"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 5 de març de 2017

Selecció



N'hi ha tants que a clapes semblen gespa, però són petits lledonerets. No els he comptat, però diria que parlar de centenars es queda curt, i això després de que els hàbits furgadors dels gats de casa hagen reduït de forma significativa un contingent encara molt major, format no solament per les llavors d'enguany sinó probablement per moltes altres d'anys anteriors que esperaven soterrades el moment oportú per germinar. Tots han nascut alhora, segurament a causa de les últimes pluges, projectant pràcticament sobre el terra el perímetre de l'arbre que els ha produït, i encara més enllà, allí on els ocells havien deixat caure els pinyols després d'alimentar-se amb els seus fruits. Em tem, però, que les seues probabilitats de supervivència a curt termini són, a efectes pràctics, nul·les: no negaré que ara fan bonic, i que dol un poc haver de malmetre sense contemplacions una exhibició germinal d'aquesta magnitud i exuberància; però la immensa majoria dels plançons --coses de l'estratègia r-- haurien acabat morint de totes formes, i ara com ara, amb un lledoner al pati, ja en tenim més que suficient. Així que, aquesta vegada, la selecció serà dràstica i per aixada; però no deixa de ser una selecció tan natural com qualsevol altra...




Ahir, una esplèndida excursió per les suredes d'Espadà és va cobrar una víctima inesperada: el meu mal cap i una distracció imperdonable m'han deixat sense la meua vella i entranyable càmera de fotos. Així que, mentre digerisc el disgust, m'encomane a Sant Antòni de Pàdua --seria pràcticament un miracle que qui l'haja trobada a l'Alcúdia de Veo la deixe en el bar Amparo, que ja està avisat-- i decidisc si me'n compre una altra ja o m'espere una mica, les imatges que trobareu en el blog seran encara pitjors del que és habitual. Amb una excepció: les que em deixaran els amics per a quan escriga una entrada sobre la caminada d'ahir; li ho dec a la meua càmera.




10 comentaris:

  1. S'entén molt bé que hagis tret els lledoners... impossible viure en aquest bosc tant espès.

    Quina mala sort haver perdut la càmera de fer fotos!! A veure si algú te la torna. Sempre hi ha bones persones. Fa poquets dies el meu home va perdre el mòbil i li van retornar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els anys he d'arrencar-ne uns quants, Carme. Però el que ha passat enguany és una autèntica explosió, així que no hi havia més remei: o ells, o el pati...

      Vull creure que les bones persones són moltes més que les males, i el que dius del mòbil ho demostra. Però em tem que amb la meua càmera no he tingut tanta sort. Almenys, espere que qui l'haja trobat en traga profit i, com deia la meua àvia, més es va perdre en la guerra de Cuba ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Ostres, això sí que sap greu, haver perdut la càmera... a veure si hi ha sort i la recuperes. I sobre els lledoners, no hi hauria manera de portar-los a una altra banda perquè creixin?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que més em dol és que, com que sóc bastant despistat, sempre procure parar molta atenció a on deixe les coses, perquè si no vaig de bòlit... Però ja es veu que, aquesta vegada, no m'ha funcionat. Tampoc és que fóra una gran càmera, però sempre sap mal (perdre-la, i veure que eres capaç de perdre-la, que també).

      Si en lloc de lledoner fora algun altre arbre amb més dificultats per a fer fillols, segur que ho hauria fet (de fet, quasi tots els anys faigs uns quants planters amb carrasques que van naixent també al pati). Però ja veus que aquest va sobrat, n'hi ha bona cosa de lledoners pels barrancs de la contornada, i al remat trasplantar-los és una faenassa, així que s'imposa la solució ràpida... Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, xavier. A mesura que van passant els dies va sent més improbable, però ja ho vaig tenint assumit (i anar pensant en quina substituirà la perduda també ajuda ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. No m'he tret del cap aquella trobada al Penyagolosa que havíem de fer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ho provarem altra volta, porquet? Al remat, el pitjor que pot passar és que vaja jo soles a Penyagolosa, que tampoc es pot dir que siga una cosa molt terrible ;)

      Hi pensem? Finals de maig-principis de juny?

      Elimina
  5. Alcoi és terra de lledoners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No anem mal servits a la comarca, certament (pense, també en els del Terrer, a l'Alqueria...). Potser és també per això --per formar part dels meus paisatges des de que era xicotet-- que és un dels meus arbres preferits. Gràcies, salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...