Alguns, s'ha de reconèixer, s'ho han pres --com jo mateix, quan vaig veure fa uns dies la notícia-- més aviat com una anècdota més o menys pintoresca. Però ves per on que també hi ha qui, com l'inefable Pérez Reverte, ha expressat la seua santa indignació perquè home, això d'inventar-se llengües està bé quan es tracta de banalitzar i esquarterar dialectos aldeanos com el català; però que un idioma tan grandiós i universal com el castellà haja de rebaixar-se a aquestes coses, per més anecdòtiques i pintoresques que siguen, és simplement intolerable. És cert, i no convé obviar-ho, que el fet que l'autor de la traducció siga afí al SAT i a Podemos --mu kuriozo, això també-- és un factor a tindre en compte a l'hora de valorar algunes de les irades reaccions que ha provocat la publicació. A mi, personalment, em sembla irrellevant la suposada filiació ideològica de qui defensa certs arguments ("el andaluz es un sistema lingüístico con identidad propia, eso es innegable, y se puede catalogar como lengua, como dialecto o como habla. Y esa catalogación se hace desde un punto de vista ideológico. Hay academicistas que niegan la existencia del andaluz. Es más bien una cuestión política") que malauradament em resulten massa familiars, i que trobe igual d'aberrants i d'acientífics vinguen de la dreta o de l'esquerra i s'apliquen a la llengua que s'apliquen. Però no negaré que el fet que, ni que siga per una volta, hagen de ser ells els qui breguen amb la seua pròpia versió del blavero-gonellisme que amb tanta insistència atien --per acció i per omissió-- a casa nostra, no deixa de fer-me molta gràcia; una pechá, vaja.
Demane disculpes si en el títol he comés alguna errada ortogràfica (els meus coneixements sobre l'andalú són molt limitats, i a més no sembla fàcil: "Una beh, kuando yo tenía zeih z'añiyoh, bi un dibuho mahnífiko en un libro...") i vull deixar clar que no tinc cap prejudici a priori sobre l'estratègia que el "nacionalismo andaluz" trobe més escaient per a defensar els seus objectius, tan legítims com qualssevol altres, i per tractar de dignificar una parla que, com passa també en altres llengües, ha estat sovint injustament considerada com a pròpia de gent inculta i ignorant. Però que voleu que vos diga, hi ha coses que, ni que siga per una mínima coherència, no puc justificar de cap manera... Bon cap de setmana!
Ho sento, però em sembla injustificable es miri per on es miri. Crec que si jo fos andalusa i veiès això escrit així m'indignaria amb qui ho hagi inventat això. Un idioma és més que pronunciar les coses amb un accent o amb un altre, no fotem.
ResponEliminaMmmm, m'encanta el Calpton!!!
ResponEliminaJo també ho veig així, Laura: supeditar els criteris filològics (científics) a estratègies polítiques no em sembla en cap cas un camí justificable, ni en aquest cas ni en cap altre. Per això lamente que alguns dels "castellanopensants" que ara es mostren tan indignats amb açò de l'andalús, alçaren alguna volta la veu contra el lapao, el baléà i tota la resta d'intents indignes i interessats d'esquarterar el català --el que parlem els valencians, també-- per motius estrictament polítics i no sempre fàcilment confessables: cada volta que vaig al caixer i he de triar entre les pestanyes "català" i "valencià", m'agafa mal de panxa...
EliminaClapton és molt gran, ara com sempre ;) Salut i moltes gràcies!
Si l'andalús fos una llengua diferent del castellà, s'hauria de posar a la cua:
ResponEliminaEl mexicà, l'argentí, el veneçolà, el panameny, el cubà, l'uruguaixà (l'uruguaixà), el colombià, el peruà... no acabaríem mai.
En temps del franquisme, jo havia arribat a tenir un llibre de text on diferenciava el català del lleidatà.
Seriosament penso que l'andalús és la variant del castellà que es parla al sud de la península ibèrica.
Ja veus com són les coses, xavier. Per a un hispanocentrista estàndard, el que es parla des de Ciudad Juárez fins a Ushuaia és sense cap mena de dubte la mateixa llengua, però si vas als Ports, pots escoltar fins tres llengües diferents segons estigues a Beseit, al Mas de Barberans o a la Pobla de Benifassà...
EliminaSeriosament: quant a l'andalús, totalment d'acord amb tu, i crec que amb la immensa majoria dels filòlegs. Salut i moltes gràcies!
No seré tan expeditiu com els companys, perquè entre altres coses sóc bioquímic, i de vegades no tinc massa clares les diferències entre llengües i dialectes. Hi ha casos en que és molt clar, naturalment. I suposo que, com diu el Xavier, si es considerà l'andalús una altra llengua també s'haurien de considerar així les variants que es parlen a Amèrica del Sud. La veritat és que cada cop són més diferents, tard o d'hora s'hauran de separar, no? No sé si l'andalús és només espanyol mal parlat, o va seguint el mateix camí que aquelles.
ResponEliminaTambé a mi em falta formació i informació, XeXu, per bé que crec que és cert que hi ha un marge d'interpretació (científica) sobre la qüestió; una cosa semblant al que ens passa als biòlegs amb la taxonomia i el molest costum de les espècies d'anar evolucionant i no encaixar fàcilment en les nostres classificacions... I, com passa també amb les espècies, trobe que les llengües són diverses --unes més que altres-- i que totes les formes que engloben haurien de ser valorades i tingudes en compte, per bé que allò més habitual siga que, en els processos de normalització, hi haja alguna variant que es considera com a preferent o predominant respecte a les altres. Vull pensar, per això, que l'andalús és una parla peculiar i enriquidora que els espanyols haurien de valorar com a tal, i no com una forma "mal parlada" de la llengua culta; una sensació, la de "parlar malament" el català, que molts valencians hem tingut sovint respecte al llenguatge normatiu --barbarismes a banda-- i que, per sort, crec que va superant-se... Salut i moltes gràcies!
EliminaAi, caram...! Quan he llegit el títol de la teua entrada, pensava que ens hi presentaves algun personatge japonès que es deia Mu de nom i Kuriozo de cognom: algun mediambientalista novedós, algun diplomàtic, potser un escriptor desconegut per a mi...? Però no...: sembla que el nostre il·luminat es diu Juan Porras Blanco i la seua proesa ha estat tota una provocació contra els fonaments del "castellano universal". Com a provocació no està gens malament. Més enllà d'això, fa llàstima pensar en els arbres que s'hi han hagut de sacrificar, per esdevenir pàgines d'Er Prinzipito. Estic segura que si el nostre Serafí (el de la teoria de l'iber, ja saps) arriba a estar ara en actiu, es copia la idea en valencià de Benissanó! Sort que ja no arriba a temps!
ResponEliminaNo temptem la sort, Maria Josep; Serafí no està fi, però Bellver encara cueja... No dubte de les bones i provocadores intencions del senyor Huan Porrah per a "dignificar" la parla andalusa --més aviat "seviyana", segons diuen; quan comences a dividir, costa parar-- però és inquietant el paral·lelisme argumental amb el nostre secessionisme més recalcitrant; almenys, aquests no s'han atrevit a dir, si més no pel moment, que els andalusos ja parlaven andalús abans de la conquesta castellana... Salut i una abraçada forta! (i un record emocionat als pobres arbres, per suposat)
Elimina(Hipòtesi alternativa a explorar: l'andalú és, en realitat, una variant del japonés, i no del castellà. Total, ja posats...)
Ostres, ostres, ostres... com que ja ho heu anat dient tot, no em repetiré. Però estaria bé i seria tot un detall que la política deixés, d'una vegada, les llengües en pau.
ResponEliminaClar que a mi em preocupa la nostra, la seva prou que se la saben defensar ells. Mira, que ja s'ho faran!!!
Crec que la teua frase ho resumeix perfectament, Carme: la ciència no és, evidentment, infal·lible, però hi ha consensos generals que la política --que prou feina té per fer com per ficar-se en aquestes coses-- no pot ni deu qüestionar, siga pel motiu que siga. Pel demés, cada terra fa sa guerra, i bastant tenim amb la nostra: per a ells és poc més que una anècdota, a nosaltres ens va la supervivència... Salut i moltes gràcies!
Elimina