Passeig sota la pluja pel cor de Mariola entre masos, bancals, carrasques i pins. Amb les tempestes de les últimes setmanes la serra, preciosa com sempre, enganya un poc per la verdor, la broma i els bolets que comencen visiblement a moure; però després de tants mesos eixuts és fàcil de veure --no brolla la font, sense anar més lluny-- que ha de ploure més, molt mes. I ara que ha arribat finalment la tardor pot ser, podria ser, un bon moment per fer-ho. Boníssim, de fet.
A veure si la pluja t'escolta i la tardor li fa venir ganes de venir una mica més sovint... que tinguem sort amb la tardor.
ResponEliminaPreciosos els teus paisatges.