Definitivament, em falta vista i em sobra impaciència. Preferisc anar fent camí, sense deixar de parar atenció, i si es presenta l'oportunitat tractar d'agafar-la al vol. Parle, ara, d'observar ocells (això que en diuen birdwatching); però a poc que hi pense, és sorprenent a quants aspectes de la meua vida podria, a hores d'ara, aplicar-ho.
La primera paraula que aprenc aquest 2021: birdwatching,
ResponEliminaSabia que hi ha gent que hi dedica moltes hores però no en sabia el nom.
Ja se sap que en anglès tot queda com a més seriós, Xavier. Hi ha qui en diu "ocellejar", que no està malament; el diccionari normatiu valencià recull "pardalejar", però amb el sentit de "fer el fava", que no se n'adiu massa; o potser si... ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaEntenc que parles de veure i caçar oportunitats que et passen per davant, però si parlem de veure bestioles en llibertat, dir que jo gaudeixo molt de veure-les, però no tant d'anar-les a veure. És a dir, tinc poca paciència per quedar-me quiet en un lloc esperant a veure alguna bèstia i fer-li fotos, però si vaig caminant i me'n trobo alguna per la muntanya, o per qualsevol altre lloc, reacciono com si hagués vist la vuitena meravella del món.
ResponEliminaAixí és, XeXu. Tinc amics, als que aprecie molt, que poden passar-se hores esperant per a fer la foto perfecte (i la veritat és que sovint ho aconsegueixen), però jo sóc incapaç. M'agrada més anar fent i deixar-me sorprendre, encara que les fotos isquen desenfocades (o directament no isquen): només la sensació de veure és, com tu dius, suficient. I en la vida en general... Doncs un poc igual: cada volta valorant més les oportunitats que es presenten sense haver-les previstes ni planificades; serà que estic fent-me major... Salut i moltes gràcies!
EliminaCom aficionada a la fotografia et puc dir que tampoc sóc molt pacient, també vaig enxampant les coses al vol. Passar hores i hores esperant que passi alguna cosa, no va amb mi.
ResponEliminaBones captures ens mostres, la darrera foto és la que m'agrada més.
Aferradetes!
El valor de la instantània, lluna; tenim ànima de reporter ;)
EliminaM'agrada molt la fotografia, però no arribe ni a aficionat: em falta equip, i sobretot coneixements; potser algun dia. Mentre, i encara que siga de tant en tant, alguna surt enfocada... Moltes gràcies, abraçada!
Ja veig que som una colla d'impacients... esperar molt tampoc fa per a mi...
ResponEliminamalgrat tot has aconseguit bones fotos, no conec aquests ocells ni tampoc el seu nom.
La paciència està sobrevalorada, Carme ;)
EliminaAquest grup dels mosquiters, bosquetes, boscarles i similars se'm fa molt complicat per identificar-los: tots s'assemblen molt, i a més no paren quiets... Salut i moltes gràcies!