Aparentment superada la dràstica i involuntària cura de desintoxicació bloguera amb que ens ha sorprés la plataforma que alberga aquestes planes, reprenc la meua intenció inicial per a tal dia com hui. La qual, tal i com havia estat avançat en entrades anteriors –perdudes, pel moment, en algun lloc del procel·lós ciberespai-- es limitarà a reiterar de forma clara i rotunda que, per a qui escriu açò, ser del Barça és el millor que hi ha, passe el que passe a Wembley i a qui li pique que es rasque. I, ja que estem, a recordar també que durant el cap de setmana deixaré gustosamente aparcades altres ocupacions i preocupacions, per tal de prestar atenció preferent a moros, cristians, café-licor i d'altres components essencials de la Festa del meu poble. Si algú s'anima, allí ens veiem. Per Alcoi i per Sant Jordi. I visca el Barça. I bon cap de setmana, clar.
Hola Russell!
ResponEliminaEscolta, et va costar molt passar del .es al .com? esque quasi ho preferiria i estic amb el rotllo aquest de crear el bloc (de fet, segon intento despres de veure q a Wordpress hi ha molt bona qualitat però m'era massa complicat configurar les coses com jo volia)
La Fada
Hola, Fada! Em va costar tant que no vaig saber fer-ho, i em vaig fer un altre compte amb el .com, que és el que gaste... Però ja saps que jo tinc molt poqueta idea d'aquestes coses; de fet, pensava que els dos blogspot eren el mateix, però es veu que no. En tot cas, sort! (i avisa quan el tingues en marxa) :)
ResponElimina