"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 10 de novembre del 2013

Més enllà de Canal 9


La veritat és que, a aquestes alçades, em sent absolutament incapaç de dir res sobre el tancament de RTVV que no haja estat ja dit i repetit al llarg d'aquests últims dies. Si heu seguit l'allau d'opinions, valoracions i comentaris que s'han abocat pertot arreu sobre la qüestió, és molt probable que ja tingueu un criteri sòlidament format sobre si Fabra perdrà o guanyarà vots amb aquesta jugada, sobre la possibilitat que tot siga una operació orquestrada des de Madrid per seguir tractant d'esborrar-nos com a poble i/o per regalar, a preu de saldo, un (altre) servei públic a algun amiguet de l'ànima, o sobre el grau de complicitat de segons quins treballadors de la casa --alguns i algunes, especialment conspicus aquestes últimes jornades-- en el llarg i penós trajecte que sembla a punt d'acabar. De tot això, i de molt més, s'ha estat parlant i escrivint aquests darrers dies, i segurament estarem d'acord en què si encara no en teniu, d'opinió, no haurà estat per falta d'anàlisis sobre els quals basar-la: fins i tot jo he acabat per formar-me'n alguna, per bé que he de reconèixer que, quan m'ho mire en conjunt, em segueixen pesant molt més els dubtes que les seguretats.

No cal dir que, a mi, açò de tancar la radiotelevisió pública valenciana em sembla un immens despropòsit, en el fons i en la forma. Ni tampoc --ja ho vaig dir, també, l'altre dia-- que estic disposat a assumir la part prorratejada de culpa que sembla pertocar-nos, a tots els valencians, per haver permès que la situació arribara fins ací; la part que em pertoque, però ni un gram més. Fins i tot puc acceptar que, en un assumpte tan complex com aquest i en un context tan enrarit com el valencià, hi ha molts matissos, detalls, serrells i puntualitzacions que poden ser rellevants, fins i tot determinants, per comprendre què i per què està passant. Però arribats a aquest punt, un poc atabalat per tantes opinions, matissos, detalls i valoracions, i malgrat que no en sé --ni estic segur de voler saber-ne-- de la missa la meitat, m'agradaria cridar l'atenció sobre dos detalls, per si fan paper. El primer: malgrat l'opinió, aparentment majoritària, de la societat valenciana (incloent-hi, segons tots els senyals, una part rellevant de sectors que tradicionalment han donat suport al Partit Popular), Fabra i el seu govern semblen disposats a consumar, a la màxima brevetat, el tancament de RTVV; de la qual cosa se'n podria col·legir que o bé donen per perdudes les pròximes eleccions --el que em sembla com a mínim improbable--, o bé consideren que el preu electoral d'aquesta mesura no serà tan greu, i això sí que em preocupa. Les raons per un canvi en el govern de la Generalitat són tantes i tan aclaparadores, que ningú dels que maldem perquè aquest es produisca --els partits de l'oposició, evidentment, però també tots els ciutadans que estem farts de corrupció, prepotència, ignorància i incapacitat-- podem badar ara. Cal fer veure, a tota la societat valenciana, que el canvi és tan possible com necessari, que hi ha un pla alternatiu al que ens ha dut a aquesta situació de misèria econòmica, social, moral i nacional, que per damunt de les legítimes diferències hi ha un projecte comú (encara que siga de mínims) per al País, i que antigues --o no tan antigues-- errades no tornaran a produir-se.

I és precisament a partir d'aquesta idea que potser convé recordar --i aquest és el segon detall que no deixa de fer-me voltes pel cap, per més que semble obvi-- que guanyar les eleccions, fer fora del poder al Partit Popular, no és un fi sinó un mitjà; imprescindible, evidentment, però mitjà. I tot el què està passant al voltant de Canal 9, i tot el que probablement passarà en els pròxims dies i setmanes, haurien de servir per fer-nos veure que l'eventual reconstrucció del País després d'aquests anys de desfeta no serà, ni de bon tros, una feina senzilla. Potser, si tot va bé, d'ací un any i mig canviaran les majories a les Corts i encetarem una nova etapa. Però allò que es trobarà, qui haja de prendre les decisions, serà la fallida econòmica i els pressupostos controlats des de Madrid, les institucions desprestigiades, l'aparell legislatiu obsolet i sobredimensionat, l'administració desmoralitzada i reduïda a la mínima expressió... No ens podem permetre el luxe d'esperar fins l'endemà de les eleccions per pensar què i com es farà per deixar arrere l'herència nefasta d'aquests anys: o comencem ja --a bastir plans de treball, a proposar prioritats, a assignar papers i responsabilitats, a buscar la forma que la societat se n'assabente i hi participe-- o em tem que farem tard.


La manifestació d'ahir a València. Imatge de La Veu del País Valencià



10 comentaris:

  1. No es cansen de fer sortir la gent al carrer... i m'alegro que uns i altes anem sortint, potser finalment, i així ho espero tot això es tornarà en contra seu.

    Fa goig de veure que ens mobilitzem... ja toca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme: per malament que estiguen les coses (i al País Valencià ho estan) sempre queda un espai per a l'esperança, i veure com encara no han acabat del tot amb la capacitat de reacció de la gent sempre és una bona notícia.

      Sovint pense que si tot el temps i l'esforç que hem d'esmerçar en defensar allò evident el poguérem dedicar a construir i a avançar, estaríem a l'altura de Suïssa o de Finlàndia... Tan de bo les meues filles no hagen de passar pel mateix. Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Brillant tot l'article, però especialment important, Pep, la segona puntualització. Pense que la rebel·lia és molt important, però hem d'anar en compte que, entre soroll i patraletes, se'ns oblide aportar-hi alternatives, arguments que facen creure a la gent que una altra manera de fer política és possible; hem d'intentar crear il·lusió, i ensenyar els motius per a l'esperança, que ja saps que sóc de l'opinió que n'hi ha un cabàs. En fi, gràcies, com sempre, per ajudar amb una miqueta més de llum.
    Amb el teu permís, he extret alguns fragments del teu text per a traslladar-los a un comentari a l'article del burribloc sobre el mateix tema. Si és que no donem l'abast! Una abraçada amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies com sempre, Maria Josep! Crec que en som molts els que ho pensem, i --afortunadament-- molts també els qui ho poseu en pràctica dia a dia. Donant per assumit un possible canvi de govern (que caldrà veure, però en el què vull creure) la perspectiva a la que haurà d'enfrontar-se qui assumisca aquesta responsabilitat fa por. I tot i que salvant les distàncies --i donant per suposat que PSPV, Compromís i EU no es barallaran a la primera ocasió, que també podria ser-- em preocupa que es reproduisca el que va passar a les Illes amb l'últim govern d'esquerra: quatre anys són molt pocs per reconstruir tot el que aquesta gentola ha arrabassat, i cal ser molt prudents i hàbils per evitar que, a la pròxima, tornen a guanyar i tot siga encara molt més difícil. La feina no és que el PP perda les pròximes eleccions, la feina és aconseguir una majoria social suficient per posar-los molt difícil que tornen a guanyar-les; si més no, mentre seguisquen defensant allò que defensen. Una abraçada i endavant!

      Elimina
  3. A mi m'ha fet gràcia la visió de lo del canal 9 per part del J.A. Perez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poc de raó si que meneja, pons. Però com diuen molts dels comentaris que li fan, les coses sempre són més complicades i ha hagut molta gent, dins de Canal 9, que s'ha deixat la pell lluitant per un altre model i que han acabat pagant-ho car. Potser el que li està passant a RTVV no és que està morint, sinó que ha estat un part llarguíssim; de 24 anys, de fet. I això, bo, no pot ser...

      Elimina
  4. M'explica una amiga valenciana que un dels problemes greus és que no hi ha una alternativa real de govern, i per això el PP fa i desfà com vol. Ella té l'esperança, com tu, que ara la cosa canviï, ja que realment qualsevol alternativa sembla millor que quedar-se igual, però veurem què passarà. A mi em sembla que el PP d'allà no ha calculat com un gran greuge això del tancament televisiu, al contrari, crec que encara en voldran treure pit, i ja saps que molta gent els creurà. No ho entenc, però és així, molta gent es deixa manipular pel que li diuen els seus, no fos cas que els altres guanyessin terreny. En canvi a altres llocs ens barallem entre nosaltes mateixos perquè som molt i molt crítics. L'ultradreta no té aquests problemes, si és que som rucs. Bé, sóc pessimista, però espero realment que trobeu aquesta alternativa i foteu fora aquesta colla de lladres malparits que us governen de fa temps. No només això, poseu-los a la presó i que no surtin més, si us plau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la teua amiga té raó, XeXu: la falta d'una alternativa creïble --o que fóra percebuda per la gent com a tal-- ha estat un element clau per explicar l'hegemonia del PP aquests últims anys, tot i que una volta més caldria atribuir a la manipulació i al control dels mitjans almenys una part d'aquesta percepció. Ara com ara, és possible que l'alternativa (o les alternatives, parlant amb propietat) no siguen molt més consistents que fa uns anys, però molta gent ho veu d'una altra forma, tant per les pròpies errades del PP com perquè una part de la feina de l'oposició s'ha fet molt més visible, i d'ahí les esperances de canvi. Però per tal que les esperances es confirmen queda encara molta feina a fer, tant per part de qui aspira a governar --el pacte no serà fàcil, si atenem a la història recent-- com de la societat civil. I en això estem, i a veure que passa... Ara, una cosa t'assegure: el dia que veja tancat a algun d'aquests pocavergonyes --i n'hi ha alguns que els conec de prop, després de vint-i-tres anys treballant en la Generalitat-- obriré un parell de botelles. Com a mínim. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. El teu article és bo i m'agrada el que dius i com ho dius, com també altres que vaig llegint petr la xarxa. El cas és que fa anys, molts que certa gent deia el que podia passar i finalment ha passat. Espere i confie anar cap endavant i que no defallim.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mercè. Ha estat molt interessant --i un poc estressant-- anar llegint tot el que s'ha escrit aquests dies sobre el cas, les seues causes i les seues conseqüències. Ara, convé treure les lliçons pertinents (per exemple, sobre com gestionar una administració tenint-nos en compte als qui estem dins, de vegades des de fa molts anys) i anar per feina. Salut i una abraçada!

      Elimina