"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 10 de maig de 2011

(In)Fidelitats

Mentrestant jo, no m'empasse la porga
d'aquells qui creuen que tot està tan clar.

Ovidi Montllor, "Autocrítica i crítica"


Saps què passa? Que a mi, a aquestes alçades de la vida, això de la fidelitat em fa una peresa immensa. Que no ho critique, entén-me: a qui li valga i li vaja bé així, doncs avant; em sembla totalment respectable i, a més, jo no n'he de fer res amb el que pense cadascú. Però jo ja he passat per ahi, i la sensació que m'ha quedat després d'anys i paranys és que, moltes vegades, el que s'amaga realment darrere d'ella és inseguretat, por i mediocritat, quan no simplement hipocresia. Així és que, d'un temps ençà, he decidit que una certa promiscuïtat és molt més subversiva i bastant més divertida, i sempre que puc --que no és sempre, és clar-- m'hi procure aplicar. A més, que una cosa és buscar afinitats sòlides i persistents per a tota una vida, i una altra molt diferent una cosa puntual, plantejada amb la responsabilitat que toca però sense més expectatives. La qüestió és anar de cara i no enganyar ningú. I no prestar tampoc molta atenció a les aparences, les convencions i les xerrades de la gent: a mi, ara, tampoc em preocupa ja molt que em posen la llengua damunt; segurament, ho han de fer igual faça el que faça, així que ja s'apanyaran.

Total, que entre que la rellevància que li done a votar és la què és --un acte important però ocasional i episòdic; res de fidelitats, vincles ni litúrgies solemnes i sagrades-- i que, a més, tot açò m'agafa ja bastant descregut i me la porta al paire el que pensen o diguen de mi, ja fa temps que vote, bàsicament, allò que em rota. Vull dir: el em sembla millor, en consciència, segons siga el cas i les circumstàncies. La qual cosa ha tingut com a conseqüència --si jo et contara-- que m'hagen acusat, segons els casos i les circumstàncies, de donar suport i, eventualment, d'haver-me venut a 1) els comunistes espanyols, 2) els que en el fons són de dreta tot i que van fent tombs ideològics cap ací i cap allà, o 3) els que obstaculitzen inoportunament la construcció d'una alternativa nacionalista genuïnament valenciana i sense interferències de cap mena. Ja saps que això són coses normals en aquest beneït país en el que, massa sovint --i fins i tot per cantons que mai no hauries pensat-- la democràcia no ha passat encara de ser una buida paraula per a no dir res, i el vot representa per a algunes ments simples, investides amb l'autoritat de destriar inequivocament entre lleials i traïdors, una mena de carnet acreditatiu d'essències, ascendències, adhesions i pedigrís. Reconec que, de vegades, m'ha sabut mal; però ara mateix, t'assegure que passe.

Ara, no cregues que cada volta que arriba el moment no m'ho he de pensar moltíssim. Les coses estan com estan, tinc amics i coneguts pràcticament en tots els partits més enllà del PSPV inclusivament, i són molts els matissos i les consideracions que em pesen a l'hora de decantar-me per una opció o per una altra. A més, allò que en el fons m'agradaria (un aplec carnal, entreverat i desinhibit de tota l'esquerra real i suposada, en el qual s'ajuntara --amb el pudor justet, visió de país i una generosa perspectiva de futur-- tot el potencial de canvi que vull creure que encara alberga aquesta terra) s'ha demostrat, ara com ara, com una utopia incomprensiblement inabastable i de moment ho deixem ahi i així ens va i el que ens queda encara per davant, amen.

Si, ja et conteste: mira, assumint --ja t'ho he dit-- que ho faig perquè vull; que no hi ha cap opció amb la què puga sentir-me, ni de lluny, plenament identificat; i que mai tindré la sensació d'haver traït ningú ni d'estar adquirint cap vincle sagrat i indestructible amb ningú altre per votar-lo o per deixar de fer-ho, aquesta vegada m'ha pesat més que res el vessant ecologista. Moltes de les coses que diu EUPV em semblen molt raonables, i reconec que em sent molt pròxim a la gent d'Esquerra i a la seua visió del País. Però aquesta vegada, he decidit que votaré verd. I com d'autèntic ecologisme polític al País Valencià (siga dit amb el respecte degut per a altres marques que es reclamen com a tals) només reconec Els Verds-Esquerra Ecologista, jo, aquesta vegada, Compromís. Amb totes les conseqüències. I a la pròxima, ja veurem.

I tu, què has decidit?





Tot i que no hi votaré perquè no estic empadronat allí, és evident que la nit del 22 de maig seguiré amb especial interés els resultats de les eleccions municipals al meu poble. Ho dic perquè m'acabe d'assabentar, pel blog amic del Dimoni, d'una enquesta d'Ara Multimèdia segons la qual el PP perdria la majoria absoluta i el Bloc i Esquerra Unida experimentarien un creixement significatiu, el que podria possibilitar un govern de coalició amb el PSPV. Veurem com queda tot plegat --ja sabem que açò de les enquestes és sempre molt relatiu, per a bé i per a mal-- però el que va davant va davant: per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrà.

10 comentaris:

  1. Fidel no seràs, però ens has fet un strip-tease polític de bandera; pausat, poc a poc i amb traca final. Ja ja ja.
    Esperem que al nostre poble, al qual jo tampoc vote ja (la meua creu és molt pitjor, carregue amb la Ritota al coll, amb el que pesa! Figuradament,eh?), s'acomplisquen els resultats de l'enquesta que comentes. Estaria molt bé, li cal un poc d'aire fresc (i mira que tenim muntanyes, però s'havia resclosit).

    ResponElimina
  2. Què t'he de dir que tu no sàpigues, Enric... Com a bons alcoians, apassionats en tot el que fem i sempre a cor obert ;)

    Bromes a banda, açò de triar una opció mínimament comfortable en un escenari com el que ens ha tocat no deixa de ser feina feixuga i d'abast limitat. Tan de bo, després del 22, s'albirara alguna esperança per al futur, per remota que fóra; potser després de les eleccions generals hi haurà alguns canvis rellevants que ens afectaran directament o indirectament, però ara com ara nosaltres amb Rita i tothom amb Camps. I a resistir.

    A veure si almenys, d'ací uns anys, podem dir que el canvi va començar per Alcoi... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  3. Am totes les de la llei et dic que en llegir-te el primer paràgraf he pensat que l'acabaries posant-nos als lectors/-es el teu número de mòbil, per si ens abellira un "affaire" eventual i sense mals rotllos..
    Ja he vist desprès que el tema de fons és el polític (tot a la vida és Política, no?)i que només era una reflexió. Jo que fins fa unes setmanes NO pensava anar a votar, i ara per circusmtàncies encara em pillaré a Alcoi em sembla que amb el "mal d'amors" q ens dónen els polítics de tant en tant aconsellar això de "estima com vulgues i a qui vulgues" i igualment "vota a qui vulgues i quan vulgues!"

    La Fada

    ResponElimina
  4. Ja has vist per on va l'analogia, Fada... Potser m'equivoque, però em fa l'efecte que, sobretot en cert ambients i com passa amb altres coses de la vida, tendeix a atribuir-se a l'acte de votar (o de no fer-ho) una rellevància respecte a adscripcions personals i col·lectives que igual és un poc excessiva. Al cap i a la fi, hi ha coses que convé afrontar amb normalitat i naturalitat, donant-li la importància que pertoca i en funció del que més interesse en cada moment. I de fidelitats, com de conviccions, doncs que cadascú trie les que més li convinguen. I sense mals rotllos, que ja està tot prou complicat com per a complicar-se més :)

    Gràcies i endavant!

    ResponElimina
  5. Què hi ha de tot allò que parlavem els dies de pluja?, què en queda?
    La Safor.

    ResponElimina
  6. Bona elecció! Jo a les autonòmiques votaré per la opció número 3. A les municipals, encara no ho he decidit: PSOE, Bloc, EU o el col·lectiu 03820...

    Salutacions.

    ResponElimina
  7. Jo també pensava en una altra cosa, com la Fada, però ha fet un gir inesperat :)
    Jo crec que també votaré per eixe partit, ja vorem.
    Les fidelitats: amb trellat!


    coralet

    ResponElimina
  8. No és gens fàcil decidir-se, Safor, bé que ho saps; això és el que apuntava aquell dia de pluja quan parlava d'opcions 'possibilistes', i això és el que vull dir ara... Potser sona a justificació --t'assegure que no vol ser-ho--, però crec que no sóc l'únic que troba a faltar una opció que posara l'emfasi en el que uneix més que en el que separa, ben entés que el que separa és legítim --i important-- i que l'experiència demostra com és de difícil en la pràctica. En aquesta ocasió, i davant la necessitat d'escollir, he triat la possibilitat que un ecologista amb trellat torne a seure a les Corts... i tan de bo.

    Vull pensar que queda, de tot allò, un llarg camí per recórrer, molta feina als ajuntaments i al carrer, i el desig que algun dia no haja de calfar-me tant el cap per decidir si, per posar un vot, ha de pesar més ser independentista, ecologista, esquerrà o ves a saber què. Afortunadament, quan es tracta de la societat civil, aquestes coses no són tan importants... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  9. Esquerra és una magnífica opció, Sell*lles; ha estat la meua tria en altres ocasions (i no tinc cap dubte que seguirà sent-ho en moltes altres) i, en aquesta, és l'única que m'ha fet dubtar, i molt. Quant a les municipals, la veritat és que seguisc pegant-li voltes i no ho tinc encara gens clar...

    ResponElimina
  10. Amb trellat, Coralet ;)

    Fidelitats, les imprescindibles; les eleccions només són un accident periòdic, la feina és molta i el camí ben llarg...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...