"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 1 de juny del 2015

La fi del món (relats conjunts)


"Un viatger", Martinus Rørbye, 1835


--I diu vostè que ací no arriba la premsa?

--No senyor. Molt de tant en tant, quan arriba algun viatger com vostè, ens deixa algun diari vell que anem passant-nos entre tots els del poble. Més que res per allò del futbol, vostè ja m'entén.

--I la ràdio i la televisió...

--Ui, pràcticament tampoc. Estem massa aïllats i som massa poca gent per a que a les companyies els isca a compte mantindre les instal·lacions que caldrien. És el mateix que ens passa amb el telèfon, només n'hi ha un a la casa de l'alcalde per si les emergències, però entre unes coses i altres quasi mai no funciona. I d'Internet ja ni en parlem... Però mire, ja ens hem acostumat a aquesta vida, entre tots anem apanyant-nos i si li dic la veritat, tampoc no ho trobem molt a faltar...

--Bé, doncs crec que és exactament el que buscava. Pel moment, em quedaré uns dies ací a l'hostal, però si sap d'alguna casa que es llogue, podria estar interessat.

--No patisca, segur que trobarem alguna cosa que li vaja bé. Ara, si és tan amable, necessite el seu nom, per al registre. 

--Mmm... Smith, John Smith.

 --Com vostè diga, senyor Smith, gràcies i benvingut. Per cert, segur que ja li ho han dit alguna volta, però li sembla vostè una barbaritat a Alberto Fabra...





Per a la proposta de maig de Relats conjunts: difícil abstraure's del context polític actual, ja ho veieu. I qui diu Alberto Fabra, diu José Ramon Bauzà, o fins i tot Esteban González Pons, que es veu que ja s'ho veia vindre i va ser el primer a posar terra pel mig per si de cas...





11 comentaris:

  1. Estic segur que a més d'un li agradaria amagar-se sota una pedra aquests dies. Però mira, han preferit amagar-se rere una xiulada a l'himne al Camp Nou. Els ha sortit més a compte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor haurien fet buscant una bona pedra, XeXu, perquè em tem que, com a refugi, això de la xiulada té poc recorregut... En tot cas, una cosa sembla clara: guanyen o perden, la seua capacitat per a dir bestieses no se'n ressenteix gens. Salut i endavant!

      Elimina
  2. I perquè s'ha d'amagar el Fabra? O el Bauzà? O el Pujol Ferrusola?
    Si són exemples d'altruisme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això mateix, xavier: a més d'altruistes, són gent humil i poc amiga de reconeixements, i com que és d'esperar que tothom ara els voldrà retre un merescut homenatge per la seua dedicació i entrega, s'han estimat més una discreta retirada per no haver de passar el tràngol... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. I deies que no en volies parlar més i que feies vot de silenci? Hahaha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ehem... Bé, no he estat jo, han estat les circumstàncies... ;)

      Pel moment, mantinc el vot de silenci pel que fa a comentar les passes prèvies al --previsible-- pacte d'esquerres a la Generalitat i, en particular, a totes les informacions --fiables o no-- que van circulant al respecte. Però és cert, atesa la situació, és complicat no acabar caient... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Al pas que van, entre els qui presumiblement acabaran entre reixes i els qui pegaran a fugir tan lluny com puguen, pot haver una diàspora pepera sense precedents... ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Qui diu Fabra diu qualsevol d'aquests llepadors...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquests, segur. Però espera, no siga que algú dels qui estan negociant (o no-negociant) el possible acord d'esquerres no haja d'acabar també amb barret i gavardina buscant on amagar-se... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Han de ser molts gran les pedres per amagar-se, tot i que de vegades penso que millor si es perdessin ben lluny i no parlo que ho facin pels nostres pobles.

    Aferradetes!

    ResponElimina