguem-ho així-- d'aquest País, no solament no han millorat, sinó que probablement s'han degradat encara més; i és sobre això, i no sobre l'eventual desaparició (temporal o definitiva) d'un o d'altre cos celeste considerat individualment, sobre el que hauriem de preocupar-nos.





Anava jo buscant punts d'inflexió, i m'he trobat sense esperar-ho amb un petit però interessant parèntesi: demà de bon matí agafe el cotxe i enfile cap a la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai, en Biscaia, on m'han convidat a intervindre en un seminari sobre la xarxa Natura 2000 que organitzen els companys d'Europarc. Potser la setmana que ve, en veure la faena rebalsada, no pensaré el mateix; però trobe que ja m'aniran bé, aquests dies, per pensar en allò que fem i en com podriem --amb astres i tot-- fer-ho un poc millor. Si de cas, ja vos contaré. 





8 comentaris:

  1. No li cantem la missa de rèquiem al Rasputin d'Alzira abans d'hora. La capacitat de degradació de la política valenciana no ha arribat al seu límit, i en eixe ambient aquest personatge està en la seua salsa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, pitxiri. Tot fa suposar que Blasco ("el cobrador del frap", li diu un bon amic) tractarà d'esgotar les seues opcions per seguir controlant d'alguna forma el partit, cosa que li pot ser molt útil de cara a les previsibles incidències judicials a les que haurà d'enfrontar-se. Però si fracassa, estic convençut que no tindrà cap consideració a l'hora d'estirar de la manta i d'esguitar de merda a qui calga (i, de fet, potser ja ha començat a fer-ho). En un cas o en un altre, la cosa va per llarg. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. De moment, tinc entès que aquest des-astre rutilant (jo vull pensar que ja va en el sentit contrari a l'equilibri astral) ha passat a formar part al grup dels no adscrits, que a mi em fa l'efecte que és un refugi per als canalles. Però, si energúmens com aquest em fan venir ois, quasi tants me'n fan venir les lleis i els mecanismes 'democràtics' que permeten que rates humanes d'aquesta mena continuen xuplant del pot, i que puguen continuar, fins i tot, vinculades a la política. Gràcies al grup canallesc dels no adscrits es va acabar formant govern pepero, per una moció de censura, a Dénia, i per poc no ha passat igual a Tavernes. Seria un gran plaer, assistir a una col·lisió interna que els fera saltar a tots pels aires. Però em sembla que, per a traure tot el tarquim, s'hi hauria de rascar molt més al fons. I al marge de tot això, i més important: agafa forces dels paisatges verds del nord, i com dirien a ma casa, que et prove el canvi d'aigües, i que tornes amb ganes de contagiar-nos energies. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Maria Josep! Poca cosa cal afegir al que dius, com sempre, amb tot el trellat i amb les paraules justes. Si personatges així han estat capaços de mantindre's durant vint anys en primera línia (per a des-astre nostre i benefici seu) és perquè hi ha alguna cosa molt profunda que fa aigües, i és allí on hauriem de mirar. La qual cosa no vol dir, evidentment, que no hagen de pagar per totes les seues malifetes, si fóra el cas. Però em preocupa que una volta més ens quedem en la superfície i no anem al fons del problema: si alguna lliçó hauriem d'haver après els valencians i valencianes és que, a desgrat del tòpic, la ràbia sobreviu sovint al gos. O potser simplement és que el donem per mort massa prompte...

      Ha anat molt bé, per terres basques: ningú no estem per llançar coets, però ha pagat la pena no solament per compartir neguits --que també-- sinó sobretot per explorar camins per seguir avançant. O no retrocedint, almenys... Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Sí, altament preocupant aquest personatge, ell i tots els qui l'han donat el seu suport fins aquest moment, tots els qui ara l'han fet fora, no pel seu comportament i mancança d'ètica política i personal, sinó per no ser "lleial" amb el seu propi partit i el seu president. Aquesta actitud diu molt, i tant que diu molt, del partit majoritari a les nostres corts. Però què haurem fet en aquest país per a merèixer aquesta plaga bíblica?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint, quan pense en aquestes coses, em ve al cap aquella frase atribuïda a George B. Shaw que ve a dir que la democràcia garanteix que no siguem governats millor del que mereixem. Deixant de banda l'ambigüitat de la idea (i de qui la va formular), no hi ha més remei que concloure que haurem de ser nosaltres mateixos els que solucionem aquesta situació, i tan de bo que tard o d'hora siguem capaços de fer-ho. I conste que vull ser, malgrat tot, optimista... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. hm, ja veig, una classe política ben estrellada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un autèntic star system, Pons. I aquest element en particular, un crac: del FRAP al PP, passant pel PSOE --i per una "Convergència Valenciana" que no va acabar de quallar-- sense despentinar-se.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...