Veure com va la cria de les corbes marines emplomallades, seguir les poblacions de la silene d'Ifac, reforçar els contingents de l'escassíssima falzia marina o controlar la presència i la proliferació d'espècies invasores a les illes i els illots. Faenes de la faena que cal fer de tant en tant al litoral de Dénia i Xàbia, i en les què els últims anys no havia pogut participar per estar capficat en altres menesters. Si que ha pogut ser enguany, i tot i que l'oratge no ha acabat d'acompanyar aquesta volta, poder fer una mà, aprendre coses noves i navegar unes hores per les bellíssimes costes de la Marina junt amb els companys de la Iniciativa PIM, que també s'han implicat activament en la conservació d'aquesta zona, ha estat com sempre un privilegi. Les coses, a la mar i a la terra que hi confronta, segueixen sent complicades i queda encara molt camí per fer; però vull creure que, almenys en aquest cas, s'estan posant les bases per a que administracions, pescadors, usuaris i altres col·lectius rellevants hi puguen treballar conjuntament per tal que mar i terra no acaben sent, només, un fons bonic per a les fotos.
És molt maco veure com es cuiden aquests litorals tan bonics, em fa ganes de nedar-hi. Tot i la feinada que suposa, les fotos estan molt bé, sino com ho veuríem!.
ResponEliminaHe vist que el plis-plai és una beguda de cafè. No ho havia begut mai, fins que la mare de l'Alfons Robles m'ho va donar a provar. Jo que no bec mai alcohol, amb una copeta ja anava ben contenta.
Bon Sant Jordi! 📖🌹
Aferradetes.
La mar estava just en el punt que un muntanyenc de terra endins pot suportar amb una certa dignitat, lluna. Un poc més moguda i no sé jo... ;)
EliminaEl cafè-licor és una de les principals contribucions alcoianes a la cultura universal, en totes les seues múltiples combinacions; molt diferent dels licors de cafè dolços que es fan per exemple en Galícia, i sempre sense abusar, per suposat: la combinació d'alcohol i cafeïna pot arribar a ser francament terrible... Abraçada i Feliç Sant Jordi!
Compte que el licor cafè és de Topares. Ara el cafè-licor no ho sé.
Elimina◠‿*
EliminaHe de provar el licor cafè de Topares, Alfonso, tot i que si és dolç, com el que conec d'altres llocs, em tem que no serà molt del meu gust ;) El café-licor alcoià no ho és, i per això se sol mesclar (sobretot amb cola, gasosa o llimona granissada) i es pren com a aperitiu. Curiosa evolució d'una beguda creada pels obrers del tèxtil en el segle XIX per suportat millor les terribles jornades de treball... Esteu convidats a provar-lo quan vingueu per ací :)
EliminaSa lluna ja saps que el licor cafè el fem servir per atontar una mica a noies confiades
EliminaAlfred el licor cafe és una beguda de nadal, a les cases es feia la beguda i els dolços i no està comercialitzat. És dolç però no en excés i s'utilitza aiguardent de cassalla, ben sec. Farem un intercanvi.
EliminaNo sona malament, Alfonso; caldrà fer l'intercanvi, segur ;) Quan he provat alguna volta el licor-cafè gallec (que pel que dius, ha de ser diferent del vostre a desgrat del nom) m'ha semblat massa dolç i embafós per al meu gust. Nosaltres també fem (de tant en tant) café-licor a casa, però allò més habitual és recórrer a les diferents marques comercials: en festes de Moros i Cristians, els nivells de consum són quasi astronòmics...
EliminaJustament diumenge (a la desembocadura del riu Besòs) vaig estar seguint amb la vista un corb marí. Sota l'aigua neden molt ràpid.
ResponEliminaAixí és, xavier. Una companya que busseja per la zona em contava que alguna volta se'ls ha creuat baix l'aigua, i són autèntiques bales... Salut i moltes gràcies!
Elimina(Quan veus com estan les roques a les què se solen posar, s'entén que a les Illes els diguen cagaires. Ara, la blancor va d'allò més bé per tractar de trobar els nius...)
Ens ensenyes unes fotos de feina molt boniques, tot i que entenc que la mar, per més que ens enamori, a vegades és difícil de suportar. Jo mai no m'he marejat tant com m'ha passat un parell de vegades al mar.
ResponEliminaEl mareig de mar és molt dolent, Carme. A mi també m'ha passat alguna volta, i és terrible; a més, per fer la feina, cal parar el vaixell a estones per mirar i comptar, i amb el balanceig aquell és quan pitjor ho passe. Per sort, aquesta volta la mar estava amable i ho vaig aguantar bé ;) Salut i una abraçada!
EliminaQuina bona tasca! Sort en té la natura de la gent que encara fa esforços per implicar-s'hi i conservar-la. Governs i administracions, tot sovint, no hi paren gaire atenció si no és per aprofitar-se'n...
ResponEliminaMalauradament, els temes ambientals no solen ser la prioritat de la majoria dels governs, XeXu, tot i que se'ls ompliga la boca... En aquest cas, però, fa ja algun temps que tractem de posar en marxa un projecte pilot amb la participació de les administracions (Ministeri, Generalitat i ajuntaments), agents socials i el Conservatoire du littoral francès, per fer una gestió compartida i participada tant de la part marina --de competència estatal-- com de la costanera. A poc a poc sembla que van fent-se passes; i a més, de tant en tant, podem anar-hi... Salut i moltes gràcies!
Elimina