"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 1 de juny de 2013

Fugaç




De vegades, les coses passen tan ràpides que, si no fóra pel reflex que projecten --sobre l'aigua, sobre la pell, sobre la vida-- potser no sabríem dir què és, realment, el que ha passat. I, de vegades, ni encara així...







Potser enguany està influint també aquesta primavera un poc atípica, que ha afectat la cria de moltes espècies d'aus; però diria --és una impressió-- que mai havia vist tan poques oronetes al poble com aquest any. S'ha comprovat, en tot cas, que la població ibèrica d'oronetes està patint, des de fa anys, un declivi accentuat: segons les dades recollides per SEO/BirdLife en el seu programa de seguiment d'aus comunes (SACRE), el seu nombre podria haver-se reduit, entre 1998 i 2011, en més d'un 20 % a causa de la destrucció de nius i, sobretot, de l'ús intensiu d'insecticides i pesticides en agricultura. Així que, posats a conservar, potser que comencem per allò que tenim més a prop... Bon cap de setmana!





8 comentaris:

  1. Bon cap de setmana, Alfred, m'ha encantat el teu escrit com expliques això del reflex que deixen les coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) La foto va eixir --naturalment-- per pura casualitat, però em va agradar més que les que vaig poder fer amb les oronetes en vol i més o menys enfocades: em va fer pensar...

      Elimina
  2. Molt bonica, senyor Russel, aquella primera foto de l'au i el seu reflex. Em pareix que l'escriptura, la literatura, l'art en general, són precisament això: alçar acta de la fugacitat de la vida. Les dues coses són igualment importants: la fugacitat (ser-ne conscients) i la necessitat, i les maneres de paralitzar, en la mesura de les nostres possibilitats, aquest temps que fuig.
    I una cosa: m'estic començant a espantar, perquè fa molt pocs dies també vaig llegir un post de Vicent Sanxis (Notes de l'exili) sobre la minva d'oronetes o de falcies. I a mi això em sona a indicis de l'arribada de l'Apocalipsi... Ai ai ai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el que dius, Maria Josep: l'art com a testimoni de la fugacitat, magnífic... El que em va cridar l'atenció quan vaig descarregar la imatge és que, preocupat només per enfocar l'ocell en vol, ni vaig reparar en el reflex que deixava a la sèquia (que per cert, era la de Mestalla). Potser de vegades convé deixar que la realitat --o el que creiem que ho és-- es desenfoque un poc per ser capaç de veure'n altres perspectives...

      He vist el post de Vicent (gràcies, també, per la referència) i crec que és general: cada volta hi ha menys, d'oronetes. Potser enguany menys del que tocaria, perquè amb aquesta rebolica de primavera estem veient que moltes espècies estan fracassant en la cria, però alguna cosa caldrà fer: no saps quanta gent ens truca a la Conselleria perquè té nius al balcó --quasi sempre, d'oroneta cua-blanca-- i vol que els llevem. I encara gràcies que aquests avisen... Salut, moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  3. si continua fent aquest fred, en comptes de veure migrar orenetes veurem migrar pinguins xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. A València, en juny i amb rebequeta, Pons: no ho havia vist mai, això. Jo crec que l'apocalipsi s'aproxima, però espere el senyal definitiu: un pepero que no estiga imputat per cap delicte (veure pingüins, al costat d'això, em semblaria quasi normal...)

      Elimina
  4. Una de les meves imatges de l'estiu era veure les orenetes volar, des del tractor estant, quan el meu tiet segava l'aufals. N'hi havia moltes, moltíssimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa només deu anys, des d'on ara mateix escric açò (a la cambra de casa, encarat a la finestra que pega als bancals) estaria veient desenes d'oronetes volant arran de terra... Ara com ara, cap ni una. Ja saps que és difícil confirmar tendències a llarg termini, i potser l'any que ve hi haurà una recuperació, però les dades semblen bastant clares: sis milions d'oronetes menys en dotze anys són moltes oronetes... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...