"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 1 de maig de 2013

Gossos i pastors


"Molt abans de ser terra de drapaires i telers, d’obrers i d’empresaris, vam ser, en gran mesura, una terra de pastors", vaig escriure una vegada: Mariola, com altres zones de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, ha estat secularment vinculada amb la ramaderia i el pasturatge. Una extensa xarxa de corrals, abeuradors, descansadors i camins ramaders, a més de no pocs topònims, donen testimoni de la rellevància històrica de l'activitat ramadera, reduïda actualment a un àmbit pràcticament residual, però sense la qual no seria possible entendre la configuració actual dels nostres paisatges ni la importància que la indústria tèxtil va assolir en aquestes terres.




Afortunadament, i com passa a altres llocs del País, hi ha qui es resisteix a donar per perduda una activitat al voltant de la qual s'ha configurat un patrimoni històric i cultural d'interès excepcional, però que també pot ser, a hores d'ara, una font sostenible d'aliments i llana, a més de constituir, sota determinades condicions, una ferramenta de gran utilitat per a la gestió ambiental. En aquest context, i amb l'objectiu de "donar a conèixer i posar en valor el patrimoni immaterial i divulgar la cultura tradicional popular", un grup de joves entusiastes ha organitzat, per al cap de setmana del 4 i 5 de maig, el primer Concurs de gossos de ramat de la Valleta d'Agres, una iniciativa singular que mereix tot el suport i que justifica de sobres una visita a aquest preciós poblet mariolenc. El concurs pròpiament dit (s'anuncia la presència d'entre dotze i quinze participants vinguts de Catalunya, Euskadi i diversos pobles valencians com Torrent, Benissa, Ares, Morella, Borriol o Sot de Ferrer) tindrà lloc diumenge de matí, a partir de les deu i mitja; però al llarg de tot el dissabte hi ha previstes activitats de senderisme, rutes guiades i concerts. Si vos interessa, podeu trobar més informació ací; i si, malgrat tot, encara dubtàreu si passar-vos per Agres dissabte i diumenge, tingueu en compte que la primavera, en Mariola, no és cosa per deixar passar.











10 comentaris:

  1. Hola Alfred, companys, me n'alegre d'aquesta iniciativa i de que estiga viu encara l'ofici de pastor. Gràcies pel vostre temps. Amadeu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també trobe que és una iniciativa molt interessant, Amadeu. Jo només li dóne difussió, però crec que s'ha de valorar molt l'esforç de tota la gent --entre la qual hi ha Àgueda-- que segueix lluitant per evitar que activitats com aquesta desapareguen per sempre. I a més, m'agrada molt que no es plantege com una qüestió diguem-ne fòssil --o simplement 'museística'-- sinó dins d'un marc més general de dignificació de l'agricultura i la ramaderia i de recerca de noves alternatives per al nostre maltractat món rural. Espere que tinguen molt d'èxit: ells ho mereixen, i nosaltres ho necessitem. Salut i moltes gràcies a tu!

      Elimina
  2. A casa tinc un llibre (d'aquells amb molta foto) que em va encantar. "Mil anys pels camins d'herba". Una joia en forma d'homenatge i recordatori d'una vida pràcticament extingida. Si es volen saber detalls més explícits i tota mena de curiositats del món de la ramaderia, recomano àvidament "La vida pastoral al Pallars" del gran Ramon Violant. Una joia. Bé, dues joies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota dels suggeriments, porquet, i em pose a buscar-los. Ja saps de la meua debilitat pel Pallars, i d'ençà que vam fer contacte amb els amics i amigues del Projecte Grípia i l'Obrador Xisqueta, tot el que gira al voltant de la ramaderia i els pastors en aquelles terres em resulta encara més fascinant. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. fent la competència a Castellar de n'Hug? Teniu alguna Coloma per aquí també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser encara és un poc prompte per dir-ho, pons, però jo de Castellar començaria a preocupar-me molt seriosament. Ara, amb el que no es podrà competir mai és amb la mítica Coloma... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Crec que algú conegut meu hi serà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a ser el primer que es fa en aquestes comarques trobe que ha estat molt bé, Jordi, i amb una afluència de gent que fins i tot m'ha sorprès (i m'ha alegrat moltíssim). Tan de bo es consolide per a anys vinents. Salut i gràcies!

      Elimina
  5. A Catalunya Nord també hi ha concurs, durant l'estiu crec, al poble d'Oceja a l'Alta Cerdanya, terra plena de camins ramaders. Aquí, diuem que els nostres ancestres són un pastor i una sirena. Es retroba la mateixa llegenda a l'Empordà ; mostra l'importància cultural i patrimonial del esperit i de la feina ramadera.
    Saluts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosa legenda, Olivier. A les meues comarques s'ha perdut molt de l'antiga cultura ramadera: a penes queden pastors i només es conserva la memòria dels antics assagadors i alguns topònims que en fan referència, però històricament va ser una activitat d'una rellevància notable i que va deixar una gran petjada en la natura i la cultura d'aquestes terres. Espere que accions com aquest concurs --i les que duen a terme altres entitats i associacions arreu el País, com ara les vinculades amb la transhumància o la recuperació de races autòctones-- vagen donant el seu fruit. Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...