Al·legoria

He tornat hui a la faena, després d'un parell de setmanes de parèntesi que han estat, més que unes simples (i esperadíssimes) vacances, l'oportunitat de complir un somni cobejat durant molts anys. I si, no negaré que m'abellia poder dir, des de la línia, que ja conec (un poc) alguns dels extraordinaris parcs nacionals de Costa Rica; però també he pensat que tornar a escriure-hi, després d'uns mesos de pausa --aquest blog cada volta s'assembla més a la Mare de Déu d'Agres-- podria ajudar a fer(-me) més passador un agost que, vist des d'ací, fa com a mínim un poc de mandra. Així que, amb un peu encara a la selva i l'altre pensant en el queda per davant, la imatge era pràcticament inevitable... Ens veiem per ací, si vos ve de gust; i, en tot cas, bon estiu, i bones vacances!

A banda del peresós tridàctil (Bradypus variegatus), fàcil de reconèixer per la seua característica màscara, a Costa Rica hi sovinteja també el de dos dits (Choloepus hofmanni), que comparteix amb aquell hàbitat i costums. Fotografiar peresosos, per cert, està molt bé per als qui no som molt destres amb la càmera: costen un poc de localitzar entre els arbres, però una volta trobats, si surten desenfocats, no serà per la seua velocitat al moure's...