No hi ha dissabte de glòria sense diumenge de ressaca. Que tampoc és que me’n passara molt, la veritat, però una final de Champions, amb
exhibició del Barça i aplec d’amics congregats per a l'ocasió, justifica de sobres algun petit excés, tant en l'apartat de
fermentades com en el de
destil·lades. Per això, en tocar retirada la matinada de dissabte, vaig assumir com inevitable que algún efecte secundari de l'agradable vetlada es faria notar al dia següent. El que no esperaba era amanéixer diumenge amb un mal de queixals com feia molt de temps que no tenia, d’aquells intensos i persistents que semblen arrapar-se per tot el crani i que et deixen d'una mala llet descomunal i sense ganes de fer res; i, molt menys, de posar-se a pensar i escriure, ni que fóra per trencar els dies en que aquest blog ha hagut de guardar silenci per falta de temps per a dedicar-s'hi.
Vull pensar que seria algun efecte no descrit de les altes dosis de
metamizol, però el cas és que, mentre dormitava aprofitant una de les estones de treva analgèsica, se'm va aparéixer en somnis algú que va dir anomenar-se
Earl, i que em va parlar d'equilibris còsmics, de compensacions entre coses bones i dolentes, i d'un curiós principi denominat
karma... Vaig despertat convençut que el punyetero mal de queixal només podia tindre dues causes: o bé era el preu que havia de pagar per reequilibrar un univers descompensat per tan bé com m'ho havia passat la nit anterior --amb un pic destacat i coincident amb el gol de Villa-- o bé estic penant alguna mala acció comesa en aquesta vida, o en alguna d'anterior de la què no guarde memòria. Tot i això (digueu-me materialista) ja he demanat hora al dentista, per si de cas només fóra una càries.
Siga com siga, faig des d'aleshores repàs detallat de la meua vida actual, alhora que m'esforce inútilment per recordar què he estat en les anteriors i vigile, amb una certa inquietud, que no em caiga una
estació espacial russa al cap. Ara bé, si per una d'aquelles fóra cosa del karma, no tinc cap dubte: la pròxima reencarnació de
cert conseller d'Interior haurà de ser en bacteri, preferentment
Escherichia coli. De la mateixa manera que espere, també, que
algun conseller d'Educació es veja abocat sense remei a reencarnar-se, successivament, en cogombre, pepino i cucumber pels segles dels segles. Altrament, exigisc que se me'n passe el mal de queixal ara mateix. I sense condicions.
Senzillament genial.
ResponEliminaA mi últimament tmbé m'estàn passant coses dolentes i no se'm va ocòrrer res més que escriure un post sobre la teoría de l'egoisme.
Després del dia de hui he pensat que el Karma deu odiar-me, i molt.
Hauré de descobrir prompte que vol de mi, perquè els exàmens seràn un fracàs total i absolut.
M'agrada que t'agrade Earl :)
Sort amb el mal de queixal!
Pep, el teu té finestreta, així que a casa teva hi entro sempre a llegir i si puc, a comentar! Un petó!
ResponEliminaCollons, He dit Pep? És que venia d'un blog "Pep". Perdó, Alfred!
ResponEliminaGràcies, Colometa! Vaig llegir la teua entrada de l'egoisme, segur que ni això ni el karma ni res del món faran que els exàmens vagen tan malament... ànims i a per ells ;)
ResponEliminaDe Earl només he vist algun capítol que m'han passat, però m'ha semblat genial. I el queixal va millor, moltes gràcies (hauré fet alguna bona acció hui sense adonar-me'n; o això, o hauran sigut els antibiòtics, una de dos)
Gràcies, salut!
Moltes gràcies, zel! La veritat és que darrerament blogger ens té d'alló més entretinguts. I no t'has equivocat: Alfred(Russel) o Pep(Nebot), com més t'estimes ;)
ResponEliminaun bes també per tu! (i no deixes mai de dir les coses tan clares i altes, que falta ens fa)
Alfred! Grandissim text sobre els desficacis (i sobretot sobre les conseqüències) d'un dissabte de glòria però no crec q tinga res a veure el goig del dissabte a la nit amb el mal de quaixals de diumenge al mati. Vaja, que almenys pel que a mi respecta,no em consten els mal de queixals entre les penitències de l'alcohol, ni destilat, ni fermentat... I això del Karma, no haguera pogut simplement ser tot una coincidència?
ResponEliminaLa Fada
La raó del mal de queixal és la contenció amb els destil·lats. Vares ser massa moderat i ho pagues. De sempre s'han tractat amb ginebra, Tanqueray a ser possible. De reencarnacions ni em parles, en una volta ja en tinc prou. Ara, les que suggereixes em semblen perfectes i, la veritat, massa moderades també. Ara que pense ¿Potser quan guanya el Barça tot el que tenim blanc al cos es revela? ;) Salut i que et millores.
ResponEliminaGràcies, Fada! En efecte, el mal de queixal no va ser cosa de l'alcohol, i diu el dentista que tampoc del karma ;) L'únic avantatge és que les conseqüències habituals del dia després --les "penitències", que tu dius-- em van passar quasi desapercebudes...
ResponEliminaVicicle, vols dir que tinc un queixal madridista? Inquietant, molt inquietant... Ara, quan obric la boca, em sembla sentir una veueta que diu "por qué, por qué?". Pel moment, l'ofegaré amb Beefeater, que tinc una botella de rebals; però quan s'acabe et faré cas i me'n passaré a Tanqueray.
ResponEliminaEn tot cas, ja va molt millor. Gràcies, salut!