"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 8 de setembre de 2011

Només un tast


Per un moment, ningú no haguera dit que erem a Formentera al ple de l'estiu, cap de setmana d'un calorós setembre tot just acabat de començar. En davallar de la Mola, un xàfec tan breu com oportú va foragitar la gent de Ses Platgetes, i ens va deixar pràcticament sols enmig l'arena blanquíssima i les aigües transparents. Durant una estona, a mesura que els núvols s'allunyaven i el sol anava obrint-se pas en el cel, tots els colors del blau van anar succeint-se sobre la superfície de la mar, fins que el turquesa i els banyistes van prendre, de nou, possessió dels seus dominis.

Feia molt de temps que volia conéixer l'illa, així que l'oportunitat d’anar-hi enguany –més encara, en companyia ben estimable— compensava de llarg el poc temps disponible i els riscos d’una època propensa a la massificació. Evidentment, dir que ha valgut la pena és queda molt curt; tot i que apenes ha estat un primer contacte, només un tast de tot el que Formentera pot oferir, han estat molts els moments i les sensacions a recordar. Però sé, també, que hi ha massa coses que m'he deixat per veure i per viure com per no voler tornar-hi. Des del mateix moment que hi vaig marxar, de fet.


4 comentaris:

  1. Per ser només un tast..., m'has deixat amb l'enveja a flor de pell (enveja sana), quina sort viure i gaudir amb aquests paratges, l'esperit i l'`naima han de respirar, entre altres coses...

    Des del far amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  2. Un tast que és tot un àpat! a Formentera no he hi estat mai i a fe que m'agradaria anar-hi...i més amb el teu tast ...

    ResponElimina
  3. Ha estat massa poc temps, onatge, i segurament anar-hi quan no hi haja tanta gent ha de ser ben diferent; però per una vegada, he de reconéixer que tot i que em feia un poc de por per tot el que m'havien parlat de Formentera, no m'ha decebut gens... i allò més important --allò que, com tu dius, fa respirar l'ànima-- no surt a les fotos.

    ResponElimina
  4. Jo la tenia pendent des de feia temps, Elfreelang, i em feia molta il·lusió anar-hi. Ara que ja la conec --molt per damunt, però--, el que em fa il·lussió és tornar... ben mirat, està ahi mateix, que seixanta-una milles des de Dénia no és res...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...