"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 24 de maig de 2013

Contingències




Cada any, per aquestes dates, des de la meua Conselleria s'organitza la denominada "Setmana de la Biodiversitat": durant uns dies, investigadors i especialistes en diferents grups de sers vius prospecten de forma sistemàtica un terme municipal (enguany, el de Millars, un petit municipi de la Canal de Navarrés ubicat a peus de la Mola de Cortes) per tal de millorar el coneixement de la biodiversitat que alberga i deixar-ne constància en el nostre banc de dades. Organitzar una cosa així representa un esforç notable --els companys i companyes que se n'encarreguen directament poden donar-ne fe-- però per a nosaltres és també una bona oportunitat per fer un poc de treball de camp, per bé que sense deixar desatesa la feina habitual. Per no fer-ho llarg i lleig: m'havia fet compte, per tot plegat, que aquesta anava a ser una setmana un poc més complicada i amb més carretera de la que ja faig habitualment; però el mateix dilluns, el meu cotxe va decidir, pel seu compte i sense cap advertència prèvia, deixar-me tirat, canviar-me tots els plans i, ja de passada, fer-me miques el pressupost per a una bona temporada.


Ha estat, doncs, una setmana atrafegada, tot i que no s'ha semblat gaire a allò que tan acuradament m'havia planificat. Al remat, però, no pot dir-se que haja anat malament: mal que bé, amb l'entranyable autobús de línia i un poc més de paciència de la que faig servir habitualment, he pogut anar fent, i a més la feina feta a Millars ha donat resultats remarcables --dels quals, si n'haguera de destacar algun, potser triaria la troballa, per part dels companys que es dediquen a aquest grup, d'una excepcional i sorprenent població de madrilla del Xúquer, un peixet endèmic i en perill d'extinció. Però a més, amb tantes hores de bus amunt i avall, he tingut temps també per pensar i per fer-me alguns propòsits per al futur més immediat. Per exemple: a partir d'ara, i en la mesura possible, tractaré d'evitar que siga una màquina estúpida i deslleial qui decidisca sobre la meua llibertat. I si he de trair-la, que siga només per una presó d'amor i una bella carcellera. Bon cap de setmana! (i moltes gràcies per tot, monsieur Moustaki).











6 comentaris:

  1. Quina casualitat, el meu cotxe també ha passat pel taller i he hagut de pagar una quantitat que no es pot pagar en metal.lic per llei.
    Molt interessant, això de la madrillla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap que són coses que passen, Màrius, però la veritat és que quan passen fa molta ràbia. I si, la meua també ha estat de les que couen bona cosa... Ara, que tinguem sort i que ens duren una temporada sense ensurts.

      Això de la madrilla ha estat una alegria, i també un poc una sorpresa, perquè la nova població està en basses: als rius principals --el Xúquer i el Cabriol-- l'espècie està pràcticament desapareguda, probablement pels embassaments i per les espècies invasores. A partir d'ara, caldrà buscar-la en els petits rierols i en els antics sistemes de reg, on potser s'ha conservat molt millor del que creiem. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. una setmana molt entretinguda....jo depenc del metro o el bus perquè no tinc cotxe....peixet en extinció ....com les bones maneres, la llibertat o els drets socials salvem aquest madrilla!!!
    que tinguis un bon cap de setmana i una millor propera setmana , darrera de maig....mentre recordem al gran home, cantant i músic que ens ha deixat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entretinguda si que ho ha estat, Elfree... Jo ara depenc encara més del cotxe per anar amunt i avall entre València i Alcoi, però quan es tracta de moure'm per ciutat, sóc de metro (això de no haver de buscar aparcament és un alliberament).
      En els meus temps tots estudiàvem francés com a llengua estrangera, i des de llavors que Moustaki m'ha acompanyat... Ens queden les seues cançons, i la seua coherència. I si, salvem les madrilles, els samarucs, la llibertat i tot allò que ens volen arrabassar. Salut i bona setmana també per tu!

      Elimina
  3. Quan hi ha passió pel mig, és igual que rebenti el cotxe o qualsevol altra contingència. Ho suplim amb aquella dosi extra de motivació, tenacitat i persistència. Sabem que, al final, la satisfacció ho haurà compensat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu, porquet! Estava repassant entrades i m'adone que m'havia descuidat de respondre... Tens raó: no sempre és fàcil, perquè hi ha vegades que sembla que tot es conjure per complicar-nos un poc més la vida; però d'una forma d'altra ens en sortim, i potser per això amb més satisfacció encara. Mire ara cap aquella setmana, quan vaig escriure aquesta entrada, i a penes me'n recorde ja dels maldecaps que tant em preocupaven... Salut, moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...