"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 30 de desembre del 2013

Tradicional(ment)



La pujada d'ahir --muntanyenca i festiva-- a Montcabrer per tal d'acomiadar l'any ha estat una de les poques tradicions nadalenques (o perinadalenques, si ho preferiu) que han pogut resistir, enguany, el pas del temps i el pes de les circumstàncies. Em va agradar, en tot cas, retrobar amics i coneguts als quals feia temps que no veia, i a molts dels quals és molt probable que no veja fins l'any que ve, quan és també probable que alguns dels costums i els usatges dels quals hem hagut de prescindir aquest Nadal resorgisquen adaptats a unes noves condicions; o potser seran substituïts per uns altres diferents, però que acabarem fent també nostres, que ja ho deia Fuster: "totes les tradicions, en el seu principi, són novetats, i les novetats no són mai massa encantadores". Pel moment, he decidit prescindir també d'una tradició curta però arrelada d'aquest blog, i no esperaré fins demà per desitjar, als mallorquins i mallorquines, que tingueu una bona Diada; i a tots, que 2014 siga --no demane gran cosa-- un any que pague la pena recordar. Feliç any nou!


No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu, 
caminar sense crosses, 
fer l'amor sense haver de demanar permisos, 
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa: 
escriure sense haver d'estrafer la veu, 
caminar sense pautes, 
parlar sense haver de demanar permisos, 
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa: 
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, 
escriure sense crosses, 
caminar sense haver de demanar permisos, 
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol




10 comentaris:

  1. felicitats ....per a pujar i baixar muntanyes i innovar en tradicions et desitjo un any nou 2014 ple de esperança i felicitat!!!!!

    ResponElimina
  2. Molt bon any, Pep, Que el 2014, com dius, pague la pena recordar-lo.

    Que siguis feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Farem per a que siga així, Carme. Moltíssimes gràcies, una abraçada i feliç any també per tu!

      Elimina
  3. ui això d'anar per la muntanya al hivern no fa per mi, la meva "activitat muntanyera" va de maig a setembre i gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta muntanya es baixeta i no es nota molt la diferència entre estacions, pons --bé, un poc de fresqueta feia, però suportable. Jo tinc moltes ganes de muntanya d'hivern, però em tem que en traure els grampons ja no recordaré ni com es posaven... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Quin plaer llegir aquest post. Fa unes tres setmanes vaig pujar-hi amb el meu fill, una vegada més, va ser fantàstic, com sempre, mai decep. Les imatges fantàstiques i el poema de Martí i Pol meravellòs. És complicat acabar millor l'any i encetar el que comença. Molt bon any per a tu. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vaig anar aquesta vegada amb la meua filla major, que es va apuntar a la festa (i, ara que no em sent, em va fer molta il·lusió ;) Tens tota la raó, Montcabrer té alguna cosa que el fa especial; a veure si hi coincidim alguna vegada... Moltíssimes gràcies, com sempre, per les teues paraules, i que tingues tu també un feliç 2014. Una abraçada i endavant!

      Elimina
  5. Sembla que sembla massa (tot i que semble redundant) que hom reivindique el dret al respecte de la llibertat aliena. A veure què ens depara el 2014. Que siga feliç per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que amb retard --sabràs disculpar-me--, que tingues tu també un feliç any, novesflors! I que no ens falte mai el desig de llibertat, com a persones i com a poble; tan de bo aquest 2014 fem passes també per deslliurar-nos de qui s'entesta, encara, en negar aquest dret... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina