"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 20 de maig de 2010

Memòria

Recordar és enyorar. Per amable que siga el present, sempre hi ha algú, o alguna cosa, que trobem a faltar en evocar-la. Un paisatge, uns llavis, un amic, un aroma, un desig. Enyorem el que hem perdut per sempre, i el que encara confiem en retrobar en algun tombant del camí. Enyorem el que hem sigut, el que hem tingut i el que hem volgut. I, de vegades, enyorem --i com-- el que hauriem volgut ser, tindre o estimar. Enyorarem, algun dia, el que som ara; però ara encara no ho sabem. No enyorar és oblidar. Viure és recordar-ho, sense deixar de viure. Serenament.


2 comentaris:

  1. Una vegada vaig llegir que el que més s'enyora es el que mai hem tengut i n'estic totalment d'acord.

    ResponElimina
  2. També jo ho pense, Maria del Carme. Ja ho deia Sabina: "No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió"...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...