"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 23 de juny del 2012

Una banyera qualsevol (poesia en aigua freda)



He recordat avui el teu esplèndid cos
alçant-se de les aigües, deixant caure regalls
de degoteig i escuma. Erem joves, els dos
i veniem de pobles de cases antigues
amb foscos desllunats, habitacions estretes
i banys amb plat de dutxa. I València ens va obrir
els ulls a tantes coses, i vam saber que al món
hi havia vàters grans, amb tassa i amb bidet
i els hi sobrava lloc per posar la banyera...
Vam descobrir un món d'aquàtiques carícies
i blanca porcellana. L'anomenàvem "Roca"
si no recorde mal, i s'esvarava un poc,
però res no importava. Erem joves, els dos
i no ens incomodava la innegable estretor,
ni aquella aixeta freda que se'ns clavava al cul
segons com ens posàrem. Tot era nou, i bell,
i teniem banyera. Tu vas marxar fa temps
però ella i jo ens quedàrem: la seua blanca estampa
em recorda, a vegades (sovint mentre m'assec
en altres porcellanes hàbilment dissenyades
per a la seua funció) que fórem molt feliços
en aquella banyera: no hi havia a València
dos amants com nosaltres; si més no, no tan nets.



L'explicació a aquest despropòsit? Que m'he deixat embolicar per la proposta de Jordi ("Poesia en aigua freda", en diu) i per una vegada, i sense que servisca de precedent, he gosat estrafer aquest penós poema, o digueu-li com vulgueu. No m'ho tingueu en compte, i que el mestre Estellés em perdone...




22 comentaris:

  1. El mestre Estellés estic segura que t'ho perdonarà , n'has fet una bona paràfrasi del seu poema tot participant en la iniciativa de la banyera ....et felicite! ( t'ho dic expressament et felicite i també et felicito no hi ha res com tenir "do de llengües" oi?-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que té l'aragones oriental, Elfreelang, que és molt versàtil; potser per això els molesta tant ;) Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Jo anava a dir com l'Elfree que segur que el mestre t'ho perdonarà, t'ha quedat maco i tendre i amb el seu punt d'humor. Jo també et felicite, poeta!

    Una abraçada. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Ja veus, a aquestes edats posar-se a jugar a (imitar a) poetes... Però mira, ha estat divertit ;) Una abraçada i feliç revetla!

      Elimina
  3. Ostres, la història de dos amants en una banyera! Però m'ha quedat la pregunta de perquè ella se'n va anar. Oh! Ja no li agradava clavar-se l'aixeta? La trobava massa freda? Anyorava el plat?

    Ara, quin lloc per recordar, aquest pobre...

    Moltes gràcier per la teva participació!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la part més trista de la història, Jordi: es va fugar amb l'aixeta.

      Ja se sap que els records ens assalten en els llocs més insospitats. Potser és per això que, molts anys després, encara associava la imatge d'ella amb els iogurts amb fibra...

      Gràcies a tu per la proposta :) Salut!

      Elimina
  4. M'alegra haver-te inspirat a pesar d'Estellés. Sabó i erotisme. Molt bé (tot tan higiènic) ;) A reveure!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amor net i perfumat com pocs, cantireta ;) Moltes gràcies per haver fet saltar la idea --Estellés ha posat la resta... al seu pesar. Salut i fins prompte!

      Elimina
  5. Un bon poma ensabonat amb melangia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixarem que córrega l'aigua --freda-- i que s'emporte el sabó, i les nostàlgies ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  6. Molt bona! Sí senyor! Una banyera amb influències d'Estellés... no hi pot haver a València una banyera tan fantàstica!.

    Ben trobat, mestre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet :) Tractant-se de banyeres --i del que les envolta-- era difícil no caure en la temptació de deixar-se influenciar... Salut!

      Elimina
  7. No crec que Estellés ni ningú tinga res a perdonar-te. La literatura, la poesia no és per emmarcar-la i reverenciar-la, és per agafar-la, grapejar-la, jugar, entrar-hi, com en una banyera, gaudir-la, participar de i amb la proposta de l'autor i, en aquest punt, gairebé deixa de ser de l'autor per esdevenir col·lectiva. Crec que a Estellés li hauria agradat el teu poema, t'ha quedat molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, novesflors :) M'agrada molt la teua reflexió: potser tendim a sacralitzar massa les coses i, en fer-ho, els treiem molta de la vida que porten dins, fins i tot traint les intencions dels propis autors. En tot cas, m'ha divertit molt jugar amb l'estil d'Estellés, un dels meus poetes preferits amb molta diferència...

      Elimina
  8. Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

    EN TEMPS DE BANYERA II (o de qual la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

    Banyera ferma i ben parada
    en el temps, en el cristall maragda.
    Una riba es despren del llac estany,
    solca el sostre i s'entabana.
    Solitud del banyador de fons,
    entremaliat i saltimbanqui,
    arlequí i hipofosfat pirat.
    Banyer ferma i ben parada
    en el temos, en el cristall maragda.
    Aturem els rellotges, fascinats,
    enraulits per la bruixola,
    cavant fonaments d'altri.
    Quina banyera, la d'en Banyeta,
    la que des de la mort plàcida i sana
    ens saluda i del cor en fa la calma!

    (esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
    la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut, bogardians! Fascinats ens teniu, amb el vostre blog incomparable i amb el no menys meritori poema complementari ("Solitud del banyador de fons", quina gran troballa estilística...). Gràcies i endavant!

      Elimina
  9. No em sembla gens penós. Al contrari, m'agrada.
    Els versos són molt nets, i el poema té fons:
    enllà de les imatges, bé eròtiques bé... íntimes,
    que evoca en el lector
    fa percebre l'angoixa d'aquest pobre nostàlgic.

    "les persones felices no en tenen, de memòria"
    això va dir Fuster.

    I a falta de Gioconda que òmpliga la banyera
    damunt de l'urinari pengen Rellotges tous
    que sovint li recorden com d'infeliç és Un
    quan no evacua a temps un persistent record
    o un punyeter embús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només pel goig de rebre un comentari així
      ja pagava la pena jugar amb les paraules
      i imaginar banyeres reblides de memòria
      --banyeres infelices, llavors, segons Fuster.

      Moltíssimes gràcies, Àngela :)

      Elimina
  10. A mi m'ha semblat molt bonic, viu i expressiu. Tens ànima de poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Queti! Jo no diria tant, però reconec que sempre m'ha agradat molt allò que deia Humboldt: “La ciència, desprovista de falses aparences, ens ha ensenyat els fenòmens de l’Univers. Però aquest espectacle de la natura no seria complet si no consideràrem com es reflecteix en el pensament i en la imaginació disposada a les emocions poètiques”. Salut i gràcies de nou :)

      Elimina
  11. L'Estellés t'ho perdonaria, car com la banyera del poema en són parides ben poques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espere que si, Rafel. De fet, i ben mirat, una banyera --i els seus eventuals usuaris-- no deixa de ser un tema adequat per a un poema d'Estellés... Moltes gràcies, salut!

      Elimina