Noves glòries a Mórdor

--Estic envoltat d'inútils i incompetents! --va bramar Sàuron contenint a dures penes el tic que li havia sortit en l'ull que tot ho veu--. Es pot saber què punyetes passa amb els habitants de la Terra Mitjana? Per què no acaten el meu poder en lloc de qüestionar-lo contínuament? I per què segueixen parlant el seu idioma ridícul en lloc de la gloriosa llengua negra? Només són pobres mortals! Tan difícil vos resulta controlar-los? "Reunir-los a tots i a la foscor lligar-los", collons! 

El primer nazgûl –conegut com Whërt, senyor de Minas Mórgul-- va gosar respondre-li amb un fil de veu:

--Fem tot el que podem, oh gran senyor de les tenebres. Però no és fàcil... Ho hem provat tot: fa decennis que espoliem els seus bens, controlem els seus mitjans de comunicació, posem tots els entrebancs possibles per evitar que parlen i aprenguen qualsevol llengua que no siga la de Mórdor. Però tot i que molts han cedit a la nostra empenta, d'altres són cabuts i es resisteixen a deixar-se mordoritzar. Alguns fins i tot diuen que, posats a aprendre idiomes, s'estimen més saber quenya perquè així poden lligar amb elfes... 

--I no negareu que, malgrat tot, es fan avanços, senyor –va intervindre un segon nazgûl--. Bauzàruman controla les illes, hem fet passes substancials per eliminar definitivament l'oestron de la Franja de Lothlórien, i hem aconseguit també que els habitants de la Comarca renuncien a aquest nom i accepten dir-li el Trosset.

--I a més, heu de tindre en compte que això de volar sobre bèsties immundes i estridents ja no els terroritza com abans --va afegir un tercer--. Em sembla que entre la crisi i el banyador de Falete, estan curats d'espant...

La veu enfurismada de Sàuron va retronar de nou. El tic de l'ull es va fer encara més intens:

--Calleu! Tot això són bovades! Avanços? I tota la gent que segueix parlant oestron? I les escoles? I la música? I tots els que encara parlen dels maleïts Països Oestronians? Sou una colla d'ineptes i de necis, espectres miserables! Ja la vau cagar una volta, quan aquell embolic de l'anell, per menysprear a un hòbbit insignificant. Però ara no em tornarà a passar. Si cal, invocaré un poder encara més fosc i malèfic que el meu; i espere --pel meu bé i pel vostre-- que puga ser capaç de controlar-lo...

***

En algun lloc de la Comarca --oficialment, el Trosset-- Àragorn, fill d'Àrathorn i net de Rosita la Saladurera, es va despertar cridant i banyat en una suor freda. Arwen, la seua esposa, es va sobresaltar.

--Que et passa, Àragorn? Somniaves? --li va dir dolçament

--He tingut un malson terrible, Arwen... He vist les nostres terres devastades per una horda de bàrbars que es feien dir “govern de coalició pp-upyd”...

--Coalició pp-upyd? És un nom estrany, no l'havia sentit dir mai. Què pot significar?

--No ho sé, Arwen. Però ha estat un somni massa real; eren sanguinaris, i fastigosos... Fins i tot he vist un orc al que els altres anomenaven alguna cosa així com Tonicantó, acabant ell sol amb qualsevol rastre d'intel·ligència i sentit comú...

--Està bé, Àragorn. Però ara calma't i descansa; només ha estat un malson.

--Potser si, Arwen, potser si. Però alguna cosa em diu que ens hem de preparar per al que puga passar. I potser farem bé d'anar avisant també a Gàndalf...

Doncs si, m'agrada Tolkien. Així que poques bromes amb Mórdor, que ja sabeu com les gasta. I ara seriosament: tot el suport per a la gent de la Franja, que fa molt de temps que lluita per dignificar el català a aquelles comarques aragoneses, i que ara ho tindrà un poc més difícil per culpa d'un sectarisme estúpid i injustificable que els valencians coneixem molt bé. I una abraçada també per a tots aquells que han aconseguit, amb la vaga i les manifestacions d'ahir, que el primer nazgûl haja hagut de recular i ajornar l'aprovació de la seua nefasta i mordoritzadora llei. Quant a mi, marxe d'ací una estona a escoltar a la meua filla en el concert de "Com sona l'ESO", que enguany es fa a Cocentaina amb la participació del gran Pep Gimeno "Botifarra". Joves de tots els Països Catalans units, un any més, per la llengua i per la música: el camí no és fàcil i potser encara ens espera més d'un malson; però avancem, i avançarem. Mal que li pese a Sàuron i els seus trolls. Bon cap de setmana!