"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 21 de desembre del 2013

Conte de Nadal (relats conjunts)




--Home, Vladimir i companyia, Salam aleikum! Sigueu benvinguts, com sempre, al meu humil negoci. No vos esperava hui, però ja sabeu que uns proveïdors tan fiables i competents com vosaltres sempre són ben rebuts. Digueu, que em porteu aquesta vegada?

--Salut també per tu, Abdal·là. Doncs el cas és que no pensàvem eixir a buscar esclaus aquests dies, però ves per on que fa unes nits se'ns va presentar en el campament aquest paio tan estrany, com sorgit del no-res, tot preguntant-nos si érem pastorets, i encara no havíem pogut reaccionar i va i comença a amollar-nos una xerrameca incomprensible sobre algú que acabava de nàixer no sé on, i que havíem d'estar molt contents per això i anar a adorar-lo i no sé quantes bajanades més... Sort va tindre que aquesta colla de salvatges anaven ja de vodka fins el cap i vaig poder controlar-los abans que el pelaren a cantalades.

--Hum... Home, un poc raret si que pareix, i els bojos no tenen ara mateix molta eixida en el mercat; però bé, me'l quede, que sempre hi ha algun comprador excèntric a qui li podria interessar... Vos va bé el preu de sempre?

--Per nosaltres, perfecte. Però ves alerta i lliga'l curt, no siga que quan comencen a créixer-li altra volta les ales que li vam tallar, pegue a fugir i et quedes sense ell...



Per a la proposta de desembre de Relats conjunts, a partir d'un quadre de Serguei V. Ivanov. I ara, si em disculpeu, he d'anar a que em psicoanalitzen... 






18 comentaris:

  1. M'ha fet molt riure aquesta pensada. Que li tallin les ales és molt simbòlic ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! Fins i tot els àngels es despisten de vegades, però les ales sempre els tornen a créixer ;) Salut i bones festes!

      Elimina
  2. …i així és com es carregaren el nadal definitivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ans al contrari, Jp: si hem après alguna cosa de les pel·lícules americanes és que el Nadal sempre guanya passe el que passe. De fet, aquest va ser l'origen del costum de fer-se regals per aquestes dades (si et fixes bé, veuràs al Pare Noel en el quadre ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Segur que li tornen a créixer i que el Nadal guanya sempre... Ara que ja el tenim a sobre bè ens ho hem de creure, sinó seria com desaprofitar les ocasions. Jo crec que nosaltres com els àngels també reconstruim les ales encara que ens les vulguin tallar... Ep! Si volem!

    Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un matís interessant aquest últim, Carme... De poc ens serveixen les ales si no les volem fer servir. Farem per que no ens les tallen, doncs, o per que ens cresquen de nou si fora el cas; però també, i sobretot, per no oblidar com utilitzar-les.

      Bon Nadal també per tu i una abraçada!

      Elimina
  4. Ostres, ja em semblava una bona pensada el relat, ben original, però amb això de les ales el remates perfectament! Caram tu, sembla que ha costat aquesta imatge, però ja n'he llegit alguns de força bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu :) Tens raó, la imatge té el seu aquell, però he vist propostes realment bones. La imaginació que no ens falte mai... Salut i endavant!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, montse! I damunt, crec que a l'àngel li va caure un bon paquet quan va poder tornar ;)

      Elimina
  6. la imaginació al poder! no cal que vagis al psicoanalista.....boníssim relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La culpa és de la tele, Elfree: a aquestes alçades portem ja tal empatx de pares noels, elfs, colònies i bons desitjos, que és normal que ens isquen aquestes coses ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. Originalíssim i reflexiu alhora. Les ales han de renéixer sempre de nou.
    Els meus millors desitjos per aquestos dies i l'any que comença, gràcies per les bones estones passades al costat de la teva Línia. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies! Una abraçada i que passes tu també unes bones festes! I les ales --i les ganes de volar-- que mai no deixen de renàixer, per més que les vulguen retallar.

      Elimina
  8. Tant de bo ens creixin les ales a tots i volem de nou!
    Em sembla que no necessites cap psicoanalista.;)

    Molt bones festes!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo, lluna: malgrat tot, seguisc pensant que depen, bàsicament, de nosaltres... Una abraçada forta i molt bones festes també per tu!

      Elimina
  9. De moment l'han plomat, però segur que ho tornarà a intentar com si d'un Samsó amb els cabells crescuts retornés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segur que ho intentarà de nou, Rafel. I fins i tot vull creure que no esperarà a que les ales li cresquen del tot per a provar-ho... Moltes gràcies i bones festes!

      Elimina