"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 26 d’agost del 2013

Vacances de vacances





Havia de ser una escapada curta, però ho ha estat més del que hauriem volgut perquè un d'aquells imprevists que passen de vegades quan algú decideix aprofitar que estàs fora de casa ens ha obligat a tornar abans d'hora, i encara gràcies perquè podria haver estat molt pitjor i sort que no sóc gens supersticiós però comence a plantejar-me si no serà cosa del karma o del mal d'ull. En tot cas, aquests --pocs-- dies en el Pirineu, entre el Ripollès, la Garrotxa i el Conflent, han estat suficients per desconnectar en la mesura possible de tràfecs i boires d'estiu (per agafar-se, diguem-ho així, una mena de vacances de les vacances), i també per pagar alguns deutes pendents i llargament postergats, que a aquestes alçades ja tocava haver pujat al Puigmal o conèixer Sant Miquel de Cuixà, encara que el Canigó haja hagut de quedar per a la pròxima. A més, tot plegat, un sempre pot aprendre amb aquestes coses, com ara que, a falta de res millor, els lladres no diran que no a un ordinador encara que siga un portàtil vell i normalet, o que una còpia de seguretat perd gran part de la seua utilitat si no està adequadament actualitzada. I ara, si em permeteu, me'n vaig a penjar una mateta de ruda darrere la porta, que mai no se sap...




10 comentaris:

  1. Xe, quina casualitat: jo me'n vaig al Ripollés la setmana vinent!

    Lamente el robatori. Cal ser prou malparit per furtar un ordinador vell, al que no li'n trauran ni quatre xavos. Ànim, i a veure si eixa ruda fa la seua faena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que poca cosa més podien emportar-se, pitxiri --bé, també van agafar deu euros de la vidriola de la meua filla-- però fa molta malícia, sobretot per aquelles coses de les que t'havies descuidat de fer còpia. Almenys no ens han fet quasi cap destrossa, que no és poc: als meus pares els van entrar l'any passat i no es van endur res, però l'escampada va ser de por.

      El Ripollès, magnífic com sempre; i com se'ns ha quedat curt, caldrà tornar aviat... Passa-ho molt bé, salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Hem estat a prop, doncs, aquestes vacances... Quina llàstima del robatori i de la tornada recipitada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una volta passat l'ensurt i el disgust inicials, és cosa de no calfar-se massa el cap i de veure de recuperar d'ací i d'allà tot el que es puga; al remat, són coses que passen i sempre pot ser molt pitjor...

      A veure si el pròxim viatge cap al nord em coincideix amb alguna trobada blogaire, que ja em faria il·lusió :) Una abraçada, Carme!

      Elimina
  3. explicat com ho expliques encara que fa ràbia sembla menys ....llàstima de lladregots! enlloc de ruda posa-hi una alarma no es tan poètica però igual fa mes servei...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supose que són coses que passen, Elfree, i almenys el dany no ha estat massa, que no és poca cosa. Pel que diuen, es veu que no ha estat un cas aîllat, si més en aquestes comarques. I si, potser a banda de la ruda convindrà prendre alguna altra mesura més pargmàtica ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. No fas menció de les fotos, però la veritat és que estan molt bé. Acompanyen la crònica del teu viatge de manera perfecta.


    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicent! Ja saps que les terres pirinenques sempre són agraïdes quant a deixar-se fotografiar. I de la fotogènia del romànic, no cal tampoc parlar-ne... Salut i endavant!

      Elimina
  5. Caram, quina pena això del robatori... mals temps corren actualment amb aquestes històries..

    En tot cas, celebro, i molt, la teva vinguda a terres catalanes i nord-catalanes! Veig que les vas gaudir de veritat, com tu saps fer. Home, i per fi t'has tret l'espineta del Puigmal!

    Això em fa recordar que jo tinc l'espineta clavada del Penyagolosa... i ara que ja visc de nou al Principat i la mobilitat m'és més senzilla... com ho veus el recuperar aquella proposta de trobada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que el Puigmal era un deute pendent, porquet. Sense eixir de Pirineus encara me'n queden molts --el Canigó, el primer-- però almenys aquest ja puc dir que el conec ;) I quant al robatori, com tu dius, són mals temps, però per sort no ha passat del disgust (i, com he dit per dalt, ara ja no se'ns oblida fer còpies de seguretat i posar-les en lloc segur).

      M'encanta la idea de recuperar la proposta de trobada! La veritat és que vaig un poc de cap per les circumstàncies familiars, però sabent-ho amb temps suficient no tindria problema. I reconec que em fa molta il·lusió. Aixi que, si et sembla bé, busquem una data i recuperem Penyablogosa!

      Elimina