"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 24 de juliol del 2014

Cançó de batre (relats d'estiu)




Ja estan les garbes esteses
i l'era està ben trillada.
Els tres segadors descansen
que els espera faenada.

Com cada any han vingut
a la sega i la batuda,
que la mestressa està sola
i ha de menester ajuda.

Els segadors bé que ho saben
i per això, com cada any,
porten bona ferramenta
i ganes de treballar.

La mestressa ja els espera
i els prepara un got de vi
per fer retornar les forces
i aüssar-los l'esperit.

Que treball n'hi ha bona cosa
els tres segadors ho saben:
només té un camp, la mestressa,
però entre els tres no se l'acaben.

I allà van un darrere l'altre,
ben capficats en la tasca,
que per més garbes que lliguen
l'ama sempre en vol una altra.

Ja ha quedat l'era ben neta
i el graner està ben ple.
L'ama ha quedat satisfeta
i els tres segadors, també.

No plantes vinya en costera
ni sembres blat en barranc.
En l'era de la mestressa,
ella decideix qui hi bat.



Per a la proposta de Carme --que també aquest any fa la 'substitució estiuenca' dels Relats conjunts-- inspirada per algunes cançonetes que he escoltat ací i allà i, sobretot, pels "romanços de segadors" que he llegit en aquest interessant treball. Reconec que haguera quedat més propi si, en lloc de copes, en la magnífica foto de Barbollaire hi apareguera un bon porró; però estic segur que sabreu perdonar-me la llicència...









16 comentaris:

  1. Realment, se'n poden fer dues lectures molt diferents de la composició. Però molt m'hauria d'equivocar si dic que la important és clarament la segona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però també podria ser la primera, XeXu; depen de quina de les dues lectures posem primer ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Ho he entès bé?
    "L'ama ha quedat satisfeta
    i els tres segadors, també."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona feina sempre deixa tothom satisfet, Xavier. Com deia aquell, "la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres" ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Un bon poema de segadors, entre la família, tots els elements d'ella es fa la vida, cadascun tira pel seu lloc i junts o plegats fan la tasca.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'enyorança amarga de la terra, Vicent. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. genial Alfred la cançó de batre i la "llicència" poeticofestiva!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree. Com a experiment, ha estat divertit :) Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Que bona! Coincideixo amb el Xexu amb les dues lectures, però van una de la mà de l'altre, la de l'ofici i la del "benefici". Crec jo, vaja!

    M'ha agradat molt, salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, roselles! En efecte, crec que l'encant d'aquestes coses és precisament que les "lectures" són indestriables... Salut!

      Elimina
  6. Les dues lectures són bones, les dues. I bravo pel versaor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Versaor primerenc, pitxiri, moltes gràcies! Estic embolicant a un amic que fa cant d'estil, a veure si s'anima a cantar-la; pel moment, li ha fet gràcia amb alguna tonada que faça al cas... Salut i una abraçada!

      Elimina
  7. Bona música i bon vi, per acompanyar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "el vi de l'esperança, el vi dels sacrificis, l'esperança rompuda, plantar cara a la vida". Moltes gràcies, Rafel!

      Elimina
  8. Ostres... Que no va quedar el meu comentari!!!

    Deia que moltes gràcies per participar i que val la pena llegir aquesta cançó de batre, tan autèntica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu com sempre, Carme, per les teues propostes. Mai no m'havia pegat per fer de 'versaor', però m'ha fet gràcia :) Una abraçada i bon estiu!

      Elimina