"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 5 de maig de 2017

Terra d'aigua


"La sensación que produce el confuso paisaje en el que se alternan las superficies acuáticas con las de lodos y tierra más o menos firme --a veces se trata de barros movedizos--, es la de un mundo inconcluso (lo es: la naturaleza prosigue lenta el proceso de colmatación, el barro forma parte de la laguna al tiempo que la engulle: es, a la vez, nacimiento y agonía), tramposa foto fija del instante en que Dios empezó a separar las aguas de la tierra, geografía sin definir, que sigue haciéndose, detenida en la mañana del tercer dia de la creación, si hacerse fuera algo distinto que destruirse: el mismo mecanismo que hizo nacer el pantano le procura su desaparición. Lo que lo engendra lo condena a borrarse."
Rafael Chirbes, "En la orilla"



Vam parlar --és inevitable quan passeges la Marjal amb algú que la coneix bé i se l'estima-- de tot el que s'ha fet malament, del que podria haver-se fet millor, i de tot el que queda encara per fer; del que podria haver estat, del que és encara, malgrat tot, i del que voldríem que fóra. I parlàrem, també, de Chirbes, que la fa escenari d'una història de vida i mort, de rendicions i resistències que, potser, no és tan diferent de la del propi aiguamoll: "Llamamos naturaleza a formas de artificio que precedieron a las nuestras, no nos paramos a distinguir que los paisajes no son eternos, han estado, y están --como nosotros-- condenados a dejar de ser, no siempre más despacio que nosotros mismos".




Podria haver escrit alguna cosa més sobre aquesta terra d'aigua i els seus paisatges extraordinaris que he recorregut moltes vegades, i sobre una visita curta però magnífica i amb la millor companyia possible. Però la veritat és que, d'ençà que hi vam ser dilluns passat a Pego, he estat esperant el moment de tornar a agafar "En la orilla", així que ja escriuré, si de cas, en altre moment; si l'heu llegida, estic segur que m'enteneu... Bon cap de setmana!






6 comentaris:

  1. Doncs no, no l'he llegida... però tal com ho expliques m'ho hauré de mirar, això.
    Quines fotos més boniques... no cal dir gran cosa amb aquestes imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una novel·la dura, Carme --diria que més, fins i tot, que "Crematorio", una altra obra mestra-- però de lectura imprescindible, des del meu punt de vista; una història terrible en un paisatge bellíssim... Vaig arribar molt tard a Chirbes, però ara el tinc com un dels meus autors preferits. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. No he llegit res de Chirbes, però el que has transcrit m'agrada. Sembla tenir una escriptura que fa pensar, que arriba al fons de les coses. I sí: coincidisc amb Carme en que les fotos estan molt bé! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicent; les fotos són mèrit del paisatge, que ho posa fàcil. I quant a Chirbes, crec que t'agradarà: un escriptor excepcional, i uns llibres --els dos que esmente-- que a molts ens resulten, malauradament, massa pròxims... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Què bonica la terra d'aigua i quines fotos tan meravelloses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mari :) Enguany, després de les pluges, el paisatge llueix d'una forma especial...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...