dimarts, 17 de maig del 2011
Ramón Fernández Durán
Ha marxat un gran lluitador i una persona extraordinària. Ens deixa un gran buit, però també una obra extensa i insubstituïble, i un exemple excepcional de dignitat, valentia i coherència. Per això em sume a les veus --moltes i amb paraules molt més encertades que les que jo podria fer servir-- què, en els últims dies, el recorden. Moltíssimes gràcies, Ramón, amb tota l'estima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recorde de Ramon un avistia a la nostra ciutat a una presentació de un llibre seu al ateneu cultural el panical.A banda de tots els seus bastos coneixements sobre macroeconomia i les seves interaccions sobre el medi ambient, ramon es va mostrar com un home senzill i afable.
ResponEliminaLamente molt la seva mort i celebre que aquesta (segons diuen a internet) va ser sense dolor innecesari.
salut
dimoni de xiquet
No vaig arribar a conéixer-lo molt, però vam coincidir algunes vegades gràcies a l'enyorat Antonio Estevan, i em va semblar com tu dius: una persona especial, amb uns coneixements impressionants i una humanitat extraordinària... El trobarem a faltar. Salut!
ResponEliminaMolt d'acord amb els dos comentaris anteriors. El vaig conèixer quan van donar a quatre mans, un seminari del CREC a Énguera sobre la perspectiva socio-ecològica. No sols pels coneixements sinó sobretot per la seua forma tant afectiva de relacionar-se amb les persones, són els trets més admirables del Ramón. Ai, descanse en pau!.
ResponElimina