diumenge, 8 de maig del 2011
Vides exemplars (I)
Tots els seus biògrafs coincideixen en qualificar-lo, de forma unànime, com la persona més indecisa que mai haja existit sota la capa del cel. De fet, va ser la seua proverbial incapacitat per adoptar una resolució ferma i irrevocable davant qualsevol de les disjuntives que al llarg del temps se li anaven presentant, la que va elevar la seua vida a la categoria indiscutible de mite. No hi ha constància que mai, ni una sola vegada en els llargs anys de vida que li foren donats, aconseguira inclinar-se obertament per una opció o per la contrària sense haver de passar, de forma alternativa, per fases de convenciment absolut i posterior retractació respecte a totes dues. És per això que cal atribuir a una simplificació --perfectament comprensible, en tot cas-- el fet que, molts segles després, la legenda haja acabant destacant sobre altres episodis vitals igualment remarcables la seua aparent i desconcertant capacitat de ressuscitar després de mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De quin ens parles? De tu? D'algú irreal? De tots? És, potser, una endivinalla?
ResponEliminaLa Fada
Si fora per indecís, Fada, ja podria ben bé ser jo mateix ;) Però a això de ressuscitar per dubtar de morir-se encara no he aplegat.
ResponEliminaNo pensava en ningú real, evidentment. Però en certa forma, pensava en tots: quasi sempre, la gent ens atribueix virtuds (i defectes) que no són sinó la manifestació d'altres coses sovint molt distintes; formes de veure-ho, o d'interpretar-ho...
Ara: també podria dir-te que simplement és que m'avorria ahir per la vesprada i em va eixir això :)