"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 10 de setembre de 2011

Un horitzó per viure

          "La veritat és abstracta, però l'home és concret. I els pobles també ho són, en una gran proporció. Ser algú, tant un home com un poble, és tenir un rostre, una figura. I viure en la història és anar creant una figura, adquirint un estil, forjant una personalitat col·lectiva.
          La història és un espill inexorable on, els homes i els pobles, hem de realitzar-nos, de verificar-nos. A banda de la llum de la intel·ligència, hi actua la força de la sang. A part del cultiu de l'esperit, hi ha el sentit del ritme. El pensament és universal, però l'estil és nacional. L'estil és el sentiment del ritme: depén del contingut determinat per l'origen i el paisatge; es perfecciona per l'educació, però no s'adquireix per la il·lustració" 
Els pobles valencians parlen els uns dels altres, volum I
Manuel Sanchis Guarner

La calor no afluixa, les incerteses persisteixen i la major part dels assumptes que havien quedat ajornats momentàniament segueixen, si fa no fa, allí on els haviem deixat. A estones, ha calgut fer un esforç per convéncer-se que setembre avança i que l'estiu té els dies comptats. Tot plegat, ha estat una setmana tan estranya com era previsible. O tan previsible que s'ha fet un poc estranya... Ja veurem com es presenta la que ve, però pel moment, passeu un bon cap de setmana.

I des del Sud, per suposat, que tingueu també una esplèndida Diada de l'Onze de Setembre!






Com probablement sabreu, ahir divendres es van complir cent anys del naixement del professor Manuel Sanchis Guarner (València, 9 de setembre de 1911-16 de desembre de 1981). Sanchis Guarner és sense cap dubte un dels intel·lectuals valencians més rellevants del segle XX, autor d'una obra científica insubstituïble i exemple de compromís decidit i permanent en la defensa de la llengua i el País, pel qual va ser objecte d'odis i persecucions que, com en altres casos comparables, romanen encara impunes. La seua figura --també com moltes altres-- segueix sent ignorada per les Institucions i per una gran part de la societat valenciana. La Universitat de València va retre-li ahir un homenatge, i per als pròxims mesos es preveuen també diversos actes per recordar la seua obra i la seua dimensió cívica.



4 comentaris:

  1. No deixa de sorprendre'm que figures tan rellevants com l'Estellés, Fuster, Valor o Sanchis Guarner, i d'altres, que tant han fet per la cultura valenciana i per la cultura i l'educació dels homes i les dones, és a dir, per la il·lustració dels pobles, siguen menyspreats des de la tergiversació més barroera que hom coneix. Jo diria que una barreja d'enveja i revenja cap a l'erudit o el lletraferit insubornable i modèlic és a les arrels d'aquesta disbauxa de mentiders amnèsics.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt aquest text que has penjat de Sanchis Guarner.

    ResponElimina
  3. Fabra no va nomenar Sanchis Guarner al seu discurs a l'AVL, però a canvi ha fet un gest per la reconciliació. En fi, esperem que passen de les paraules als fets i la llengua de Sanchis Guarner es veja reconeguda.

    ResponElimina
  4. Com tu dius, Vicicle, enveja però sobretot revenja, fins i tot l'odi més cerval --encara-- per a qui segueix desafiant-los, amb els seus llibres o els seus poemes, perquè deixen a l'aire les seues misèries i mentides. No és l'educació ni la il·lustració allò que ells i els seus acòlits persegueixen, i reconec que hi ha vegades que no em queda més remei que pensar que han tingut molt, massa èxit amb les seues maniobres, i que és molta també la feina que ens queda per davant...

    Gràcies, Helena. "Els pobles valencians..." va ser el primer llibre de Sanchis Guarner que vaig llegir, fa ja molts anys, i em va sorprendre molt profundament, no solament per la riquesa de la llengua, sino també per les seues descripcions del País, precises alhora que apasionades... o almenys així m'ho va semblar (i m'ho sembla encara).

    Tan de bo, Enric. Els gestos no són menyspreables, però s'han guanyat la desconfiança a pols, i faran falta molt més que paraules per superar-la ni que siga un poc. El reconeixement públic a la vida i l'obra de Sanchis Guarner --i de tants altres-- per part de les nostres Institucions no hauria de ser tan difícil... tret que hi haja encara coses (i bombes) que no convinga aclarir. En tot cas, ja saps que sempre m'apunte a l'optimisme, per remot que siga... Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...