Llegits (i per llegir)

 

"I com va el llibre, JP?
Va bé, Micheál. Ja he enllestit la història de la vostra llengua.

Té un final feliç, JP?

Això ja es veurà, Micheál.

Així doncs, ja has acabat?

En Masson va fer que no amb el cap.

Ara començaré l'estudi, el treball comparatiu.

En Lloyd va buidar la tassa.

I doncs, què passarà ara, Masson?

La Mairéad va servir per tercer cop.

Com he dit abans, si no s'hi fa una inversió important, la llengua es mor, com el manx o el nòrdic antic.

I això per què és tan greu?, va preguntar en Lloyd.

És la seua manera de veure-ho, va dir en Masson.

Soc un utilitarista, Masson. Un pragmàtic.

I què?

En comptes de gastar diners en una llengua moribunda, cal construir cases i crear places d'hospital.

És una llengua antiga que té una història secular.

També ho era el manx. O el nòrdic antic. El món ha continuar endavant sense aquestes llengües.

I amb això ja en té prou, Lloyd? Continuar endavant?

En Lloyd va arronsar les espatlles.

Hem de continuar endavant. Progressar.

No és només això, Lloyd.

Té raó, Masson. Es tracta del bé comú.

I què?

Que si l'anglès és millor per al bé comú, parleu anglès.

Què és el bé comú? Qui ho defineix?

Millors habitatges, millors escoles, millors hospitals. 

Això es pot tenir i parlar irlandès.

Ah sí? Això no ho veig, aquí, en aquesta illa de parla irlandesa. L'única cosa que hi ha aquí és pobresa. I manca d'oportunitats".

Audrey Magee, "La colònia"

No ha estat aquest un estiu massa lector. I no ha estat per falta d’intenció: els llibres hi eren, i de fet tots els que m’havia apartat per al que esperava que fora temps lliure, he arribat a començar-los --rarament mamprenc un llibre a soles; quasi sempre n’estic llegint uns quants alhora-- i es troben ara mateix en lectura més o menys avançada. No ha de passar molt de temps, doncs, abans no diga alguna cosa sobre els textos de Toni Cucarella, Martí Domínguez, Gabriel Bibiloni o Wilfred Thesiguer que tinc ara mateix entre mans, i dels quals estic gaudint bona cosa i per raons diferents en cada cas. Però com que el temps que aspirava a dedicar-los a l'estiu l'he acabat invertint en viatjar més del que en principi em feia compte, la llista d’acabats se m’ha quedat a hores d’ara bastant curta. Només “Horizonte”, obra autobiogràfica de l’escriptor i viatger Barry López (mort pocs mesos després de publicar-la) en la què, a partir del relat d’alguns dels seus extraordinaris viatges arreu del món, reflexiona sobre la naturalesa humana i, sobretot, sobre la nostra complexa relació amb la resta dels éssers vius i el planeta que compartim; i l’original, sorprenent i un poc inquietant “La colònia”, de l'escriptora irlandesa Audrey Magee, del què m’he permès extraure les línies que encapçalen aquesta entrada, i que m’ha agradat tant com inevitablement m’ha fet pensar, tot i les diferències evidents, en la nostra situació i en la del català a hores d’ara. No donaré massa detalls, però no crec estar fent cap espòiler si vos dic que Micheál i Mairéad són habitants d’una illa irlandesa Gaeltacht on encara es parla molt majoritàriament gaèlic; Masson, un lingüista francès obsessionat amb la supervivència de la llengua; i Lloyd, un pintor anglès que viatja a l’illa per veure de revitalitzar la seua carrera vinguda a menys, tot això en un context, a finals dels anys de 1970, en el què el conflicte a Irlanda del Nord es troba en un dels seus moments més cruents. Dos llibres com veieu ben diferents, però en qualsevol cas indubtablement recomanables.  I quant als altres, ja aniré buscant els moments per anar acabant-los, que ja sabeu el que deia Joan Fuster: els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

Dins encara dels llibres que estic llegint ara mateix, n'he deixat a banda un que, de fet, ha passat des de fa poc davant de tota la resta. Es tracta de "Socotra, la isla de los genios", de Jordi Esteva, i m’ha semblat convenient posar-me amb ell perquè, si no hi ha cap imprevist perquè la cosa està un poc moguda a la regió, en un parell de setmanes compliré un dels meus somnis viatgers i passaré uns dies a l’illa de Socotra. Ja aniré contant, si això, però esperem que fins llavors les coses no es reboliquen més encara per aquelles terres; per ara, ja vos dic que anar llegint encara està fent que m’agafen més ganes de conèixer-la...