Pionera

La malva reial no és una planta rara a les nostres terres, a les que va arribar fa segles, procedent del sud-est asiàtic, probablement a causa de les seues virtuts medicinals i el seu interès ornamental; interès que ha estat la causa que, almenys pel moment, haja optat per indultar l'exemplar que ha decidit acompanyar, en una ubicació pròxima i igualment inoportuna, a la intrèpida tapenera que fa dos anys va decidir instal·lar-se en una paret de casa. Cosa de les formigues, vaig pensar en aquell cas; no ho tinc gens clar en aquesta ocasió, però pot ser que hagen estat els gats, en tornar d'alguna de les seues expedicions habituals per la rodalia, els qui hagen dut la llavor enganxada al pèl. La qüestió és que, encara que siga fora de lloc i almenys mentre dure la seua vistosa floració, la malva reial ha passat a formar part del nostre descuidat i biofílic pati, ja veurem per quant de temps: ser pioner sempre té els seus riscos, sobretot quan les formiguetes, o els gatets, no deixen caure les llavors allà on toca...

A tall d'aclariment: la malva reial és coneguda també com a malva-rosa, per la qual cosa hi ha qui la vincula a la coneguda platja valenciana. La realitat, però, és que platja i barri deuen el seu nom a un gerani (Pelagonium capitatum) també anomenat així, i al botànic --francès establit a València-- Jean Felix Robillard, que el 1856 hi va implantar en la zona el cultiu d'aquesta espècie per a obtenir-ne l'oli essencial per al seu ús en perfumeria; ací podeu veure, per si interessa, alguns detalls d'aquesta curiosa història d'un (altre) autèntic pioner.